Ferran Olivé, tresorer del FC Barcelona: "Limak té més solvència tècnica que totes les constructores espanyoles"

No és fàcil i, realment, es tracta de posar imaginació. Nosaltres vam arribar el març del 2021. Jo no anava en les llistes electorals. Va ser Jan [Laporta] qui em va demanar que els ajudés a formar i estructurar els avals amb el Banc de Sabadell en aquella època. Després em va demanar que, sisplau, entrés en la junta directiva i que m’encarregués de ser el tresorer. Hi havia 450 milions d’euros en fons propis negatius. Recordo perfectament, quan vam fer el traspàs amb la comissió gestora, que em van donar els sobres que indicaven com estava el club. En el primer d’aquests ens deien que no hi havia diners per pagar les nòmines. Ja era més enllà del 20 de març. Quedaven nou dies per a final de mes i no podíem liquidar les nòmines. La situació era caòtica. I ens en van donar un altre en què ens deien: "Si us veneu l’empresa de la roba [BLM] i si us veneu Barcelona Produccions [l’antiga Barça Studios], són 200 milions i ho arregleu tot». Vam dir, bé, 200 milions, però en teniu 450 de fons propis negatius. No arreglàvem res.

¿I ara?

Hem baixat a uns 155 milions d’euros.

Igualment continua sent una xifra preocupant.

Màgia no es pot fer amb l’economia. Miri, això és molt senzill. Una empresa normal amb fons negatius de 450 milions, que va ser quan la vam agafar, estaria en una situació de concurs de creditors.

Però el club va decidir remodelar el Camp Nou. Quant al concurs amb què es va concedir a Limak l’obra, ¿quin paper va tenir Goldman Sachs en l’adjudicació?

Transcendental. Aquí es van presentar ofertes de diverses constructores. La sorpresa quan s’obren els sobres és que l’oferta més baixa és la de Limak. En un concurs es valoren moltes coses. Hi ha una part econòmica, després tècniques... Però el que era definitiu era la part econòmica per a la decisió, l’oferta més baixa. Llavors, Goldman va valorar i va dir una cosa: "Jo no puc plantejar als meus inversors que donem una oferta de 300 o 400 milions per sobre d’això. Hem d’acceptar l’oferta que sigui millor». I que a més, com ells van valorar, complia tots els requisits per efectuar l’obra. Pensi que el responsable dels inversors és Goldman. O sigui, qui ha portat els inversors és Goldman i qui té la màxima preocupació perquè aquest projecte es faci en temps i forma és Goldman. Així doncs, va ser definitiu que en aquell moment digués: "Escolti, no, no. En l’adjudicació estem absolutament d’acord que ha de ser Limak». Però li he de dir més. Hi havia un tema que ens preocupava a nosaltres. [El paper de] les grans constructores espanyoles respecte a una constructora turca... I ens deien: "Escolteu, us esteu equivocant. La que té més valor de mercat és Limak respecte a aquestes». La capacitat que ha tingut de fer obres Limak en un món que no coneixem, que és el món més tipus Orient, té molt més valor. I, a més, Goldman els tenia com a clients també.

¿Les constructores que no van ser escollides en el concurs es van queixar o van protestar? ¿Hi va haver algun tipus de conseqüència?

Sí, sí, és clar. Miri, jo li diria que ens hem sentit maltractats en aquest tema. Potser tampoc ho hem sabut explicar bé. Nosaltres, davant un concurs que es va fer amb llum i taquígrafs i, sobretot, perquè hi havia l’inversor o el que dirigeix els inversors, que és Goldman, no podia ser de cap altra manera. En qualsevol lloc no hi hauria hagut cap crítica sobre això. El que hem tingut nosaltres és la pressió mediàtica que han fet aquestes constructores que van sentir en algun moment que no havien sigut les seves ofertes les valorades. Però és que el diferencial era molt elevat. També ens va fer la sensació que [les constructores espanyoles] anaven molt a l’una en preu respecte a Limak. Això ens va xocar. No són coses que les puguis dir obertament, però sí que veies que anaven molt en línia aquestes constructores i teníem una oferta molt millor que era la de Limak.

¿Com explica el tema dels informes tècnics? ¿Quants n’hi va haver? [La cadena SER va explicar que un informe tècnic havia donat a Limak la pitjor valoració].

