‘El Monstruo de Florencia’ reviu un trauma italià

El director i guionista Stefano Sollima ha dedicat gairebé tota una carrera a explorar els racons foscos de la seva Itàlia natal. Li devem títols com Roma criminal, sèrie inspirada en la veritable història de la banda de la Magliana, organització criminal que va assolar la capital italiana a mitjans dels 70; Gomorra: la serie, adaptació de la novel·la de Roberto Saviano sobre els detalls de la Camorra napolitana, o la pel·lícula Suburra, exploració dels estrats més variats de la corrupció.

Ara continua burxant en ferides nacionals amb El Monstruo de Florencia (a Netflix, des d’avui), investigació minuciosa del més conegut assassí en sèrie de la història d’Itàlia, autor entre 1968 i 1985 de vuit assassinats dobles a l’antiga província del títol. El Monstre, que encara no està clar si va ser un o alguns, sorprenia parelles de joves en llocs recòndits, les matava a trets i procedia després a mutilar els òrgans sexuals de les víctimes femenines.

Des de fa temps, el cas havia sigut una obsessió personal de Sollima, però al començar a llegir sobre el cas, es va adonar que no en sabia gairebé res. "I era igual quina classe de text llegís, un expedient judicial o un text periodístic. Sempre hi havia alguna llacuna. El que feien era remarcar una tesi, una sospita. Això comportava l’eliminació d’altres elements, de tot allò que no interessava. Com a lector, això només feia que volgués saber-ne més, agafar un altre llibre o una cosa diferent per comprendre tot millor i complementar l’après".

Diversos acusats

Més d’una dotzena d’homes van ser acusats dels crims al llarg de les dècades i alguns van arribar a trepitjar la presó. "És una història complicadíssima, una tragèdia nacional en què no hi ha una sola veritat. Hi ha diverses teories, diverses coses podrien haver passat. Em semblava una proposta atractiva perquè explicava una ferida oberta".

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

Avui dia és impossible aixecar una ficció sobre un assassí en sèrie –o, qui sap, alguns– sense tenir al cap, d’una manera o un altre, l’obra de David Fincher, director de Seven i Zodiac i impulsor de la sèrie sobre perfilació criminal Mindhunter. La incertesa que envolta el cas del Monstre de Florència connecta amb el final obert del segon títol citat. "Però en realitat no acudim a cap altra inspiració que la realitat", apunta Sollima. "En el moment en què decideixes explicar una cosa que ha passat realment, utilitzant el nom real dels protagonistes, et crees una espècie de gàbia".

El cocreador de ZeroZeroZero recorda a més que aquí els protagonistes "no són uns investigadors obsessionats amb el cas, sinó els assassins o qui se suposa que van ser els assassins". Es recorden les històries d’un paleta de Sardenya anomenat Stefano Mele, d’una suposada secta de Perusa o un treballador agrícola de la Toscana. En lloc d’exposar una sola teoria El Monstruo de Florencia en dramatitza algunes i deixa que l’espectador tregui les seves conclusions.