El paper dels artistes en la Transició

La conversa va posar el focus en el final del franquisme per obrir la porta a una etapa de llibertat creativa que va transformar el panorama cultural. Aquest canvi va ser determinant en l’àmbit editorial: "Amb l’arribada de la democràcia es va poder parlar de temes dels quals abans no es parlava. L’assaig va viure una etapa molt rica i la no-ficció va créixer enormement", va recordar Jesús Badenes. El directiu de Grup Planeta va explicar que fenòmens com Sant Jordi o premis literaris com el Nadal i el Planeta "van ajudar a descobrir noves veus i a consolidar la lectura com a hàbit cultural".

Segons Badenes, la lectura ara passa un moment d’expansió: "L’últim baròmetre d’hàbits de lectura reflecteix que el 66% dels espanyols llegeix per plaer, l’índex més alt que hem tingut mai. L’any 2000 era només del 39,5%". Per a ell, la veritable revolució del sector no ha sigut tecnològica, sinó comercial.

"El que ha canviat el món del llibre no són els llibres electrònics ni els audiollibres, sinó el comerç electrònic: el 23% de les compres es fan online". Badenes també va destacar la captació de nous públics a la lectura.

Un sistema artístic madur

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

Des de l’àmbit artístic, Ainhoa Grandes va recordar que "els artistes han reaccionat sempre als canvis socials i polítics. Des d’Antoni Tàpies o Eduardo Chillida fins a Manolo Valdés van ser símbols d’una Espanya moderna i europea". La presidenta de la Fundació MACBA també va recordar que als anys 80 es van consolidar les estructures del sistema artístic. "El naixement d’Arco [el 1982] va ser un moment clau: va permetre conèixer què passava en altres mercats i va professionalitzar l’ecosistema de l’art", va apuntar. Els anys 90, va afegir, van portar globalització i nous discursos, com la identitat de gènere, art d’altres territoris, la irrupció del vídeo i l’art immersiu.

"La inauguració del Guggenheim de Bilbao va canviar el paradigma: el museu va passar de ser un contenidor cultural a convertir-se en motor urbà i econòmic", va dir. No obstant, la crisi del 2007 va marcar un punt d’inflexió amb retallades, tancament de galeries i precarietat per als artistes. "Avui el sistema artístic espanyol és madur i divers, però els creadors continuen treballant en condicions precàries. L’educació i l’art continuen massa separats", va exposar com a reptes pendents de la indústria. Laura Cendrós, presidenta de la Fundació Amics del MNAC, es va mostrar crítica amb el Govern estatal i la falta de recursos econòmics per al món cultural barceloní: "S’hauria d’haver entès que Barcelona és una ciutat cultural molt important, no només Madrid", va concloure.