Equilibris amb l’independentisme

Ara ningú sap, ni tan sols Sánchez, segons el que explica ell mateix en una carta sense precedents, si el dia en què votin els catalans ell seguirà a la Moncloa. Però si dilluns vinent decideix continuar, i al PSOE hi ha molts dubtes que ho faci, els imminents comicis per elegir el pròxim president de la Generalitat continuaran tenint una enorme transcendència més enllà de les fronteres de la comunitat.

El relat

Per començar està el relat que ha construït el cap de l’Executiu, que s’ha agafat cinc jornades de reflexió, anul·lant una agenda que incloïa dos mítings a Catalunya i un comitè federal del PSOE a Madrid, per justificar les seves iniciatives davant la crisi territorial. Dels indults als condemnats pel referèndum del 2017 fins a l’amnistia a aquells que encara no han sigut condemnats per aquells fets, passant per la taula de diàleg i la derogació del delicte de sedició, Sánchez ha defensat sempre que prenia aquestes decisions no només per la necessitat dels vots al Congrés d’ERC i Junts, sinó també perquè considerava que eren bones perquè contribuïen a la "convivència" i rebaixaven la pulsió separatista. Però si l’independentisme torna a aconseguir la majoria al Parlament, i encara més si Carles Puigdemont acaba sent investit, aquesta argumentació quedarà molt tocada.

I després hi ha les relacions amb republicans i postconvergents, que amb set diputats cada un resulten indispensables per tirar qualsevol projecte endavant al Parlament. Potser els necessita de manera urgent, si no llança la tovallola i se sotmet a una qüestió de confiança que podria celebrar-se abans del 12M. En principi, tiraria endavant. Al requerir només majoria simple, n’hi hauria prou amb els vots d’ERC i l’abstenció de Junts, amb qui els acords són més complicats.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

Sempre en condicional –perquè la tesi que dilluns anunciarà la seva dimissió cotitza a l’alça entre els seus col·laboradors–, un resultat a Catalunya que permetés al socialista Salvador Illa arribar a la Generalitat també col·locaria Sánchez en una situació molt complexa. A la Moncloa admeten el risc que republicans i postconvergents, després de la hipotètica derrota, concloguin que es deu als seus pactes a Madrid, canviïn d’actitud i acabin rebutjant les iniciatives del Govern.

Però en el nucli dur del cap de l’Executiu fa temps que intenten (o intentaven, perquè ara estan en xoc, centrats a convèncer-lo que no se’n vagi) transmetre tranquil·litat. Confien que els partits independentistes, en cas que no arribin al poder, mantinguin la mà estesa a canvi de contrapartides.