Sant Patrici global

Tot i això no va ser fins el segle XVII que es va començar a celebrar la diada del patró d’Irlanda. És clar que aleshores no es feien festasses com les organitzades abans de la pandèmia, especialment a llocs com els Estats Units. És fàcil deduir que allà la popularitat de Sant Patrici es deu al gran nombre d’immigrants procedents del país europeu

Entre 1845 i 1849 un fong va assolar els camps de patata irlandesos i això va abocar milers de persones a la misèria. Aquell episodi, conegut com la Gran Fam, va matar mig milió d’irlandesos. Molts supervivents, desesperats, van buscar escapatòria a l’altre costat de l’Atlàntic. En total dos milions van marxar i d’aquests la meitat es van instal•lar als EUA.

Orgull irlandès

Com sol passar gairebé sempre a tot arreu, els nouvinguts no van ser ben rebuts a Amèrica perquè se’ls considerava violents i problemàtics. Aquest clixé es va anar solidificant amb el temps. Això va fer que a ciutats com Boston, Nova York o Chicago, on la comunitat irlandesa era molt important, es comencés a celebrar la diada de Sant Patrici més enllà del fet religiós, per transformar-la en una festa per mostrar amb orgull la seva identitat col•lectiva.

Ara bé, hi ha constància que, des de finals del segle XVIII, Sant Patrici es commemorava a les colònies americanes; tot i que llavors només era un festa religiosa emulant el que passava a la seva terra d’origen. A Irlanda la diada es liquidava amb una missa, un àpat i poca cosa més. De fet, els pubs estaven tancats!

És en aquell context que Nova York, el 1809, va batejar la nova catedral amb el nom del patró irlandès, malgrat que el temple que existia prèviament estava dedicat a Sant Pere. Quan Saint Patrick’s Cathedral va començar a acollir cerimònies religioses, ningú s’hauria pogut imaginar en què s’acabaria convertint el 17 de març.

La gran transformació va arribar a principis del segle XX. Cal tenir en compte que aleshores el moviment nacionalista irlandès estava agafant molta força i els immigrants van convertir Sant Patrici en una jornada reivindicativa. Si, tal i com s’ha explicat unes línies més amunt, primer havia servit d’element de cohesió interna i de reafirmació, ben aviat ho van lligar amb els valors fundacionals dels EUA, és a dir, la llibertat individual i la democràcia. Reivindicaven que la seva terra d’origen fos alliberada del jou de la corona britànica però al mateix temps volien deixar clar a la resta de comunitats emigrades que ells formaven part del mosaic que configurava la diversitat nordamericana.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

A partir d’aquí la festa va expandir-se en tots els sentits del terme. D’una banda perquè es va popularitzar de tal manera que es va incorporar al calendari de celebracions dels EUA, malgrat que només és festiu a pocs llocs del país. I d’altra banda perquè, com passa sovint a la societat americana, va generar una intensa activitat comercial al seu voltant. Sobretot lligada al menjar i al beure, però també a tota mena de marxandatge d’aires irlandesos. I així ara, cada 17 de març, és el moment que Estats Units es tenyeix literalment de verd: des de la cervesa (sí, hi ha cervesa verda) fins al riu que creua Chicago. 

És un fenomen similar al que es va produir amb Halloween, també originari d’Europa i que, una vegada passat pel filtre americà, s’ha escampat arreu del planeta però amb les característiques d’allà. A casa nostra mateix, abans del coronavirus, també es celebrava. Sobretot allà on hi havia un pub irlandès obert amb turistes a prop. Veurem si Sant Patrici obra el miracle i aconsegueix que els pubs (i tots els altres bars) superin les restriccions, perquè si s’ha d’esperar a les ajudes públiques, el pròxim 17 de març la cervesa ens la prendrem a casa.