Kinda Marrawi «Parlem del sofriment de milions de persones per falta d'aigua neta»

Posar-se al lloc, els pantalons, en resum, a la pell de l’altre, és possiblement el recurs idoni per a l’empatia, i justament el que Kinda Marrawi (Esplugues de Llobregat, 38 anys) i una vintena d’integrants, voluntaris i simpatitzants de l’oenagé Islamic Relief es proposen fer d’aquí a un parell de setmanes, quan comencin una caminada de diversos dies pel desert del Sàhara. Sota el sol inclement recorreran un centenar de quilòmetres per sentir el mateix que les dones africanes quan han d’aconseguir aigua potable, i no menys important: per –sota el paraigua de la campanya Aigua per a la vida– recaptar fons que permetin construir un pou en algun lloc encara per definir. Una oblidat racó africà on l’aigua potable sigui un bé escàs.

- Una realitat de la qual se’n parla poc, ¿no? L’escassetat d’aigua en algunes zones del planeta.

- És terrible, la falta de visibilitat d’aquest problema és terrible. L’11% de la població mundial no té accés a l’aigua potable, i... I no sé: hi ha tants problemes que són invisibles. Potser és que no interessa que siguin visibles.

- Expliqui’m, ¿en quines condicions entraran al desert?

- Bé, seran 100 quilòmetres en cinc dies, és a dir, 20 quilòmetres cada dia. Com li dic, es tracta de posar-nos a la pell de les dones africanes que caminen sis hores al dia a la recerca d’aigua potable. Mai serem com elles, però les entendrem millor. Però sobretot ens interessa cridar l’atenció sobre aquest problema. Només portarem aigua embotellada, per no deshidratar-nos, però res més. No hi haurà accés a l’aigua per a, per exemple, les qüestions relacionades amb el lavabo.

- La clau de tot això és sensibilitzar, ¿no?

- És clar. Aquí estem parlant d’una cosa tan seriosa com és el sofriment de milions de persones per la falta d’aigua neta. La idea és que cadascun dels participants aconsegueixi prou donacions per recaptar 1.200 euros. Aquesta és la meta, 1.200 euros cada un.

- Fent comptes... Són més de 20.000 euros, ¿no? ¿Això és el que costa construir un pou?

- El preu de construir un pou depèn de molts factors, i oscil·la entre 6.000 i 28.000 euros, més o menys. Depèn del lloc, les condicions d’accés, el tipus d’excavació... Però és que no es tracta només de construir el pou i marxar. Així no es fa.

- ¿A què es refereix?

- Al fet que cal formar les comunitats perquè aprenguin a utilitzar aquest recurs. Cal fer un acompanyament. L’objectiu de tot això, més que el pou en si mateix, és apoderar les comunitats que estan en situació de vulnerabilitat. L’any passat ja vam fer un repte com aquest...

-¿On?

- A Andalusia. Però aquesta vegada va ser amb bicicleta. Aconseguim recaptar 25.000 euros i amb aquests diners vam poder construir un pou d’aigua a Mali. ¡Més de 1.500 persones es beneficien d’aquest pou avui dia! ¿Sap quina és una de les coses que a mi més m’emocionen d’això?

Expliqui-m’ho.

- Que és una donació contínua. Que amb el que jo recapti posaré el meu gra de sorra per donar aigua potable a milers de persones. Vull dir: fins i tot quan jo ja no hi sigui, continuaré ajudant la gent. Perquè és una cosa que dura per a tota la vida.

Ho entenc. Per curiositat: ¿Kinda Marrawi és un nom...?

- ¿Es refereix als meus orígens? Els meus orígens són sirians. Els meus pares són d’Alep.

- Alep. Quina pena...

- Doncs miri, vaig ser-hi l’any passat després de set anys sense anar-hi. Abans hi anava cada estiu, a veure la família. Sobretot a veure la meva àvia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

- ¿I? ¿Com ho va trobar tot?

- Va ser trist... No: en realitat, va ser una sensació agredolça. Em va emocionar molt tornar a veure la meva família. I hi havia molta destrucció, però també molta reconstrucció. La vida segueix i és normal veure aquests contrastos.