El casino argentí i Trump

La segona percepció va ser que la inflació aixecava el cap. No és un secret que els argentins són especialistes a seguir la cotització del dòlar. I malgrat que tots saben que el peso ha estat sobreavaluat a còpia d’intervencions oficials, resulta que els últims tres mesos el fre al dòlar havia perdut l’efecte: la inflació hi tornava.

La inflació va arribar al 21% mensual el desembre del 2023, dos mesos després de les eleccions presidencials que van portar a Milei a la Casa Rosada. I ara la taxa mensual és al 2,1%.

És a dir: després de dos anys d’una política d’austeritat extrema –un experiment de liquidació– que va provocar una desinflació, una recessió de cavall i una caiguda del poder adquisitiu dels salaris, l’hidra, com en la mitologia grega, mostrava un dels seus múltiples caps. ¿No era que Milei li havia tallat el cap? I ara ¿resulta que apareixerien altres caps?

Doncs aquesta doble percepció va terroritzar Milei. I allà entra Trump, que aspira a construir, també (a banda de Gaza i Ucraïna), un nou ordre en el que ha sigut històricament el pati del darrere dels EUA: l’Amèrica Llatina.

Trump va advertir la possibilitat d’una derrota del seu aliat en vista dels resultats de Buenos Aires. I tots dos van negociar un pacte per frenar la cotització del dòlar i provocar una frenada de la taxa d’inflació.

El Tresor dels EUA es comprometia a comprar pesos argentins per valor de 20.000 milions de dòlars a través d’un swap de divises (una permuta a un preu predeterminat, equivalent a una línia creditícia amb clàusules confidencials). A aquest pacte se n’hi afegia un altre pel qual un consorci de bancs liderat per JP Morgan compraria deute argentí per 20.000 milions de dòlars més.

Trump va encomanar al seu secretari del Tresor, Scott Bessent, la negociació. El 10 d’octubre Bessent va anunciar l’acord i va confirmar que havien començat a comprar pesos. El 14 d’octubre, Trump va escenificar l’acord amb Milei a la Casa Blanca.

Trump va ser molt clar. No es rescatava l’Argentina. "Si perden les eleccions [Milei] no serem tan generosos".

Va ser el 20 d’octubre quan l’economista Paul Krugman va posar el dit a la nafra a l’explicar que l’acord no comportava rescatar els argentins.

Segons va explicar, les motivacions de Trump i Bessent són dues. En primer lloc, recolzar Milei. "Volen que un polític de dreta triomfi, sense importar quants diners dels contribuents nord-americans es necessitin".

I, més suggerent, va apuntar que "alguns multimilionaris de fons de cobertura, pròxims a Bessent, van apostar per Milei i van comprar bons argentins. És gairebé segur que el paquet de rescat no aconseguirà revertir l’economia i no rescatarà Milei. Però podria donar temps als amics de Bessent per retirar dels diners abans que no s’esfondri l’economia argentina".

El 21 d’octubre, Bessent va qualificar l’acord financer com "un pont per a un futur millor; no és un rescat". Però va remarcar: "Els EUA no volen cap altre estat fallit a l’Amèrica Llatina".

Notícies relacionades

Caretes fora: irrita un CGPJ independent

Milei dona la sorpresa

La idea que es juga fort en el que sembla haver-se convertit en el casino internacional argentí és evident. JP Morgan, primer banc per actius del món, ha fet la reunió anual a Buenos Aires, amb una festa al Teatro Colón i la presència de celebritats com el seu president, Jamie Dimon, i Tony Blair, ex primer ministre britànic i membre del consell assessor de JP Morgan.

Milei ha guanyat. Però per aplicar el programa que dirigeixen Bessent i Trump, perquè els seus amics salvin les seves inversions. Perquè no siguin, que diria Bessent, fallides.