Avui boxa, naturalesa vs. ambient

A part de les malalties, podem estudiar altres models en éssers humans per conèixer l’aportació de la nostra naturalesa versus la nostra criança o exposició. Simplement, l’investigador ha de buscar aquells grups de persones per trobar les respostes. Un exemple va ser el nostre estudi en bessons monocigòtics (venen del mateix «ou» o zigot, amb perdó). Aquests germans posseeixen exactament el 100% del seu material genètic idèntic. Per tant, si només importés la «naturalesa», haurien de ser completament iguals, fotocòpies perfectes. Però sabem que no és el cas. Per exemple, un pot ser més obès i un altre més prim; un més extravertit i un altre més tímid; un pot desenvolupar una patologia de molt jove i l’altre no... Doncs bé, ja fa anys que vam descobrir que aquests bessons poden presentar diferències epigenètiques, és a dir, en els senyals químics que controlen l’activitat dels gens. I com més diferent sigui l’ambient que envolta cada bessó, més epigenèticament diferents seran.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Un altre exemple és el nostre recent estudi de persones que tenen cares extraordinàriament semblants però no són família. Quan vam iniciar aquest treball fa anys, la hipòtesi inicial era que el seu entorn havia modelat de forma similar les seves cares, però els resultats indiquen el contrari: aquests «dobles» virtuals comparteixen una sèrie de variants genètiques que influeixen en la forma dels seus nassos, ulls, llavis, estructura òssia i distribució del greix, entre altres paràmetres. Aquestes coincidències en aquestes posicions de la seva seqüència de l’ADN creiem que són degudes a l’atzar, en part cada vegada més probables a mesura que augmenta el nombre d’humans que habiten aquest bonic planeta. De forma interessant, potser les diferències entre aquestes persones es deuen a altres «capes» biològiques, com les esmentades marques epigenètiques i la composició de microbis en aquests individus. I, evidentment, existeix una graduació, semblances al 90%, al 85%, al 80%... Ja existeixen moltes aplicacions virtuals que els adolescents i la gent jove utilitzen per trobar el seu «doble». 

Fixin-se que aquests estudis tenen molt a veure amb un concepte que m’interessa especialment, la identitat. Una cèl·lula tumoral ha perdut la seva identitat i no la reconeixem. Els bessons tenen les seves pròpies identitats, malgrat compartir el mateix genoma. En el quadrilàter trobem el determinisme versus la capacitat de canviar. Naturalesa versus criança i ambient. No hi ha un guanyador clar en aquesta eterna baralla de boxa.