¿Per què es van inventar les universitats? | + Història

Deia Victor Hugo que cada vegada que s’obre una escola es tanca una presó. Ell, que era escriptor a la França del segle XIX, considerava que el repte de la seva època era que tothom accedís a uns mínims coneixements per què així disminuïen les desigualtats. Ha plogut molt des d’aleshores i a molts països com aquí, l’educació és obligatòria fins als 16 anys. Ara bé, en un món cada vegada més complex, és necessària una ciutadania més ben preparada per fer front a nous desafiaments. I encara que aquest plantejament pugui sonar molt modern (segur que hi faran referència els participants a la reunió de Barcelona), en realitat es troba en l’origen mateix de les universitats europees ara fa vuit segles; perquè precisament van sorgir de la necessitat de respondre a les transformacions econòmiques ocorregudes a l’Edat Mitjana.

Després de la caiguda de l’Imperi romà, no hi va haver un poder prou consistent capaç de mantenir les ciutats i la gent va marxar a entorns més rurals, on podia treballar la terra per sobreviure. El procés va durar uns quants segles i no va començar a revertir fins al segle XIII. Al llarg d’aquell període, el coneixement va quedar en mans sobretot de l’Església. Els monestirs i les catedrals (París, Tolosa, Bolonya) van obrir escoles de molt prestigi.

Ara bé, aquell tipus de formació no era gaire útil als fills dels nous grups urbans que estaven apareixent. Eren famílies d’artesans i comerciants que s’havien enriquit i volien que els seus fills tinguessin una bona preparació per poder fer-se càrrec del negoci quan fos l’hora del relleu generacional. La primera universitat laica es va fundar el 1224 a Nàpols, on els llinatges més rics estaven cansats de gastar una fortuna mantenint els hereus, que passaven entre cinc i vuit anys fora per estudiar. Amb la universitat allà mateix s’estalviaven un dineral i, a més, els joves no perdien el vincle amb els negocis familiars.Lleida va tenir l’honor de ser la primera localitat catalana de gaudir del que aleshores s'anomenaven Estudis Generals. Fundats el 1297, tenien per objectiu preparar els futurs funcionaris tant de l’administració reial com de la religiosa. Això explica que les primeres facultats fossin les de dret civil i canònic, seguides de les de medicina, filosofia i art. En aquella època el finançament dels centres educatius també era un problema i per fer front a les nòmines dels catedràtics, la Paeria va crear un nou impost sobre el comerç del vi mentre que l’Església hi va aportar part dels beneficis de la diòcesi.

A la resta del país van trigar a aparèixer més universitats. El 1450 es fundaren els Estudis Generals de Barcelona, el 1494 els de València, el 1572 els de Girona i el 1599 els de Vic. Van mantenir-se en actiu fins que Felip V va guanyar la Guerra de Successió i les va tancar en virtut del Decret de Nova Planta del 1717. En canvi va fundar-ne una de nova a Cervera, oberta fins al 1837.

Durant cinc anys a Catalunya no hi va haver cap universitat perquè fins al 1842 no es va reobrir la de Barcelona. El 1869 Girona també va intentar recuperar la seva però la inestabilitat provocada per la Tercera Guerra Carlina i les pressions des de la capital per evitar tenir competència van obligar a clausurar-la el 1873.

Notícies relacionades

¿Quins van ser els primers museus? | + Història

Les catedrals del vi

El mapa universitari no es va ampliar fins a la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, al mateix temps que s’estava a punt de posar en marxa la Politècnica, a partir de les Escoles d’Enginyers, de tradició centenària. Mica en mica van anar sorgint la resta de centres que actualment estan en funcionament. Una bona mostra que el nivell educatiu del país ha avançat molt en només unes dècades, tot i que ara toca afrontar els canvis globals per no deixar enrere ningú.

---

Dones i titulacions superiors

Tradicionalment la universitat va ser un espai vetat a les dones i, per tant, quedaven fora de professions que requerien de titulacions superiors. Al segle XIX van matricular-s'hi les primeres: Dolors Aleu, Maria Elena Maseras i Martina Castells. Totes tres, estudiants de medicina, van haver de superar moltes traves per ser acceptades al món acadèmic.