Arrimadas mesura el cost del retorn a les essències de Cs

Arrimadas va agafar les regnes del partit heretant la fuga dels intel·lectuals que van crear les sigles pels cop de volant ideològics de Rivera i la seva obcecació a convertir-se en el pilar del centredreta. Proclamada nova líder, va poder contenir el xoc intern i va apaivagar els retrets del sector crític amb un gir al centre oferint Cs com una força política amb sentit d’Estat en plena pandèmia. L’acostament al PSOE li va costar pulles i bronques amb el grup popular, però Arrimadas va recuperar progressivament el reconeixement dels fundadors. Un retorn a les essències des del Congrés que pretén compassar ara al Parlament. «Hem d’estar en concordança als dos costats, com més coherents siguem, més força guanyarem al nostre electorat més exigent. Ser un partit de centre és complicat, als països de la Unió Europea els liberals solen ser petits», indiquen fonts de Cs.

Fugues a tres bandes

Les enquestes pronostiquen una caiguda de Cs fins a la quarta posició, amb fugues de votants al PSC, al PPC i a Vox. Els taronges busquen eixamplar-se al centre, escorant els socialistes al costat de l’independentisme i el PP i Vox a la dreta. Però Cs pateix també per un altre adversari: l’abstenció.

La campanya per a les eleccions catalanes no s’ha pensat mai amb la meta de reeditar la victòria després de la convulsa tardor del 2017. El fervor del procés que els va fer arribar al cim ara es manté desplaçat per la gestió de la pandèmia en les prioritats de l’electorat i el PSC els avança amb força amb un exministre que va comandar la batalla contra el virus, Salvador Illa. L’enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO revela precisament que els electors de Cs i el PPC prefereixen Illa com a president que els seus respectius candidats. Per això Cs corre la cursa electoral centrat a espantar el fantasma d’un tercer tripartit per oferir-se com la garantia que el PSC, si venç, no elegeixi ERC. Una carta que persegueix que els socialistes els tinguin en compte per forjar eventual un pacte de govern mostrant-se decisius per a la governabilitat.

Notícies relacionades

Horaris per votar a les eleccions municipals 2023

¿A qui beneficia el vot nul, el vot en blanc i l'abstenció?

Fonts de la formació admeten que el triomf del 21-D va ser «sobredimensionat», fruit d’una «conjuntura excepcional», i dubten que el 14-F arribin als 15 seients, per això es conformen amb entre 10 i 13 diputats. L’esperança està dipositada a la bossa d’indecisos: «El nostre votant sempre decideix a última hora, tenim el repte de mobilitzar-lo». Carrizosa va ser molt clar en aquest sentit en una entrevista a la COPE: «L’independentisme sap que el radicalisme els anirà a votar [...]. Els interessa que hi vagi com menys gent millor, perquè els seus sí que estan mobilitzats. I malgrat que nosaltres som més, saben que poden aconseguir la desmobilització del constitucionalisme», va afirmar el cap de cartell.

Tot i que el planter taronja es vegi reduït si els mals pronòstics electorals es compleixen, les seves primeres espases estan aparentment fora de perill, tot i que hi hagi veus del sector crític que ho posen en dubte. «No hi ha debat sobre la seva continuïtat sigui quin sigui el resultat de les eleccions. No es pot atribuir a Carrizosa ni tampoc a Arrimadas un mal resultat. Han agafat el comandament del partit en hores baixes», afirmen fonts de la força política a Catalunya. «Qui demani la seva dimissió, no és gaire de Cs», inquireixen. Diumenge aclariran tots els dubtes.