Cita amb les urnes

‘Fact check’ 14-F: mentides i imprecisions de la campanya de les eleccions catalanes

  • EL PERIÓDICO verifica les afirmacions més controvertides dels partits durant la carrera cap a les urnes

Es llegeix en minuts
El Periódico

En una campanya electoral, els polítics solen fer servir l’argumentari per mobilitzar els seus seguidors i, si és possible, guanyar algun adepte. El problema, com ve sent habitual, és que enmig de la batalla política es diuen coses que no s’ajusten gaire a la realitat, inexactes, confuses o directament falses. I en aquesta campanya de les eleccions catalanes del 14 de febrer, les coses no són gaire diferents. Líders polítics de tot signe cauen en la temptació d’amanir els fets amb un toc d’ideologia partidista per presentar-los al seu electorat. A continuació, mirem de desentranyar algunes de les mentides d’aquesta campanya.

Pere Aragonès (ERC): «L’independentisme és majoritari»

El candidat d’ERC a les eleccions del 14 de febrer, Pere Aragonès, ha sentenciat que l’«independentisme és majoritari», després d’haver-se conegut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul el decret de la Generalitat que ajornava els comicis al 30 de maig i, per tant, se celebraran a mitjans de febrer.

Les formacions independentistes –JxCat, ERC i la CUP– van aconseguir el 2017 la majoria dels escons del Parlament, 70 dels 135 que componen la Cambra. No obstant, la majoria parlamentària no va ser fruit d’una majoria a les urnes. Les tres formacions van obtenir prop de 150.000 vots menys que la suma de paperetes entre Cs, el PSC, els comuns i el PP.

Carlos Carrizosa (Cs): «El Govern dona privilegis penitenciaris als líders del procés»

El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, ha assegurat aquest divendres que el Govern ha tornat «a donar privilegis penitenciaris als seus companys de partit, els líders del procés», amb referència a la semillibertat de què des d’avui disfruten els polítics catalans presos. A més, el líder dels taronges catalans ha assenyalat que el Tribunal Suprem ja va revocar aquest tercer grau a començament de desembre. 

No obstant, la concessió del tercer grau no és una mesura que correspongui en exclusiva al poder executiu. El procediment marca que la Junta de Tractament Penitenciari ha d’elaborar un informe de la situació que envia al Departament de Justícia de la Generalitat que, en el cas que l’informe sigui favorable, pot concedir el tercer grau i informa el Ministeri Fiscal i el jutge de vigilància penitenciària. No obstant, l’última instància de la concessió d’aquesta mesura és el tribunal sentenciador, en aquest cas el Tribunal Suprem, i el jutge de vigilància penitenciària, que la pot revocar previ recurs de la fiscalia. 

Dolors Sabater (CUP): «L’autodeterminació és un dret internacional reconegut de les nacions sense estat»

La candidata de la CUP a la Generalitat, Dolors Sabater, ha assegurat en una trobada organitzada per Europa Press que els líders del procés haurien d’estar fora de la presó, ja que no es pot «criminalitzar» l’autodeterminació perquè, segons ha afirmat, és «un dret internacional reconegut de les nacions sense estat i dels pobles». 

L’ONU sí que recull l’existència d’aquest dret, però el seu esperit, segons es recull en la seva resolució 2625 del 24 d’octubre de 1970, és «posar fi ràpidament al colonialisme». Tot seguit, l’ONU detalla que el «sotmetiment dels pobles a la subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una violació» del principi d’igualtat de drets i lliure autodeterminació. 

«Cap de les disposicions dels paràgrafs precedents s’entendrà en el sentit que autoritza o fomenta qualsevol acció encaminada a trencar o menysprear, totalment o parcialment, la integritat territorial d’estats sobirans i independents», s’afirma al final de la resolució. 

Alejandro Fernández (PP): «La ‘llei Celaá’ destrueix la idea de la llibertat d’elecció de centre educatiu»

Notícies relacionades

El líder del PP català, Alejandro Fernández, ha aprofitat el primer dia de campanya electoral per carregar contra la llei d’educació coneguda com a ‘llei Celaá’. El dirigent conservador ha assegurat que la normativa impulsada pel Govern del PSOE i Unides Podem «destrueix la llibertat d’elecció de centre educatiu». 

L’essència de la llei, aprovada a finals del 2020, sí que apodera l’educació pública sobre la concertada i estableix que a l’hora d’incrementar el nombre de places educatives s’haurà de prioritzar la pública. No obstant, els partits de l’oposició han interpretat que això suposarà el tancament gradual de l’educació concertada, quan en la norma queda clar que les actuals places concertades no es podran reduir.