Mascotes en l’era de la longevitat

A mesura que la tecnologia guanya importància en les nostres vides, les mascotes agafen protagonisme, especialment entre la generació Z, que inverteix 1.000 euros addicionals a l’any en la seva cura respecte a la generació prèvia, segons un estudi d’Indeed centrat en els Estats Units. L’informe també destaca, per primera vegada, la professió veterinària com la més ben valorada de cara al futur, considerant salari, flexibilitat i creixement en demanda; l’ocupació de metge figura en segon lloc.

Són tendències globals que impacten en els nostres hàbits més pròxims: un anunci a YouTube recurrent aquests últims dies és d’una marca de menjar de gats que redueix els al·lergògens en el seu pèl, de manera que a les persones amb al·lèrgies no les expulsa de la seva llar. Experts financers recomanen l’obertura de comptes d’estalvis específics per a les despeses de les mascotes, i les assegurances de salut animal floreixen en les companyies del sector.

També els centres pal·liatius de dolor, eutanàsia i fins i tot acompanyament psicològic dels amos dels animals. Com més ben cuidats estan i més s’allarga la seva vida, més atencions a noves patologies necessiten els animals i la ciència també ha posat l’ull a allargar la vida de les mascotes. La lluita per la longevitat sense dolor físic i amb acceptació emocional és un repte que crèiem limitat als humans, però ¿què passa si humanitzem les nostres mascotes, si creem relacions de fort llaç emocional amb elles, però tenen una esperança de vida tan curta?

Notícies relacionades

Negacionistes ara feministes

Amb la SEPI va arribar l’escàndol

Els gats viuen entorn dels 15 anys, però les seves expectatives s’allarguen amb les cures, també la dels gossos, més condicionada per la seva mida i raça. L’empresa biotecnològica Loyal treballa ja en un compost que podria sortir al mercat el 2026 i que en els assajos amb gossos realitzats promet augmentar la vida saludable en un any aproximadament. Els altars i altres records dels que van perdre mascotes estimades i que ahir van inundar les xarxes socials i la intimitat de moltes llars són agredolços, perquè als bons moments viscuts se sumen altres emocions més complexes, com la tristesa o l’estranyesa davant el forat tan gran que pot deixar una absència animal en la vida.

Els nous horitzons que obre la ciència ens proven, en tot cas, que ens enfrontem a un desafiament ètic i d’equilibri emocional en el desplegament dels nous estils de vida i família.