Les màquines de cafè, un truc de les empreses | + història

Cafè i món laboral van lligats des de fa molt temps i, per molts, és impensable començar a treballar o fer una pausa durant la jornada sense ingerir aquest líquid negre procedent de terres africanes i que va arribar a Europa a través de la península Aràbiga gràcies als mercaders.

Abans que això passés, alguns dels primers que van descobrir les propietats estimulants del cafè van ser els sufís, que al segle XV el prenien per aguantar tota la nit desperts mentre resaven a la Meca. Precisament va ser allà on es va començar a consumir de forma habitual, en uns establiments que de mica en mica també van anar apareixent en altres zones d’influència islàmica com el Caire i Constantinoble.

De vegades hi ha la tendència a imaginar que abans de nosaltres el món no era tan global. No és del tot exacte. La diferència és que ha augmentat la velocitat i l’abast de la globalització, però segles enrere també hi havia interconnexions, sobretot gràcies al comerç. Per exemple, el 1570 els mercaders de la República de Venècia van començar a importar cafè procedent de l’actual Turquia. En poc més d’un segle va ser una beguda molt popular a la península Italiana i a França, on la passió cafetera va desembarcar pel port de Marsella gairebé al mateix temps que l’ambaixador de Constantinoble l’oferia com a regal a Lluís XIV durant una visita oficial a Versalles. Això explica que tant francesos com italians es disputin el tron del país més cafeter del Vell Continent.

Quan al segle XIX la tecnologia del vapor va començar a impulsar la revolució industrial, es va intentar aplicar en tots els àmbits. Alguns inventors van voler que fos útil per prendre cafè. Un dels primers que ho va aconseguir va ser l’empresari de Torí Angelo Moriondo, el 1884. I després, el 1901 a Milà, Luigi Bezzera va acabar de trobar la manera de millorar la idea del torinès. Va ser llavors quan va néixer una paraula que canviaria la cultura cafetera: ‘espresso’. Gràcies a la pressió de la caldera de la màquina s’aconseguia més potència i temperatura, i en resultava un líquid de sabor intensíssim que feia les delícies dels enamorats d’aquella beguda.

A partir d’aquell moment, nous fabricants van ser capaços de perfeccionar encara més l’invent. S’aconseguien fabricar màquines amb més pressió i d’aquesta manera se’n millorava encara més el resultat final. No només això, sinó que també permetia fer els cafès més ràpid i atendre el client a tota velocitat. Una escena que no ha canviat amb el pas dels anys, tots els matins a molts bars, quan la gent pren la seva tassa ràpidament abans d’anar a treballar.

Sí, a les oficines hi ha màquines, però no és el mateix. I això que fa anys que s’intenta trobar la manera d’aconseguir el mateix producte. Tot va començar a Filadèlfia el 1947 –fa 75 anys– quan la companyia Rudd-Melikian va presentar la Kwik-Kafe. El mecanisme bàsic era similar a les d’ara. Quan es donava l’ordre, per exemple introduint-hi una moneda, queia un vas de paper que s’omplia amb una barreja d’aigua calenta i cafè instantani. La diferència amb l’actualitat és que els fabricants han aconseguit que els nous models molguin el gra i preparin la beguda al mateix moment, com es faria en un bar.

Notícies relacionades

Sense pa s’alimenta la revolta | + Història

L’última cervesa de Proust | + Història

Des que el 1947 van sortir al mercat, aquesta mena de màquines de seguida van proliferar en les grans corporacions, perquè era una forma que els empleats no sortissin del seu lloc de treball i, a més, consumissin una beguda estimulant que els permetés continuar amb la seva jornada. El que potser no es van plantejar és que la màquina del cafè es convertiria en el punt de trobada per fer-la petar una estona.

---

La ‘cantata’ de Bach

Al segle XVIII el cafè no tenia gaire bona fama. Era la beguda preferida dels intel·lectuals i de les dones, que el consumien amb passió, tal com demostra la divertida ‘Cantata del cafè’ que Johann Sebastian Bach va compondre el 1727. La peça, a dues veus, és un diàleg entre una filla i el seu pare, desesperat perquè la noia només pensa a beure cafè.