Gent corrent
Lluís Font: "La meva àvia sempre deia que venia d'una princesa mexicana"
Un veí de Girona explica com va descobrir el seu parentiu amb el mític líder asteca Moctezuma.
jcarbo46928271 lluis font190219141115 /
Aquest empresari dedicat a la comercialització de pernils viu a Girona i té una bateria i una col·lecció de barrets de vaquer a casa. Lluís Font (Salt, 1950) és un dels membres de la banda The Country Revival Farmers, que va popularitzar el country fa més de 20 anys, i avui continua tocant música americana dels anys 50 i 60 amb els Bad Monroe’s. Però més enllà de la música, la seva relació amb el continent americà és molt més.... familiar.
La seva història crida molt l’atenció.
El que li explicaré no s’ho creurà. Quan dius que ets descendent de l’emperador asteca Moctezuma la gent no sol prendre’t seriosament.
No m’estranya.
Començaré per explicar-li com ho vaig descobrir jo. Tenia més de 30 anys quan em vaig assabentar de qui era la meva àvia paterna, Clementina Triadú i Grau. Anava a veure-la cada 15 dies a la residència i ella sempre deia que venia d’una princesa mexicana, però no li vaig mai gaire cas.
Va morir sense donar-me’n més detalls.
I vaig continuar així fins que al cap dels anys em va trucar Ventura Pons, el director de cine. El segon marit de la meva àvia era parent seu i ella l’havia cuidat quan era nen. El portava al cine a la tarda i d’allà va sorgir la seva vocació. S'estimaven molt. Un dia va rebre una postal nadalenca d’un actor català que firmava Grau de Moctezuma, li va trucar i així va ser com va descobrir que el que deia la meva àvia tenia sentit.
¿I quin devia ser l’origen d’aquest peculiar parentesc?
Després de la conquesta de Mèxic, Hernán Cortés va tornar a casa emportant-se amb ell tres fills de Moctezuma. La princesa Xipahautzin va acabar aparellada amb un membre de l’expedició de Cortés, Joan Grau, que era baró de Toloriu, un petit poble de la comarca de l’Alt Urgell. El 1536 va néixer el seu fill: Joan Pere de Grau i Moctezuma.
Grau com la seva àvia.
La meva besàvia, la mare de Clementina, era de Toloriu i el genealogista Joaquim Pont ha reconstruït l’arbre genealògic de la família fins a l’any 1600. Suposo que hi haurà més gent amb el cognom Grau que vinguin d’aquí, però jo no en conec cap.
Ha anat reconstruint la història de la seva àvia com un puzle.
Tot això ho he sabut gràcies a gent que ho ha investigat, com ara l’historiador Jordi Bilbeny i Anselm Ercilla, que és qui més en sap sobre Toloriu. A més, acaben de publicar-se dos llibres que també documenten aquesta història: He tastat molts fruits de l’arbre de la vida, de Ventura Pons, i la novel·la A cavall del vent, d’Imma Tubella.
¿Quin objectiu té explicant-ho ara?
¿Jo? Cap. Si vostè no m’hagués trucat no ho estaria explicant. Als anys 60 hi va haver una polèmica a la premsa de Madrid sobre els hereus de Moctezuma, però en tot cas jo no pretenc cap altra cosa que restaurar la memòria de la meva àvia.
¿Per què?
Perquè mai ningú se la va creure. ¿Sap què és el més bonic d’aquesta història? Quan la meva àvia es va assabentar que jo era el seu net va començar a escriure’m cartes cada any. Les va trobar la meva dona fa un parell d’anys sota un munt de trastos al garatge de casa del meu pare. Mai me les van donar. La majoria ni tan sols estan obertes.
Notícies relacionades¿Les ha llegit?
No, he d’estar preparat per a això perquè em posaria a plorar. Els meus avis es van separar quan el meu pare era un nen i a mi mai em van parlar d’ella. El meu pare va tenir una infància molt dura i rebutjava tot el que vingués de la seva mare. Era un trauma familiar i jo ho vaig portar sempre en silenci. Com veu, vinc d’una família molt desestructurada, com totes les famílies reials [riu].
