Guillem Martínez: «Tracto de treure capes a la ceba del dret»

De l’època en què va ser àrbitre de futbol, a Guillem Martínez li va quedar un bon sabor de boca d’haver impartit justícia, així que va estudiar Dret per fer-se advocat. Aquest tipus d’advocat, remarca: el que té ètica. Úbeda & Martínez és el despatx que acaba d’obrir amb un soci després de diversos treballs en condició d’empleat, però que ningú se suïcidi encara: el tema ésun canal de Youtube. El que Martínez va posar en marxa fa un parell d’anys per ajudar els ciutadans corrents a entendre lleis i sentències.

–Digui’m: ¿Quina va ser la motivació?

La primera va ser acostar el dret a la gent, apoderar les persones. Que després de veure un d’aquests vídeos puguin dir: ara ho entenc, ara sé que tinc dret a reclamar sobre aquest assumpte. De vegades la gent no s’atreveix per això, perquè no ho entén.

–Diu que va ser la primera. ¿Hi va haver alguna altra motivació?

Bé, això ho vaig començar en un temps en què estava de ‘freelance’, i no negaré que era una manera de fer-me publicitat.

–¿Per què tornar-se 'youtuber'? ¿És el canal per difondre-ho tot avui dia?

–El que passa és que jo penso que el món jurídic encara està molt ancorat en el blog escrit. Hem de fer el salt a l’audiovisual. Avui dia té molt més impacte.

–¿Com escull els temes?

Amb base en les problemàtiques que sorgeixen en els tribunals. Per exemple, quan Brussel·les va resoldre a favor dels clients en el tema de les clàusules sol. En general, hi ha molta jurisprudència europea que em dona material per als vídeos. Tot i que, d’altra banda, com a jurista és trist veure que cada vegada li estan esmenant la plana a Espanya.

Ja que parlem d’això, ¿hi ha alguna cosa prevista pròximament?

–Doncs sí. Hi ha un tema que sortirà ben aviat sobre l’IRPH. El Suprem va resoldre en contra d’un hipotecat i en uns mesos el Tribunal de Justícia europeu dictarà sentència.

–¿Quin va ser l’últim vídeo que va fer?

–L’últim va ser sobre el tema del Banc Popular, sobre els accionistes i bonistes que van perdre el que havien invertit quan el va comprar el Santander. En el vídeo explico que hi ha un precedent amb Bankia que els afavoreix.

–¿I el pròxim?

–El pròxim serà sobre el tema de la plusvàlua municipal. Hi ha dues sentències, una del Suprem i una altra del Constitucional, segons les quals, quan vens la teva propietat més barata del que la vas comprar, l’ajuntament no et pot reclamar l’impost de plusvàlua. El problema és que només tens un mes per reclamar.

–Digui’m, ¿tenia experiència fent vídeos?

–Doncs... Una vegada havia fet un vídeo que havia penjat a Youtube, però sobre un tema polític. M’agrada la política.

–¿Quin assumpte?

–Va ser per les eleccions a Grècia, les que va guanyar Tsipras. M’indignava que Alemanya digués als grecs el que havien de votar, quan tot tenia a veure amb els interessos econòmics... bancaris, sobretot, que tenien allà.

M’agrada el detall de la pissarra. En els seus vídeos.

–¡Ja, aquesta pissarra! Compartim pis cinc amics i tots la utilitzem. Hi ha un químic que està fent un doctorat, al qual li va molt bé, hi ha un politòleg que fa classes i al qual també li va molt bé...

–¿Com prepara les explicacions?

Normalment estudio la sentència i intento respondre unes preguntes molt periodístiques, què, com, quan, on. Tracto de treure capes a la ceba del dret.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Hi ha molt de pedagogia.

–Cert. Em ve de la meva mare. Ella ha sigut professora i directora d’un centre de recursos pedagògics. Alguna cosa m’haurà enganxat.