Eleccions catalanes 2021: Revisió dels programes dels partits

La matemàtica demoscòpica, per ara, només dona viabilitat a les tres primeres opcions. Però pel que s’està sentin en la primera part d’aquesta campanya electoral, qui busqui recolzaments per ser president després del 14 de febrer haurà de suar la cansalada per aconseguir trobar l’encaix. És habitual que les promeses se les emporti el vent i les línies vermelles empal·lideixin amb el temps, però un cop d’ull als programes electorals –els que l’han presentat, perquè Cs i PP no ho han fet– permet constatar que el procés no serà l’únic motiu de xoc en les endimoniades negociacions postelectorals que s’acosten. No serà l’únic, però de segur que el full de ruta independentista tornarà a estar en l’epicentre.

Diàleg o unilateralitat

El triple empat que reflecteixen les enquestes aviva els desacords i, per exemple, ha trencat la treva que Junts i ERC volien aparentar per concentrar-se en el combat contra el seu adversari comú: el PSC. La presidenciable de JxCat, Laura Borràs, va llançar dissabte passat la que probablement sigui la seva proposada estrella en el terreny sobiranista: si l’independentisme supera el 50% dels vots, activarà la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre del 2017. Una promesa que aquest dilluns va rebre un cop de porta sever de tots els companys del bloc independentista: tant d’Esquerra, en l’entrevista del seu candidat, Pere Aragonès, a EL PERIÓDICO, com del PDECat, però també de la CUP i, fins i tot, d’altres forces nacionalistes, com el PNB. Borràs va acabar acusant ERC de portar l’independentisme a una «via morta» amb el seu pragmatisme.

Aragonès és clar: «La independència no s’aconseguirà per molt que la declarem 15 vegades, sinó que perquè s’hagin aconseguit majories molt àmplies i s’hagi superat el 50% no només el 14-F sinó a totes les eleccions. La proposta de JxCat no ens diu com vol fer la independència». El candidat d’ERC afegeix: «No és una qüestió del que vulguis fer sinó de com ho pots fer. L’independentisme s’ha d’aferrar com un clau roent a la idea que els consensos que ens permeten avançar són el dret a l’autodeterminació i l’amnistia».

Els republicans no renuncien a la unilateralitat, però apunten que és necessari que el sobiranisme disposi de molta més força política per utilitzar-la si el Govern es nega a pactar un referèndum, la negociació del qual afirmen que s’hauria d’iniciar immediatament. Mentrestant, ERC s’aferra a la taula de diàleg que va contribuir a crear i a la qual va arrossegar els postconvergents, que en el seu programa només la contemplen si prèviament l’Executiu central s’ha compromès amb l’autodeterminació i l’amnistia, i accepta la presència d’un mediador, informa Fidel Masreal.

Independentisme màgic

Desempolsegar la DUI no va generar entusiasme ni a la CUP. La candidata anticapitalista, Dolors Sabater, va renegar de la iniciativa de JxCat emmarcant-la en l’«independentisme màgic» i va criticar als socis en el Govern haver «malgastat el llegat de l’1-O» durant tres anys de mandat, en què han comptat amb una majoria independentista a l’hemicicle català. «No s’ha avançat ni una mica en el camí cap a l’autodeterminació i a fer efectiva aquesta república catalana», va dir Sabater, qüestionant que es reprengui aquesta idea en plena contesa electoral per esgarrapar vots del mateix bloc, informa Júlia Regué.

El programa cupaire planteja un nou referèndum abans del 2025, preferiblement acordat amb l’Estat, però unilateral si això el pacte és impossible. La idea d’intentar un nou referèndum figura també en altres programes, però de forma legal. En Comú Podem el defensa «després d’un acord polític i la introducció a la Constitució d’un supòsit de consulta referendària d’àmbit territorial». I el PDECat també el condiciona a l’acord amb el Govern central.

Impostos, uns sí i d’altres no

Procés al marge, l’acord en altres matèries no serà tampoc senzill. En matèria de fiscalitat, el programa de Junts rebutja apujar impostos, però evita concretar si s’ha de modificar a l’alça o a la baixa el de patrimoni o el de successions, ja que dins de la formació hi ha diferents visions sobre aquest assumpte. La candidata Borràs està a favor d’abaixar-los; el secretari general del partit, Jordi Sànchez, opina el contrari.

Els socialistes plantegen augmentar l’actual participació de les autonomies en la gestió dels impostos i una harmonització més gran amb Europa. ERC, els comuns i la CUP aposten per reforçar els tributs de successions i patrimoni (que les dretes plantegen obertament suprimir o revertir-ne els efectes), però posen més l’èmfasi en els anomenats ‘impostos verds’ i defensen una reforma de l’IRPF que beneficiï els catalans amb menys ingressos.

Salari mínim i pandèmia

Notícies relacionades

La CUP qüestiona JxCat per voler activar la DUI quan «no es va sostenir» el 2017

‘Fact check’ 14-F: mentides i imprecisions de la campanya de les eleccions catalanes

Quant al salari mínim, les formacions que s’atreveixen a prometre quantitats en els seus programes es mouen entre els actuals 950 euros i els 1.500 euros. Com era d’esperar, la pandèmia i els seus efectes econòmics ocupen bona part dels compromisos dels candidats, amb un degoteig de mesures diverses que, no obstant, presenten més marge de maniobra de cara a les futures negociacions.

Per si a la campanya faltava algun element de fricció entre els partits, ERC va atacar aquest dilluns el PSC pel flanc de la corrupció. Estava a l’Hospitalet de Llobregat, històric feu socialista, en què l’alcaldessa, Núria Marín, està imputada en una causa per desfalc. Va quedar clar que la gran batalla del 14-F, entre Esquerra i PSC, es decidirà a l’àrea metropolitana.