Entrevista amb Pere Aragonès

«Soc persistent: el 15-F plantejaré de nou un pacte als comuns i la CUP»

  • El candidat d’ERC afirma que «la ‘sociovergència’ sempre es tapa les vergonyes, com a la diputació i amb Núria Marín»

  • «ERC no pot i no vol pactar amb el PSC. És impossible. És el PSC del 155. Illa i Iceta en això són exactament el mateix»

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) va concedir la seva primera entrevista com a president substitut a EL PERIÓDICO a la seu de Vicepresidència, a Sants-Montjuïc. Ara, per sotmetre’s a un qüestionari en clau electoral proposa la seu central del partit, a l’Eixample. Una persona d’ordre que no es confon de barret. La trobada té lloc tres hores abans de la tornada a l’arena electoral d’Oriol Junqueras.

¿Què es juga ERC en aquestes eleccions?

Tenim la convicció que guanyarem. Aquest país necessita reconstruir-se socialment i econòmicament des d’una visió progressista i, a més, comprometre’s amb l’amnistia i l’autodeterminació. I aquestes dues coses juntes només les aporta ERC.

¿Garanteix el suport d’ERC a Laura Borràs si aquesta guanya?

Gràcies a nosaltres hi ha hagut presidents del PSC, CDC, el post-PSC i la semi-Convergència. Ara és el torn d’ERC. Entre uns i altres hi ha una opció que és un president republicà.

«Gràcies a nosaltres hi ha hagut presidents del PSC, CDC, el post-PSC i la semi-Convergència. Ara és el torn d’ERC»

A contrario sensu, ¿compta, si guanya, amb el recolzament puigdemontista?

El ciment que uneix els diferents actors que tenen en comú la reconstrucció progressista i de la defensa de les llibertats és ERC. A partir d’aquí, cadascú haurà d’expressar el seu compromís amb pactes.

Vostè defensa un referèndum pactat i JxCat, declarar la independència si se supera el 50% del vot en aquest 14-F. Així les coses, ¿es pot arribar a un pacte de Govern?

La independència no s’aconseguirà per molt que la declarem 15 vegades, sinó que perquè s’hagin aconseguit majories molt àmplies i s’hagi superat el 50% no només el 14-F sinó a totes les eleccions. La proposta de JxCat no ens diu com vol fer la independència.

«La independència no s’aconseguirà per molt que la declarem 15 vegades, sinó perquè s’hagin aconseguit majories molt àmplies»

¿Creu que declarar la independència amb el 50% del vot electoral podria dinamitar la convivència a Catalunya?

No és una qüestió del que vulguis fer sinó de com ho pots fer. L’independentisme s’ha d’aferrar com un clau roent a la idea que els consensos que ens permeten avançar són el dret a l’autodeterminació i l’amnistia.

«L’independentisme s’ha d’aferrar com un clau roent als consensos que permeten avançar: l’autodeterminació i l’amnistia»

¿Què opina dels comentaris de Joan Canadell cap a una part de la societat catalana?

Cal ser respectuós amb la diversitat d’aquest país. A mi les expressions de Canadell no m’han agradat. Tota la ciutadania catalana té els mateixos drets i dignitat. Els meus avis són de Palomares (Almeria). Parlo en castellà amb amics i part de la família. No es tracta d’excloure ningú.

«A mi les expressions de Canadell no m’han agradat. Tota la ciutadania catalana té els mateixos drets i dignitat»

 Divendres, Oriol Junqueras es va afegir a la campanya. ¿La seva absència el 21-D explica en part la derrota per la mínima davant JxCat?

La del 21-D va ser una campanya molt dura, sota la bota del 155 i un context de repressió. La independència és una cursa de relleus, no és un projecte d’un sol nom. A Junqueras el lloc que li correspon és el de president de la república catalana. 

La seva proposta de ‘front ampli’ suma les negatives dels comuns, la CUP i el PDECat. ¿L’‘esquerravergència’ va venir per quedar-se molts anys?

En campanya es diuen moltes coses. Passades les eleccions tornarem a parlar. Jo soc insistent i persistent. Molts creien que no es podria aconseguir el recolzament dels comuns als pressupostos de la Generalitat. L’antiga Convergència i l’antiga ICV recolzant els mateixos comptes. Amb els comuns i amb JxCat vam arribar a acords a ciutats com Lleida. ¿Per què no podem compartir Govern?

¿Què és més improbable que passi: un tripartit o un pacte PSC-JxCat?

ERC no pot i no vol pactar amb el PSC. És impossible. És el PSC del 155. Illa i Iceta en això són exactament el mateix perquè estaven junts rere la pancarta de Societat Civil Catalana defensant l’aplicació del 155. Illa no és un moderat. Tenim objectius antagònics. Catalunya no pot ser presidida pels que entre el PSOE i Catalunya sempre triaran el partit.

«Catalunya no pot ser presidida pels que entre el PSOE i Catalunya sempre triaran el partit»

¿Tem que es reprodueixi el pacte de la diputació a la Generalitat?

Núria Marín, presidenta de la diputació i imputada per corrupció, va dir que ‘¿per què no?’. I JxCat ha blindat Marín. Aquesta alternança entre socialistes i convergents ha servit moltes vegades per crear falsos debats, després dels quals anaven sorgint casos de corrupció. A l’hora de la veritat la ‘sociovergència’ es tapa les vergonyes.

«A l’hora de la veritat, la ‘sociovergència’ es tapa les vergonyes, com amb Núria Marín a la diputació»

Si les eleccions s’haguessin ajornat al 30 de maig, ¿ERC hauria recolzat el decret del Govern sobre els fons europeus per a la reconstrucció?

El problema és el contingut, no el moment en què es vota. El decret sanciona que la mobilització de recursos més gran des de la Segona Guerra Mundial, a l’Estat espanyol, es decidirà en un despatx de la Moncloa. Es mobilitzaran 140.000 milions sense cap control parlamentari.

Notícies relacionades

Fins que no arribin, els recursos de la Generalitat seran els mateixos que avui. ¿Com afronta la lluita contra la pandèmia? 

El recolzament donat per la Generalitat l’últim any és de 2.800 milions, en ajudes i avals. Un Govern presidit per ERC ens ha de permetre poder anar més enllà. I ha de defensar els interessos de Catalunya en els fons europeus per a la reconstrucció.