Eixample Respira reclama al nou alcalde posar fi a l’«autopista d’Aragó»

Amb un tall del trànsit a les sis de la tarda, hora crítica, i en un punt essencial de la mobilitat de Barcelona, la plataforma veïnal Eixample Respira ha reclamat, sigui qui sigui el nou alcalde de la ciutat, que el carrer d’Aragó sigui objecte d’una profunda reforma en el mandat municipal que ara comença, perquè deixi de ser «l’autopista urbana per excel·lència» i s’adapti als nous temps. «No es tracta que desaparegui i es prohibeixi l’ús del cotxe, sinó de cedir el protagonisme als vianants, als mitjans de transport col·lectius i no contaminants i a altres formes d’ús de l’espai públic», ha reclamat Eixample Respira en un comunicat llegit enmig d’una calçada, per uns minuts buida de cotxes.

La reivindicació no és nova. La plataforma fa anys que agita aquesta bandera. El nou és el context, just quan els eixos verds de l’Eixample (Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona) ja són una realitat i, a més, quan acaben de celebrar-se les eleccions municipals, és a dir, amb un marge de quatre anys per endavant per emprendre una obra d’aquesta envergadura si així es decideix des de l’alcaldia. Així ho han fet saber les diverses desenes de veïns que han interromput el trànsit a les sis en la confluència d’aquest carrer amb la Rambla de Catalunya.

Uns 60.000 vehicles passen cada dia per Aragó, un volum que, segons recorda el manifest d’Eixample Respira, impedeix que les persones que viuen en aquest carrer, unes 13.000, puguin obrir les finestres llevat de fer-ho a costa de patir contaminació acústica i exposar-se a uns índexs de contaminació que puntualment superen els límits que fixa la Unió Europea com a infranquejables.

Notícies relacionades

La Xina descobreix la Sagrada Família i puja al tercer lloc de visitant del temple, 4,8 milions en total el 2025

Els falcons de la Sagrada Família incuben (en directe) tres ous que eclosionaran per Setmana Santa

«Cal repensar el carrer d’Aragó», defensen els membres de la plataforma, i afegeixen que aquesta idea no mereix ser presa com a utòpica, perquè el seu ús actual, en el qual el vehicle privat és el preferent, té només 60 anys de tradició. Aragó va ser, en els orígens de l’Eixample, el carrer del tren a cel obert. El ferrocarril transitava llavors soterrat perquè quan es va executar l’obra no es va voler que les vies creuessin per la meitat del passeig de Gràcia, però les locomotores fumejaven al llarg del trajecte i els vianants creuaven d’una vorera a una altra a través dels ponts que hi havia a cada intersecció. Van haver de passar 80 anys fins que la via de ferrocarril del carrer d’Aragó fos coberta. Això va ser el 1962. Llavors el cotxe es va ensenyorir de la major part de l’espai disponible entre façana i façana, però durant dècades no va semblar estrany perquè era el comú en altres punts de la ciutat, com l’avinguda de la Meridiana.

El març del 2020, just l’últim cap de setmana abans de la declaració de la pandèmia mundial de covid i dels mesos de confinament, l’Ajuntament de Barcelona va assajar la conversió del carrer d’Aragó en una via per als vianants un diumenge de cada mes. Va ser un èxit de públic. Va ser flor d’un dia. La iniciativa ‘Obrim carrers’ va continuar a Gran de Gràcia i al carrer de Sants, però mai va tornar a Aragó i a Via Laietana, amb l’afegit que en aquest última via, almenys, es va emprendre una reforma que està pendent de ser estrenada. Per a la plataforma Eixample Respira, amb el retorn d’‘Obrim carrers’ ja no n’hi hauria prou. Consideren els seus membres que Aragó és una anomalia en el context de les grans ciutats europees. En cap d’elles el centre de la ciutat queda travessat per un carrer amb aquest volum de trànsit, asseguren.