«Podem tornar o no, no ho sabem»

A casa de l'Anna Villa i l'Esteban Folquer, a Lliçà d'Amunt, hi ha un suro on hi ha consignades les tasques pendents: vendre els cotxes, anar al dentista, deixar tota la família proveïda de Skype. Fer testament. La mena de mesures que antecedeixen a un gran esdeveniment. L'Anna i l'Esteban marxen al setembre en companyia dels seus dos fills per a un viatge de 8 anys que en la pràctica suposa capgirar la seva vida. Viuran viatjant, primer per Amèrica -del sud, central, del nord- i després pel Sud-est asiàtic. A les portes del gran canvi, la família Janima parla del perquè i del com. De la il·lusió.

-¿Janima?

-És un acrònim dels noms dels nostres fills, Jan, Nil i Max. El Nil té 6 anys, el Max, aquest petitet, tindrà aleshores un any i mig, i el Jan, bé: el Jan és el fill que portem al cor. L'Anna es va posar de part a les 22 setmanes d'embaràs i el Jan, com que era tan petitó, va morir. El Jan, el Nil i el Max. Janima. El nostre nom de família viatgera.

-¿Per què ho fan? ¿D'on surt la decisió?

-Doncs perquè aquí ens falten al·licients. Per la rutina. Perquè de vida només n'hi ha una. Fa tres anys, un dia, l'Esteban em va dir: «No puc més». I jo: «Digue'm què et passa, què necessites». I ell: «Sortir d'aquí, veure coses noves, conèixer una altra gent». Així va ser. Així va començar tot.

-Se'n van amb dos nens. Per a molts seria impensable.

-Ens ho diuen molt: «Què fareu amb els vostres fills». Miri, al Nil ja el portem a una escola una mica alternativa, perquè el sistema educatiu no ens acaba d'agradar, i quan siguem pel món, el món serà la seva escola. No serà una formació acadèmica, serà una altra formació, però igual de vàlida. Aprendrà, que és l'important.

-Em crida l'atenció aquesta xifra precisa. Vuit anys.

-És pel Nil, també. Ara té 6 anys i el més important per a ell és la família, però d'aquí 8 en tindrà 14, i a aquesta edat és important tenir un grup d'amics, l'institut, una estabilitat. Però ja ho veurem. Podem tornar o no, no ho sabem. Igual ens enamorem d'un país i ens hi quedem. Un viatge així no saps on pot acabar. Depèn de la gent que coneguem, i d'on ens porti aquesta gent.

-¿Com ho finançaran tot això?

-Ara mateix calculem que tenim diners suficients per a 10 mesos. La idea és treballar, és clar, ens considerem persones polivalents. L'Anna és pedagoga i jo soc emprenedor i comercial; podem fer moltes coses. Creiem que en tindrem prou amb 400 o 500 euros al mes. Per començar, farem dues webs, una del viatge pròpiament i una altra que portarà l'Anna, de maternitat.

-¿De maternitat?

-Sí, de com es viu la maternitat en altres llocs del món. Jo... Jo és que estic en una espècie de transició. Vull aprendre i convertir-me en 'doula' de dol.

-Ah. Ho entenc. Expliquin-me, ¿on aniran primer?

-Doncs fins fa pocs dies el nostre primer destí havia de ser Cusco, al Perú, però acaba d'aparèixer una persona que s'ofereix a deixar-nos una casa a l'Amazones equatorià. Així que ho estem veient.

-¿I els desplaçaments? ¿Com es mouran?

-La idea és comprar una furgoneta i condicionar-la. Així, quan no tinguem on dormir, dormirem a la 'furgo'.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

-Parlem en termes generals. L'objectiu del viatge és…

-El coneixement. És un viatge per conèixer. Per conèixer persones, cultures i altres maneres de viure. Creiem que és el moment de fer-ho. No volem tenir 60 anys i penedir-nos de no haver-ho fet.