Marta Tello: "Algunes passatgeres em diuen: 'Dones al poder'"

Quan Marta Tello Gutiérrez (Barcelona, 1974) es va estrenar al volant d’un autobús de línia a Barcelona va perdre 15 quilos en un mes. Avui és una simpàtica conductora del bus turístic, aquest enorme monstre de dos pisos amb què s’espavila amb professionalitat pels carrers de la ciutat. Amb molta calma i sense perdre el somriure. I, a més, amb eficàcia. En 10 anys, ni un accident important.

–¿No es va imaginar mai que portaria un autobús?

–Gens ni mica. Vaig començar fa 10 anys perquè estava a l’atur. Em van dir que TMB oferia un curs per a dones aturades a través de la Unió Europea. Pagaven el carnet durant un any a 15 dones. Quan vaig aprovar, ja em van donar un autobús. La primera setmana sortia amb un company. Però després sola. 

–Immersió ràpida.

–Me n’anava als matins amb el cotxe per aprendre’m la línia. I és que cada dia et podia tocar una ruta i fins i tot un horari diferents. Havia de vigilar que no es notés quan frenava perquè no diguessin que conduïa malament. Vaig perdre 15 quilos en un mes.

–Però ara es nota que li agrada.

–M’encanta conduir. Sobretot el bus turístic, que porto només del maig al novembre. La resta de mesos faig línia. És molt millor el turístic. A les línies portes nens, gent gran i qualsevol frenada brusca els pot fer mal.  De vegades fins i tot hi ha gent gran que pujan amb el taca-taca només per fer un tomb amb la targeta rosa. I jo llavors vaig amb tensió.

–Vostè té un historial irreprotxable.

–Només he trencat dos retrovisors, però no he fet mai mal a ningú. De vegades és millor donar un cop al cotxe que va al davant abans que frenar bruscament i que la gent caigui dins de l’autobús.

–Al turístic, per sort, els passatgers van asseguts. ¿Es comporten tots igual?

–Els italians, els francesos i els argentins tenen més temperament. Els xinesos i els coreans són molt educats. De vegades, quan hi ha manifestacions a la Via Laietana has de fer una volta enorme i canviar la ruta. Ja no fas les parades i això és un problema per a ells.

–¿Algú se sorprèn al veure-la al volant?

–De vegades se’m queden mirant. Per exemple, els russos. Però també hi ha gent gran que et dona la mà. I algunes passatgeres que et diuen: «Dones al poder». A mi el que sí que em molesta és quan em toquen el clàxon per circular pel centre de la Diagonal. La gent no entén que el bus turístic no pot anar pel carril bus. Primer de tot, pels arbres, que poden fer mal als passatgers de dalt. També perquè nosaltres no fem tantes parades com els autobusos de línia. I els nostres girs són més amplis. Per això hem de circular pel centre de la Diagonal.

–La deuen deixar passar perquè és més gran.

–No sempre. Has d’anar amb molt de compte. Sobretot amb alguns taxistes. Hi ha conductors estrangers que no coneixen gaire la ciutat o que es paren bruscament per no perdre un passatger. Després hi ha turismes i motos que no respecten el cediu el pas que portem darrere, que és per quan sortim de les parades. Els cotxes no ajuden. Tots volen avançar l’autobús.

–Digui’m un truc per conduir un vehicle de 12 metres de llarg a Barcelona i no morir en l’intent.

–Conduir amb els retrovisors. Això és fonamental. I prendre’s les coses amb calma.  És una feina difícil perquè tens molta responsabilitat. Però a mi m’encanta estar tot el dia al carrer i que em toqui el sol. Tot i que amb menys trànsit seria millor. El que sí que recomano és mantenir-se en forma, fer exercici. Jo vaig al gimnàs i camino molt. Els xofers passem moltes hores asseguts i això per a les cames és molt dur.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–I si tenen una emergència a bord?

–Tenim un sistema d’avís immediat que funciona molt bé. Pares i t’esperes.