Escombraries de Barcelona | + Història

Sempre és d’agrair que els nostres governants encarin el futur amb optimisme. Potser la pròxima vegada podrien incloure una major perspectiva històrica perquè així encara seríem més conscients de com aquesta ciutat, que constantment és examinada pels seus veïns, ha millorat extraordinàriament la gestió dels seus residus en un només un segle. ¿Oi que ara seria impensable imaginar una Barcelona sense recollida d’escombraries?

Doncs aquesta era la realitat fins a 1911, quan només uns quants particulars es preocupaven de retirar la brossa. Es pot dir que llavors no es generava la quantitat exorbitada de brossa d’avui. A més, la majoria era el que ara anomenen matèria orgànica. Encara no havia arribat la societat de consum salvatge ni el regnat del nostre senyor el plàstic, que és a tot arreu. Això explica que hi hagués gent dels afores que tenien granges i camps que s’acostessin a la gran ciutat per recollir les escombraries barcelonines i convertir-les en adob. O sigui, que coses que avui dia ens semblen molt modernes, era el que feia la gent aplicant el sentit comú.

El problema era que tot allò es feia sense ordre ni concert, i es basava sobretot en el voluntarisme. En conseqüència, hi havia parts més brutes i deixades que d’altres. Calia fer-hi alguna cosa perquè eren un niu d’infeccions i un imant irresistible per a tota mena de bestioles.

Tres dels principals problemes de la capital catalana a principis del segle XX eren la salubritat, la higiene i el preu de les subsistències. Per posar-hi remei, Joan Serra Sulé –un personatge del qual no tenim constància que ningú hagi fet una biografia– el 1908 va escriure un memoràndum titulat ‘Anteproyecto de Abastos Alimenticios, de Limpieza Pública y Domiciliaria y de Emplazamiento de la 2ª Exposición Universal para la ciudad de Barcelona’. Aquest text, que va ser premiat en un congrés sobre govern local celebrat a Buenos Aires el 1910, plantejava com havia de ser la Barcelona del futur i ja preveia l’organització de l’Exposició que s’acabaria celebrant el 1929. Segons el projecte de Serra Sulé, els pavellons construïts per a l’esdeveniment després serien aprofitats per a magatzems de queviures i també per a la gestió de residus.

La idea va agradar al poder municipal, que va decidir adoptar les propostes de l’autor del text en matèria de neteja pública. No va ser un procés fàcil i durant la implantació de les noves mesures, hi va haver una vaga d’escombriaires el gener de 1911. La situació va arribar a un nivell tan greu que el consistori va haver de demanar ajuda a l’exèrcit per retirar la brossa dels carrers.

Notícies relacionades

Barcelona estrena nous contenidors i més camions d’escombraries elèctrics

¿Quant viuen els gats?

A partir d’aquell mateix any, el municipi va encomanar a l’empresa Fomento de Obras y Construcciones SA que s’ocupés d’aquests temes. FOCSA era la responsable de cuidar el clavegueram, la neteja de la via pública i de la brossa. Aquella companyia acabaria esdevenint l’actual Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) que, malgrat el pas de les dècades i de tota mena de règims polítics, ha sigut sempre l’encarregada de recollir la brosa de les barcelonines i els barcelonins.

---

El descobriment de la microbiologia

La preocupació per la salubritat de les grans concentracions urbanes apareix a mitjans del segle XIX, perquè, d’una banda, les ciutats creixen més que mai amb l’eclosió de la revolució industrial; i d’altra banda, perquè la ciència descobreix la microbiologia i comença a entendre els processos d’infecció i transmissió de malalties a través dels virus i els gèrmens.