La revolució de les granges | + Història

Normalment s’explica la història com si fos una sèrie de televisió: un capítol darrere un altre, perfectament enllaçats seguint una planificació prèvia. Se sol optar per aquesta fórmula perquè és més fàcil d'exposar els fets, però la realitat és molt diferent i no quadra amb un relat lineal. Per això, quan es parla del naixement de l’agricultura sembla com si hagués sigut fruit d’una evolució lògica i natural. Un fet inevitable.

En canvi, quan s’aprofundeix una mica en aquest fenomen revolucionari, es veu que està ple d’interrogants que l’arqueologia intenta respondre. De moment se sap que les primeres espècies domesticades per la ramaderia van ser (per aquest ordre) la cabra, el xai, el porc i el bou. El procés va començar ara fa uns 12.000 anys a la zona on ara hi ha Iran i Iraq. Fins fa poc es creia que tant la domesticació com l’agricultura s’havien anat expandint des d’allà cap a l’oest com una mena d’onada. Gràcies a les noves tecnologies aplicades a la recerca, els investigadors ara ho posen en dubte. Han descobert coses curioses, com ara que a Xipre fa uns 10.000 o 9.000 anys es va produir una mena de colonització. Un grup d’humans va desembarcar-hi amb exemplars d’aquells animals domesticats i van començar a plantar llenties, blat, lli... espècies que no eren pròpies de l’illa. A més van introduir animals destinats a la cacera, com ara les daines. És a dir, de cop i volta, a Xipre va aparèixer un grup de persones que dominaven la ramaderia i l’agricultura.

Aquest mateix ‘modus operandi’ s’ha detectat a altres parts del Mediterrani com ara la costa de l’Egeu, Còrsega, Sardenya, el sud d’Itàlia i la península Ibèrica. Aquí, primer haurien arribat a la zona del litoral de Llevant fa 7.700 anys, i tres segles més tard s'instal·laren a la costa Atlántica (on ara hi ha Portugal). El que no queda massa clar és quina mena de gent era ni què els empenyia a crear nous assentaments.

Segur que, en un futur, els especialistes ho esbrinaran. De moment, el que sí que sembla clar és que amb aquests moviments humans es va començar a alterar la biodiversitat mediterrània. Les excavacions arqueològiques a les tres illes citades posen de manifest com la fauna pròpia d’aquells territoris va acabar substituïda per la que portaven els colons mariners. A Xipre, per exemple, hi havia una mena d’hipopòtam i d’elefant nans, que es van acabar extingint. De la mateixa manera, els animals domesticats també van començar a ser de mida més petita que quan eren salvatges i les cabres i les vaques van canviar la forma de les banyes perquè, protegides per l’home, ja no havien de fer-les servir per defensar-se dels depredadors.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Queda clar doncs, que la presència humana mai ha estat innòcua, el problema és que mai com ara havia sigut tan autodestructiva per a la pròpia espècie.

---

Prehistòria

Per explicar el passat de manera una mica més endreçada i fàcil de seguir, l’etapa que va des dels primers homínids fins a l’aparició de l’escriptura s'anomena prehistoria. Al seu torn aquesta es divideix entre Paleolític, que és quan van viure els caçadors-recol·lectors; Mesolític, moment de transició cap a darrera, Neolític, quan aparegué l’agricultura.