Milei dona la sorpresa

El cert és que la tutela dels Estats Units sobre l’economia argentina, una operació de rescat condicionada a una victòria de l’extrema dreta, ha pesat més que qualsevol altra consideració. Ni tan sols l’erosió dels salaris i la contracció de les prestacions socials han mobilitzat l’esperat vot de càstig a l’oficialisme. Ha prevalgut, en canvi, una versió d’urgència de la realpolitik, el convenciment que no hi ha futur sense la respiració assistida de Washington. No és que s’hagin esvaït les amenaces, l’erari argentí haurà de satisfer l’any vinent de l’ordre de 19.000 milions de dòlars el Fons Monetari Internacional i el total del deute exterior suma prop de 93.000 milions, però la cura d’urgència administrada pel secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, ha sembrat l’optimisme a la borsa i el pes s’ha apreciat lleument amb relació al dòlar.

No són pocs els analistes que esperen una recessió a mitjà termini de l’economia argentina, però en l’entorn de Milei es manté el convenciment que les reformes econòmiques que proposa en diversos sectors i la relació de privilegi amb la Casa Blanca permetran remuntar la situació. Són molts els dubtes sobre l’efecte que tindrà en el futur immediat de l’Argentina el tracte de favor que dispensarà als Estats Units en dos camps estratègics, l’energètic i l’extractiu –jaciments de liti i de terres rares–, fonamental per al sector de les noves tecnologies. Persegueix la Casa Blanca controlar la creixent influència de la Xina en aquest àmbit i, en general, en l’entramat econòmic de l’Amèrica Llatina, però abunden les reserves sobre l’efecte a llarg termini que tal operació pot tenir sobre economies tan debilitades com l’argentina.

La victòria de Milei obliga, fora d’això, a relativitzar algunes conviccions molt assentades. Entre d’altres, l’efecte sobre el comportament dels electors de presumptes casos de corrupció –així els de Milei i la seva germana– i davant de comportaments poc convencionals com els del president. Perquè, encara que ha perdut 16 punts amb relació a l’elecció del 2023, continua tenint una capacitat de mobilització que els seus oponents no tenen, sobretot entre els joves, que veuen en l’heterodòxia de Milei l’últim ressort per rescatar l’Argentina de la pobresa extrema en la qual es troba sumida.