Carmen Llasat, presidenta de l'Observatori de Zones Inundables de Catalunya: "El que ha passat al Montsià pot passar en qualsevol punt del litoral"

¿Per què calia aquest òrgan?

Perquè a Catalunya el risc natural més important són les inundacions. La idea es va posar en marxa a partir de la dana de València i feia falta un grup multidisciplinari per abordar holísticament el problema.

¿Creu que aquests episodis seran cada vegada pitjors?

Els escenaris científics diuen que sí; però, a més a més, ja comencem a tenir proves que la torrencialitat de la pluja està augmentant. L’augment de les temperatures contribueix a fer que les precipitacions descarreguin amb més intensitat.

¿Un exemple d’això és el que ha passat al Montsià?

Sí, és un clar exemple del que passa a la zona mediterrània, i és preocupant. Ho han hagut de viure més d’una vegada, però a la resta de Catalunya la gent no és tan conscient del que pot arribar a passar.

Al Montsià, l’orografia encara complica més les coses.

És veritat, però pot passar al llarg de tot el litoral i en zones amb més densitat de població com, per exemple, l’Empordà, el Maresme, el Baix Llobregat i el Tarragonès. El Pirineu també hi està exposat. La depressió central, no tant.

¿A quin lloc poden ser més nocives les conseqüències d’una riuada?

Al voltant de Barcelona. A la conca del Llobregat es poden arribar a registrar més de 200 litres per metre quadrat i s’hi concentren centenars de milers d’habitants.

En aquest context, ¿quina funció tindrà l’Observatori?

Tenim el repte d’estudiar millor aquests episodis i analitzar què podem fer per estar més preparats quan n’hi hagi un.

¿Què considera que falla ara mateix?

Diverses coses: necessitem més cultura de la prevenció, però també estem exposats a causa de l’ocupació de zones inundables.

¿Què és el més urgent?

La prioritat és conscienciar la població i donar-li eines perquè s’autoprotegeixi. És la mesura més assequible i que es pot aplicar més de pressa.

¿Què ha de fer la gent quan hi ha una inundació?

Han de pujar a la part de dalt de tot de l’edifici, no travessar les rieres, no anar a buscar el cotxe i evitar desplaçaments.

¿A la població li pot costar assumir determinades mesures quan les pluges no són tan greus com s’han pronosticat?

Hem de mirar d’evitar tant com sigui possible les falses alertes, però encara és molt complicat predir el grau de torrencialitat de les precipitacions. Des d’aquest punt de vista, cal assumir que de vegades val més protegir-nos perquè el risc zero no existeix.

¿Com es fomenta aquesta cultura de l’autoprotecció?

És molt important que a les escoles s’ensenyi què s’ha de fer quan hi ha una inundació. S’hauria d’ensenyar obligatòriament.

¿Plantejarà aquesta mesura al Govern?

Sí.

¿Què considera que s’ha de fer amb els projectes urbanístics en zones inundables?

Revisar-los.

N’hi ha uns quants, com el Media City o plans d’habitatge, que són estratègics per a Catalunya.

No és el mateix construir una zona de passeig que es pugui obrir i tancar que construir un hospital. Si parlem d’un hospital, la resposta ha de ser que no.

Però avui tenim més de 200 escoles, 50 residències, uns 50 centres sanitaris i milers d’habitatges en aquestes àrees vermelles.

L’Observatori es cuidarà d’analitzar-ho. Damunt la taula hi ha l’opció de deslocalitzar, modificar o directament evitar construir. Però primer de tot, abans de l’estratègia a mitjà termini, s’han de millorar els plans d’emergència i veure si es poden aplicar mesures basades en la natura com, per exemple, aiguamolls i basses d’inundació per reduir els impactes. En alguns casos, es pot plantejar un canvi d’usos i prohibir que a les residències hi hagi dormitoris a la planta baixa.

L’aeroport també està situat en una zona inundable.

Sí, es van dur a terme accions per evitar la inundació per desbordament. Però l’aeroport encara ha de millorar el que seria la inundació per aigua de la pluja.

A Alcanar hi ha determinades cases que l’alcalde i els veïns demanen que s’expropiïn.

Per aquesta raó a l’observatori també hi tenim experts en dret, per mirar de veure com es poden portar a terme aquests procediments en casos concrets. A França, per exemple, després de les riuades del Gardon del 2002, es va canviar la llei per desallotjar negocis i habitatges de la zona i donar una alternativa a tots els afectats. A l’Espluga de Francolí tenim un exemple molt clar d’això amb el restaurant i el celler que es van inundar el 2019.

Notícies relacionades

Vols treballar a l’Administració pública?

Una casa perquè l’Ana torni a somriure

Algunes de les zones del Montsià i altres punts no estan catalogats com a àrea de risc. ¿Els mapes actualitzats ho corregiran?

S’ha de fer de seguida, encara que siguin antics barrancs pels quals durant l’any no hi passa aigua.