Guerra, turisme i vacunes

Bismarck es va adonar que era l’ocasió perfecta per provocar l’adversari propici. L’escalada de tensions va anar en augment fins al punt que, el juliol de 1870, França va declarar la guerra a Prússia, confiada que la resta dels territoris germànics es quedarien al marge del conflicte. Es va equivocar.

La guerra va ser curta. Va acabar el 18 de gener de 1871 amb una derrota humiliant per als francesos, que van perdre Alsàcia i Lorena i, per acabar-ho d’adobar, van ser testimonis de com Guillem I es feia nomenar emperador del Segon Reich ni més ni menys que al palau de Versalles.

Va ser llavors quan es va proclamar la Comuna de París, un règim que tot i que només va durar dos mesos va deixar una empremta profunda a França per les seves propostes democràtiques i revolucionàries. Precisament, aquests dies se celebren els actes commemoratius del seu 150è aniversari.

La Comuna va acabar amb una repressió brutal en mans de les tropes conservadores franceses, que van matar desenes de milers de persones. No obstant, hi va haver un assassí molt més eficient i silenciós: el virus de la verola. Va acabar amb la vida de 270.000 soldats i va causar una pandèmia que es va estendre per Europa durant cinc anys, deixant mig milió de víctimes al seu pas. El més impactant d’aquest episodi és que només van morir 459 homes de l’exèrcit prussià per culpa de la verola. L’explicació és ben senzilla. Els germànics vacunaven sistemàticament els seus efectius. Els francesos no.

Els geògrafs Matthew Smallman-Raynor i Andrew Cliff han estudiat l’impacte de les malalties en els conflictes contemporanis i el cas de la guerra francoprussiana és de manual per entendre com neix una pandèmia. Amb la seva investigació demostren que si bé Prússia va salvar els seus soldats, va condemnar a mort molts civils. L’error de Bismarck va ser portar els presoners de guerra gals a territori alemany.

El 1869 ja s’havien declarat els primers casos de verola a França i el maig de 1870 es va constituir un comitè de crisi per fer front a l’augment fulgurant de casos. Ara bé, la crisi sanitària va quedar oblidada a l’esclatar la guerra. Una de les peculiaritats d’aquest conflicte va ser que per primera vegada es va utilitzar el tren per transportar tropes, perquè era el sistema més ràpid i eficaç que hi havia. En només set mesos, un milió i mig de soldats van anar d’un costat a l’altre. El ferrocarril primer va servir per anar al front i després per conduir els capturats als 56 camps de presoners oberts a Alemanya per retenir-los. Això va ser fatal per a la ciutadania germànica perquè als llocs on arribaven els vençuts es declarava un focus de verola al cap de poques setmanes. I com que els civils no estaven vacunats, la quantitat de morts va ser enorme.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Un segle i mig després, amb tot el que hem viscut des de l’aparició del coronavirus, no s’han de donar més explicacions per entendre què va passar. Les males condicions sanitàries, la falta de prevenció i, sobretot, no haver vacunat la població va ser fatal. De fet, arran d’aquest episodi, el Govern prussià va decidir que la vacuna contra la verola seria obligatòria per a tota la ciutadania.

Al segle XXI, ja no tenim guerres al territori europeu però hi ha moviments massius de població fruit del turisme. Val la pena recordar la guerra francoprussiana ara que els francesos van de festa a Madrid i els alemanys passen les vacances de Setmana Santa a les Balears i les Canàries.