Gent corrent gentecorriente@elperiodico.com
«La tecnologia pot arribar a robar-nos llibertat»
Aquest filòsof habituat a treballar amb científics reivindica parlar menys de nanorobots i més dels valors que ens guien.
lpedragosa38558201 joan mendoza contra contraportada170526172716
A escala nanoscòpica (1 nanòmetre equival a 0,000001 mil·límetres), la matèria no només ofereix claus per fabricar nous materials sinó també imatges de gran bellesa. Entre aquests paisatges microscòpics transcorre la jornada de Joan Mendoza (Barcelona, 1967), tècnic microscopista dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB). Llicenciat en Filosofia, Mendoza reflexiona sobre les implicacions ètiques de la nanotecnologia en el projecte NanoEduca i NanoDivulga, que coordina Jordi Díaz. La seva pròxima xerrada serà el 12 de juny a les 19 hores a la biblioteca Camp de l'Arpa de Barcelona.
-¿Què fa un filòsof treballant entre físics, geòlegs, químics i enginyers?
-Vaig entrar al CCiTUB fa gairebé 30 anys com a fotògraf, per treballar al laboratori on es revelaven les imatges que sortien dels microscopis, i quan la fotografia analògica va entrar en desús em vaig reconvertir en el maneig i el coneixement de les noves tècniques de microscòpia. M'insistien que estudiés una carrera científica, però la meva vocació sempre ha sigut la filosofia.
-Vostè ha escrit que «la tecnologia fa la vida més segura i més fàcil». ¿Segur?
-Ortega y Gasset deia que l'home, la tècnica i el benestar són sinònims. La tecnologia ens possibilita ser humans perquè ens ha alliberat de les nostres necessitats més primàries i ens ha permès dedicar-nos a pensar en nos-altres mateixos i en el món. En aquest sentit, la tecnologia és part de l'home; una altra cosa és que la seva complexitat ens acabi enlluernant i ens faci oblidar que som humans.
-¿Qui dirigeix a qui, nosaltres a la tecnologia o ella a nosaltres?
-En algun aspecte la tecnologia ens dirigeix, perquè identifiquem el progrés només amb el progrés cientificotecnològic. La tecnologia està molt bé, però ha de tenir el seu lloc, si no pot arribar a robar-nos llibertat en la mesura que no ens deixa veure o pensar altres àmbits que també són molt humans. Pensar en aquests àmbits ens ajudaria a fer una tecnologia més humana.
-¿Per exemple?
-La vida quotidiana. De vegades l'abstracció tecnològica es contradiu amb les coses senzilles del dia a dia, amb la vida concreta, real i autèntica. Si no ens pensem des d'aquesta senzillesa i radicalitat (en el sentit d'arrel) deixem de pensar en nosaltres, en quin projecte tenim com a humans, quins problemes volem solucionar i quins valors ens guien. No tota la tecnologia és bona i els límits els posem nosaltres.
-Això no s'ensenya a les facultats.
-No, perquè hi ha una creença falsa que la ciència és neutra. No és habitual que a les facultats de ciències es plantegin altres visions del coneixement i en certs àmbits científics fins i tot es tendeix a desprestigiar altres disciplines. I a la inversa, en l'àmbit humanístic això de la ciència sembla cosa de...
-...friquis?
-Hi ha com una repulsió entre els dos àmbits i això dificulta molt el diàleg i la incorporació d'assignatures de reflexió sobre la pròpia ciència.
-¿Acabarem destruint el món?
-Quan s'aborden les implicacions dels avanços cientificotecnològics es tendeix a anar a l'extrem. En el cas de la nanotecnologia, es parla molt del transhumanisme, de nanorobots que poden descontrolar-se i de l'alteració de l'ordre natural de la matèria. Potser això és el que crida més l'atenció per als mitjans de comunicació...
Notícies relacionades-Vaja, ja ens l'hem tornat a carregar.
-... però hi ha problemes més urgents: ¿com gestionem els recursos destinats a la tecnologia? ¿En mans de qui està el coneixement? ¿Qui se'n beneficia? Això és més urgent que els nanorobots.
