Cita amb les urnes

Enquesta eleccions catalanes el 2021: La caiguda de la participació acosta ERC al PSC i castiga Cs i PP

  • L’abstenció podria pujar més de 20 punts i tres de cada 10 votants continuen indecisos a una setmana del 14-F

Enquesta eleccions catalanes el 2021: La caiguda de la participació acosta ERC al PSC i castiga Cs i PP
4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Catalunya enfila la recta final de la campanya electoral més estranya de la seva història en un clima de temor i vertigen pels creixents senyals d’alarma que arriben des de les administracions davant l’impacte que la pandèmia pugui tenir sobre el desenvolupament de la votació. La primera setmana de carrera cap a les urnes va començar amb la justícia confirmant la data dels comicis, va continuar amb les pors que envolten a les meses electorals i acaba amb la Generalitat advertint de possibles retards en l’escrutini per l’allau de vots per correu. S’ha posat el focus tant lluny dels partits i els seus candidats que les expectatives de mobilització davant les cinquenes eleccions autonòmiques en una dècada no deixen de caure a mesura que s’acosta el 14 de febrer.

L’última enquesta preelectoral del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, elaborada del 4 al 6 de febrer, certifica que l’abstenció continua pujant i estima la participació el pròxim diumenge en una forquilla d’entre el 56% i el 58%. La caiguda seria superior a 20 punts respecte a les autonòmiques del 2017, però cal tenir en compte que, fa tres anys, les convulsions del procés van fer que es batés el rècord de mobilització amb un 79,09%.

La màxima abstenció en unes catalanes es va aconseguir el 1992, amb un 54,87% de participació en els quarts comicis que va guanyar Jordi Pujol. I és que fins a la irrupció del procés, la mobilització electoral solia pivotar al voltant del 60%.

Fa dos mesos, el 76,7% dels catalans asseguraven que anirien a votar el 14-F. Ara només ho garanteixen el 57,8% dels enquestats, 3,7 punts menys que en el sondeig del GESOP de fa tot just una setmana. Continua sent un enigma qui beneficiarà i qui perjudicarà una baixa participació, però són els votants de partits independentistes i del PSC els que més asseguren que acudiran a les urnes.

No obstant, la mobilització de l’electorat socialista ha retrocedit vuit punts aquesta última setmana, i dins del bloc sobiranista, les expectatives de participació continuen baixant entre els votants de JxCat i es recuperen entre els d’ERC i la CUP.

D’acord amb aquestes tendències, el pols per la victòria s’estreny més al començament de l’esprint final. Amb un percentatge d’indecisos encara del 29,3%, la desmobilització ha donat una mica d’aire a Esquerra en detriment de Junts i ha fet perdre una mica de manxa al PSC.

El resultat és un empat al capdavant entre socialistes i republicans amb 32-34 escons. Salvador Illa manté un avantatge de 2,2 punts sobre Pere Aragonès, però el candidat d’ERC li ha arrabassat un punt i dos diputats al del PSC en la primera setmana de campanya. La postconvergent Laura Borràs segueix a l’aguait, amb 29-31 parlamentaris, un menys que a l’anterior enquesta del GESOP.

La fidelitat de vot als socialistes continua sent la més alta, però, igual que la de JxCat, baixa, tot i que ho compensa atrapant votants d’En Comú Podem, Ciutadans i PP, així com abstencionistes. La fidelitat de vot a Esquerra s’estabilitza, tot i que és la força independentista amb més percentatge d’indecisos (32,4%). Només els comuns veuen créixer la seva fidelitat de vot una vegada iniciada la campanya i això els permetria agafar aire i consolidar la seva representació al Parlament.

Si el triomf està en un mocador, la batalla a l’altre extrem entre la triple dreta també s’ha enverinat. La caiguda de la participació i la bomba que ha suposat per al PP la confessió del seu extresorer Luis Bárcenas han provocat un sisme de què treu profit l’extrema dreta de Vox, que tindria opcions de ser ni més ni menys que la quarta força del Parlament.

Els ultres d’Ignacio Garriga podrien obtenir fins a 9 escons, els mateixos que el GESOP li pronostica a Ciutadans –-el partit que va guanyar les eleccions del 2017 amb 36 diputats-– i a la CUP. El PP, que va començar la campanya amb unes expectatives de 8-9 parlamentaris, perd 2,5 punts i es quedaria ara amb els 4 actuals o fins i tot en podria perdre un.

La fidelitat de vot als populars s’ha estimbat 14 punts i mig després de les noves acusacions de Bárcenas a l’anterior i a l’actual cúpula del partit. Dos de cada 10 votants del PP migrarien a Vox, que s’alimentaria també d’un percentatge similar de l’electorat de Cs. Només el 20% dels qui van triar la papereta taronja el 2017 recolzarien avui Carlos Carrizosa. PP i Ciutadans són, amb molta diferència, les formacions amb més indecisos entre els seus votants.

Notícies relacionades

A l’espera del veredicte final, la majoria de sondejos, i aquest també, consolida les dues opcions de govern després dels comicis. La majoria independentista se situaria entre 69 i 74 escons (ara en té 70), tot i que baixaria en vots, del 47,3% al 45,9%. Més àmplia podria ser la majoria d’esquerres (PSC-ERC-En Comú Podem), que es mouria entre 72 i 77 diputats. Una fórmula de la qual ERC continua sense voler sentir-ne a parlar.

Com l’obsoleta llei electoral manté l’absurd veto a publicar enquestes a partir d’aquest dimarts, ’el Periòdic d’Andorra’ anirà revelant diàriament fins a la mateixa jornada de reflexió el desenllaç d’aquest disputat vot en pandèmia.

Fitxa tècnica del sondeig