Sense pa s’alimenta la revolta | + Història

Això és el que va portar al carrer les dones de Barcelona i altres localitats (com Vic, Sabadell i Mataró) el dissabte 28 de febrer del 1789 al veure que les autoritats havien apujat el preu del pa un 50%. La majoria de les manifestants eren mares de família, indignades perquè no tenien prou diners per assegurar un plat a taula als seus fills. Es van dirigir a la fleca municipal (anomenada ‘pastim’), que és on es preparava el pa per a la ciutat, i la van cremar. També van atacar les barraques on el venien i les cases dels arrendataris de tot aquell negoci, perquè des de feia uns anys el servei –que en èpoques anteriors havia estat públic– s’havia privatitzat. Les manifestants estaven convençudes que els gestors del pa s’enriquien il·lícitament amb el marge de benefici de les transaccions.

La repressió no es va fer esperar i la màxima autoritat de la corona borbònica, el capità general comte d'El Asalto, va treure les tropes al carrer que perseguiren els revoltats a cavall i amb el sabre desembeinat; a més, va ordenar que els canons de Montjuïc i la Ciutadella apuntessin contra els carrers de Barcelona per si era necessari disparar contra la població. Al mateix temps, i com a gest benèvol, va assegurar que no s’aplicaria la nova tarifa del pa. Res de tot allò va ser suficient. A Barcelona feia massa temps que estaven farts de la situació. A més, acusaven el capità general de no jugar net perquè, segons l'opinió popular, estava implicat en l’especulació del blat i el preu del pa.

L'endemà diumenge les protestes van seguir. La gent es va concentrar davant la plaça de la catedral i un grup va entrar al temple per pujar al campanar i tocar a sometent per mobilitzar la població. Les autoritats municipals i els gremis van mediar i calmar els ànims. Després d’un parell de dies d’escaramusses pels carrers, la situació va anar tornant a la normalitat. Hi va ajudar força que, a més de no apujar el pa, també s’abaratissin l’oli, la carn i el vi. I la destitució del comte d'El Asalto, que va ser substituït pel comte de Lacy.

El que no sabien els revoltats era que quan tot es calmés començaria una terrible repressió. Amb l’objectiu d’escarmentar els habitants de Barcelona i que s’ho pensessin dues vegades abans de tornar a sortir al carrer, al cap de poques setmanes van començar les detencions. Algunes fonts apunten que entre 100 i 300 persones van ser empresonades, deportades a penals de l’Àfrica i condemnades a galeres. A més, es van sentenciar sis penes de mort: cinc homes i una dona anomenada Josefa Vilaret.

Coneguda popularment com ‘La Negreta’, estava casada amb un servent i tenia dos fills. L’havien empresonat el primer dia i durant el judici la van acusar de ser la instigadora dels disturbis. Va ser penjada a la forca el 28 de maig. Durant molt temps la seva història va caure en l’oblit. Afortunadament, en els últims anys s'hi ha posat remei i, el 2019, l’ajuntament va posar una placa a la plaça de Sant Agustí Vell per recordar-la a ella i els que van lluitar als Rebomboris del Pa.

---

Notícies relacionades

La revolució de les granges | + Història

Protegits sota terra | + Història

Crisi de subsistència

Tot i que aquests disturbis coincideixen amb l’any de la Revolució francesa, són episodis diferents. Els fets de Barcelona, anomenats els Rebomboris del Pa, són un exemple del que els historiadors anomenen crisi de subsistència de l’Antic Règim. O sigui, els problemes que tenien les classes humils dels segles XVII i XVIII per pagar aliments bàsics.