No, no, això no són informes tècnics. En qualsevol concurs, en sanitat per exemple, si tu vols quedar-te la gestió d’un hospital, el primer que has de fer és ensenyar la teva solvència tècnica. Si tu pots fer una obra de 1.000 milions. Doncs això ho has d’acreditar. Evidentment, Limak tenia més solvència tècnica que la majoria de les constructores espanyoles, que totes. Per tant, aquest primer paquet estava solucionat. Després ja hi ha qüestions purament tècniques, de desenvolupament d’obra. El tercer aspecte és la capacitat d’acabar dins del termini i en la forma escaient. I el quart, el preu. I tu a cada una d’aquestes coses li poses ja un valor previ en el concurs. Tu pot ser que tinguis el millor preu, però que siguis el pitjor en una altra valoració. Però tot això ja està establert en el barem previ del concurs, i que el preu puntua màxim i dona uns punts. És clar, tu pots haver sigut el tercer en el sobre u, que és, per exemple, el dels colors, però ets el millor en el del preu, que ja prèviament, quan vas fer el plec de condicions, ja havies establert que era el que puntuaria més. Per cert, com no podia ser de cap altra manera, en tots els concursos el que sol puntuar més és el factor preu. Ens crida l’atenció que ara surti tot això quan es va fer amb llum i taquígrafs. I a més es va publicar i es va explicar. Limak havia sigut el millor en preu.

La decisió final, ¿en qui va recaure finalment?

La va prendre el club amb Goldman. Però qui va prendre la decisió, al final, va ser Goldman.

¿Quina és ara mateix la salut financera del Barça?

Crec que el FC Barcelona, actualment, té una situació financera normal. Venim d’un desastre econòmic total, d’una situació que era concursal. Ara com ara podem dir que tenim una situació ja normalitzada. És cert, tenim un patrimoni net de 150 milions negatiu. I hem tancat aquest any amb un resultat extraordinari negatiu (17 milions en pèrdues), però ordinari positiu (dos milions). Dos anys de resultat ordinari positiu és el que et demostra que una societat comença a funcionar, que l’empresa comença a tenir una salut financera. És cert que hem tingut aquest any un resultat extraordinari negatiu, però que està justificat per la sanció de la UEFA i per coses que hem anat arrossegant que queden fora del negoci propi del FC Barcelona.

¿Quin és el deute brut ara mateix que té el club?

És molt fàcil de veure. El manual econòmic et diu que és la suma dels passius. És el passiu corrent i el no corrent. El deute està en 2.500 milions, però incorporant ja una part de l’Espai Barça. Així que anem fent obres, s’activa en el passiu com a deute, però també en l’actiu com ja una propietat que tu tens ja feta. Així doncs, amb la suma de les dues coses estaríem aproximadament en els 2.500.

¿No els preocupa?

En absolut. I ara li diré per què. Miri el que diu la revista Forbes sobre el valor del Barça. Un equip de futbol no es pot valorar pel que acabem de dir ara. La revista Forbes diu que el valor de companyia del FC Barcelona està en 5.600 milions. I no ho diem nosaltres, ho diu un auditor extern. Però fixi’s en una altra cosa. També diu Transfermarkt que el valor de la plantilla del FC Barcelona està en 1.100 milions. ¿Sap en quant el tenim nosaltres en el balanç? En 180 milions. ¿Per què? Perquè tots els nostres jugadors venen del planter. No estan activats. Per tant, el valor que té aquesta plantilla és de 1.100. En els llibres nosaltres el tenim en 180 milions.

Notícies relacionades

El Barça s’encalla en la seva primera visita a Dubai

Els meravellosos anys

L’assemblea és l’òrgan suprem de govern del Barça. Cinc anys després de la pandèmia, ¿per què es continua celebrant de manera telemàtica?

Jo fa quatre anys que soc part d’això i no havia seguit mai una assemblea. Curiosament, tenim moltíssima més participació efectiva en les assemblees telemàtiques, i això és un fet constatable. Recordo haver vist ara imatges que m’han passat d’assemblees presencials, d’aquestes maratonianes, que quan es produïen les votacions a última hora no quedava ningú. Són assemblees de vuit i deu hores. Aquest sistema permet que, amb les votacions, hi hagi pics de gent. En les assemblees telemàtiques vota més gent, que és elpunt transcendent.