Entendre + el fitnes

Cinc consells per començar a fer esport i no desistir en l’intent

  • L’objectiu és clar, rebaixar uns quilos, posar-se en forma o simplement treure estrès, però en moltes ocasions costa saber per on s’ha de començar

Cinc consells per començar a fer esport i no desistir en l’intent
3
Es llegeix en minuts
Begoña González

Totes les persones tenen un motiu diferent per començar a fer esport, però al final, la majoria té alguna cosa en comú. Se sent millor. Endorfines, dopamina, serotonina, oxitocina... Aquestes poden ser algunes de les justificacions d’aquesta sensació de benestar, però més enllà dels aspectes químics i físics de l’esport, es deu en part a l’orgull d’haver aconseguit complir amb l’objectiu de començar. 

En ocasions és per consell mèdic; en d’altres, per veure’s millor, i en altres, fins i tot per treure l’estrès diari d’una forma saludable. Moltes de les persones que decideixen començar a posar-se en forma no saben per on iniciar-se en el món ‘fit’. Rubén García, autor del llibre ‘El gym y el ñam’ (Ed. Alienta), comparteix els seus consells basats en la pròpia experiència per aconseguir l’equilibri i la constància necessària per posar-se en forma. 

Fer les coses per a un mateix

«Tot el que facis has de fer-ho per i per a tu, no per als altres, ni pels altres. Perquè només així estaràs motivat i podràs ser constant en el teu objectiu», resumeix en poques paraules. García parla des de l’experiència. Al seu llibre, explica com va començar a emprendre una sèrie de canvis cap a una vida més saludable, amb més exercici i millor forma de menjar després d’haver viscut una infància en què van abundar les burles pel seu estat físic. Després d’això, va decidir posar fil a l’agulla i malgrat que va aconseguir, en part, el seu objectiu, es va adonar més tard que una vegada aconseguit continuava sentint-se buit perquè no ho havia fet per a si mateix, sinó per agradar els altres. 

«De vegades pequem de voler impressionar els altres i fem burrades. Ens hem de plantejar a qui volem impressionar, a nosaltres mateixos o els altres. ¿És una cosa personal o vols lluir bé el banyador? Hem d’aprofundir per trobar els motius reals del procés per tenir la força necessària per portar-lo a cap», diu. 

Marcar un objectiu a llarg termini

Tenir la meta present sempre ajuda a enfocar els esforços. Sigui quin sigui el motiu pel qual es decideix posar fil a l’agulla, l’important és tenir-lo al cap i utilitzar-lo com a propulsor per al dia a dia. «És recomanable sempre tenir al cap el que volem, marcar un objectiu, però hauríem de poder subdividir-lo en miniobjectius que puguem anar aconseguint durant el procés i que ens vagin donant empentes», explica García.

«El canvi no ha de dependre de la motivació, sinó de la constància», resumeix, i per a això, és important anar complint metes. 

Explorar totes les opcions. 

L’única manera de posar-se en forma no és anar al gimnàs i matar-se a fer pesos. «Pots arribar al teu objectiu mitjançant molts esports. No hi ha gent negada a l’esport sinó gent que encara no coneix quina és la disciplina que se li dona bé o li agrada més. Potser la teva forma és a través de sortir a córrer, o ballar o jugar al pàdel», assegura. «L’important és que cada un trobi el que el motiva i se centri a disfrutar-ho i treure-n’hi partit», diu García. 

Aprendre a disfrutar del camí

Notícies relacionades

El procés de canvi ha de ser agradable perquè aconsegueixi crear una adhesió. De poc serveix mortificar-se amb eslògans caducs com ‘per presumir s’ha de patir’ si després d’això es perd el plaer d’emprendre aquest nou rumb. «No s’ha de ser extremista, tampoc és això del ‘no pain no gain’. S’ha d’escoltar el cos sempre», assegura García. Tot i així, hi insisteix: «Ser flexibles i adaptar-nos a les circumstàncies per estar realment equilibrats no implica necessàriament ser indulgents. Sinó tenir uns marges i poder agafar perspectiva en les accions».

 Aprendre a simplificar

Això de ‘qui tot ho vol, tot ho perd’ guanya molt sentit en aquest procés. I és que centrar els esforços en l’objectiu ajudarà molt que realment s’aconsegueixi. «Cada un ha d’adaptar al seu ritme i la seva vida el fet de posar-se en forma», trobar quines coses són les que volem potenciar i sacrificar altres coses», assegura García. Dol, però tot no es pot. Tot i així, «equilibri significa ser amable, lògic i coherent amb tu mateix. És millor arribar més tard i arribar content que arribar ràpid però desistir pel camí. Però això no significa que ens hàgim de relaxar», diu. 

Club de Fitnes d’EL PERIÓDICO