Imma Barba i Miquel Gascon: "De vegades veiem teatre dos o tres vegades al dia"

Es van conèixer fa 47 anys, es van casar fa 44 i tot aquest temps han compartit dues aficions principals: els viatges i les arts escèniques. Aquesta entrevista toca la segona. La temporada passada, Imma Barba i Miquel Gascón van assistir a 383 espectacles. Aquesta temporada el compte va per 203, o almenys hi anava: segur que des d’aleshores la xifra ha augmentat. Alguns els consideren "malalts". Ells diuen que potser. Porten nou anys abocant les seves impressions davant l’escenari en un blog, 'Voltar i voltar per les arts escèniques', que han aconseguit convertir en un referent del sector.

-Si van anar a 383 espectacles en una temporada... Això és més d’un espectacle per dia.

-És clar. Abans de jubilar-nos hi anàvem els caps de setmana i algun dia entre setmana. Ara h anem cada dia, de vegades dos o tres vegades al dia.

-¿Malalts?

-Doncs sí, potser estem malalts, però a la gent que ens diu això li diem: "Escolta, tu veus la tele cada dia, ¿no? ¿I quantes pel·lícules veus a la setmana, tres, quatre? Bé, doncs nosaltres fem el mateix, és el que ens agrada, i a més sortim".

-¿Ho veuen tot?

-¡No! Hi ha molta oferta, no arribem a tot. Creiem que arribem a la meitat, més o menys.

-Expliquin-me, ¿com va començar el blog?

-El blog el vam començar perquè l’Imma guardava els programes de 40 anys d’anar al teatre, i un dia vam dir: "Els posarem en un blog". La idea era fer fotografies dels programes, simplement per recordar. Però va començar a fer ressenyes.

-Que també són una manera de recordar, ¿no?

-Sí, de fet ho vam fer amb la idea que fos una mena de memòria històrica per a nosaltres... una ampliació de la idea dels programes. Amb tot el que veiem, al cap de 15 dies no ens en recordem: ¿Això ho vam veure, no ho vam veure, qui actuava? A partir d’allà vam veure que hi havia gent que ens escrivia i els semblava molt maco, i vam decidir continuar.

-Ara no em diran que ho ressenyen tot.

-¡Tot! Hem escrit sobre tot el que hem vist. La veritat és que costa molt fer una ressenya negativa d’una obra quan saps que a darrere hi ha molta feina i il·lusions, però has de dir el que penses. Que no vol dir que sigui la veritat absoluta. Són apreciacions personals.

-¿Què passa quan hi ha un festival? ¿El Grec, diguem?

-Miri, per al d’aquest any ja tenim 17 entrades comprades. Hi nirem cada dia. Són 35 dies de festival i volem anar a la quantitat d’espectacles més gran possible. Ho hem de fer encaixar i... és com un puzle.

-¿És la gran cita de l’any?

-Fins ara era la Fira de Tàrrega, però ens sembla que aquest any no hi anirem. Ja tenim una edat i... és molt esgotador, has d’anar corrent d’un costat a l’altre, els escenaris estan molt separats, i com que som els que ho volem veure tot... L’any passat vam acabar esgotats.

-Deuen ser molt coneguts en el mitjà

-Home, sí... L’altre dia venia de casa de la meva germana, i al metro un noi jove em va dir: "¿Tu ets la del teatre, no? La que té aquest blog tan collonut..." I a les cues, de sobte: "¡Home, Miquel!", i et fan una abraçada, i ens quedem com... "¿Tu saps qui era?" "Doncs no". Com que les nostres fotos estan al blog, ens reconeixen.

-Vaig veure que també fan ressenyes de llibres.

-Soc jo. Soc una lectora impulsiva. M’agrada molt llegir. Aquest any ja he llegit com 100 llibres.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Per què els agrada tant el teatre?

-Perquè és viu. Perquè respires un ambient que canvia amb cada funció. Les obres són diferents segons el dia. Ens ho diuen els actors. Respiren l’ambient de la sala i actuen d’una manera determinada. I tu també respires aquest ambient, com a espectador. Ens encanta.