Més enllà dels deures
Tres professors reclamen una implicació superior i més variada dels pares en la vida escolar
Els pares s’hi impliquen, sí, però bàsicament amb els deures. A vegades fins i tot massa. I els professors els ho agraeixen, però advoquen per no caure en l’obsessió amb la feina a casa i per provar altres fórmules de participació familiar, «perquè l’escola no sigui concebuda com una institució que no té res a veure amb el món real, i els nens tinguin ganes de compartir els aprenentatges amb els seus pares», en paraules de Jordi Puche, de 42 anys, professor de l’escola pública Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú.
Segons Ángel García (39 anys, professor de llengua estrangera a l’escola pública Falguera de Sant Feliu de Llobregat), hi ha implicació dels pares en el col·legi, però no és del tot satisfactòria. Per ell, la majoria només es preocupen de controlar la realització dels deures, en ocasions en excés.I això té efectes indesitjats: «Els pares de nens que no tenen dificultats d’aprenentatge estan a sobre d’ells, mentre que altres pares d’alumnes que sí que en tenen no els ajuden, potser pel fet que es troben en situacions familiars difícils». Quan aquestes situacions afecten el rendiment del nen els pares no en són conscients fins que el centre alerta que alguna cosa falla, explica.
El Jordi coincideix en com és de contraproduent l’excés de zel paternal amb els deures –«si els ajuden massa no els fan pensar»– i també en el risc d’engrandir la bretxa entre «l’alumne que té el suport d’una família amb recursos socioculturals i econòmics i el que no».
I és que una altra trava per a la implicació dels pares és la falta de seguretat en les seves capacitats: «Molts tenen vergonya perquè no creuen que puguin ajudar els seus fills. Alguns em diuen: ‘és que jo no sé anglès’. Jo no vull que un pare ensenyi anglès, per a això ja hi sóc jo. Vull que faci el seguiment que el meu alumne compleix la feina per fer a casa i la comprèn», afirma l’Ángel.
Més enllà dels deures ¿com voldrien els professors que s’hi impliquessin els pares? L’Ángel marca els límits: «El seu paper com a voluntaris per col·laborar en activitats extraescolars o a l’ampa és essencial, però a l’aula no hi entren. Si no és que es tracta d’activitats dirigides, per exemple, a fomentar la diversitat cultural i llavors ve una mare del Marroc i explica trets de la seva cultura».
Comunicació fluida
A l’escola concertada Vedruna de Barcelona els pares sí que s’hi impliquen àmpliament, tot i que tampoc de forma gaire variada. Això és el que explica Montserrat Sordé, professora, de 59 anys. A part dels deures, el col·legi impulsa «un grup de mares i pares que s’encarreguen de gestionar visites al teatre o al Palau de la Música », i convida les famílies a anar a l’aula a explicar la seva professió o una experiència rellevant de la seva vida. En els seus 30 anys de carrera, la Montserrat xifra en el 80% les famílies que han respost a les seves demandes, mentre que el 20% restant són «pares que per feina passen massa temps fora de casa». També hi participen menys els pares d’altres cultures, explica. «Vénen poc a les activitats i a les festes, i rarament es comuniquen amb nosaltres», sosté.
La comunicació amb els pares en general és fluida. «Amb l’arribada d’internet posem deures per fer amb l’ordinador i ens comuniquem per correu electrònic; fins fa uns anys hi havia algun pare que no en tenia i es queixava, però ara pràcticament això ja no passa», afirma la Montserrat.
L’escola Sant Jordi de Vilanova marca la diferència. El Jordi explica com el col·legi impulsa mètodes de treball sense llibres de text i amb la implicació dels pares en pro de la transmissió de valors. «Tenim unes franges horàries en què busquem un projecte (a partir d’una pel·lícula, un text...) que englobi continguts de qualsevol àrea del currículum. Si una família és experta en un tema, com la medicina, ho pot venir a explicar o ajudar-nos a preparar material. Alguns pares trien l’escola per això», conclou