Una ofensiva municipal contra els rètols enfurisma el comerç de barri de l’avinguda Gaudí

Fa dues setmanes va ser notícia el cas de la Floristeria Soriano, un cas sens dubte diferent. El seu amo, el Xavier, va ser comminat a eliminar l’estructura que des dels anys 70 sobresurt un pam i mig de la façana. Satisfer aquesta exigència municipal li suposa un desemborsament quantiós, d’uns 60.000 euros (40.000 si recorre a algun tipus d’ajuda pública al districte), per això no descarta rendir-se, una capitulació que tindria un enorme pes simbòlic. Aquesta floristeria és una botiga de barri enmig del tram més ‘turistificat’ de l’avinguda de Gaudí. Si Xavier Soriano tanca la seva botiga, estrany seria que el nou inquilí tingui com a clients els veïns del barri.

La qüestió és que aquell cas no era una illa, sinó la punta d’un colossal iceberg. Després de rebre sorprenentment unes primeres sancions, bomboneries, cafeteries, farmàcies, botigues de recanvis d’impressores s’han vist de sobte mirant d’interpretar unes normes que, per la seva redacció, si no són confuses, són com a mínim xocants. A la part alta de l’avinguda hi ha tres establiments amb una llarga història al barri que, des de fa diversos dies, són anònims. El rètol que els donava a conèixer era una fina làmina col·locada sobre la llinda de la porta, vaja, una cosa molt comuna a la ciutat. Les normes de Paisatge Urbà prohibeixen expressament aquesta fórmula. En canvi, permeten una cosa molt semblant, col·locar lletres siluetejades en aquest mateix lloc. Una botiga d’Orange, un parell de travessies més avall, i un restaurant, Tapas Sagradas, les tenen així i per això sembla que les podran conservar, però hauran d’eliminar els focus col·locats a sobre. En el dia d’avui, segons les xifres proporcionades pel mateix Ajuntament, s’han obert 158 expedients a l’avinguda Gaudí, dels quals 61 s’han tancat satisfactòriament. En queden 97 per resoldre.

Les normes estan resumides en una ‘Guia de bones pràctiques per a la imatge exterior dels locals comercials’ publicada per l’Ajuntament de Barcelona el 2021. El to una mica paternalista és fins i tot irritant, tal com ho llegeix en veu alta un dels afectats. «Per evitar una comunicació invasiva que afecti el dret col·lectiu dels ciutadans a gaudir d’un espai públic amable i lliure d’alteracions visuals, no es permet la publicitat a les façanes dels edificis». «¿Potser hi havia queixes al barri perquè els comerços de proximitat feien de l’avinguda un lloc poc amable?», es pregunta aquest amo d’una botiga. I insisteix a llegir un altre fragment. «Si dins dels aparadors tenim un espai expositor atractiu i cuidat, tindrem el millor reclam per captar nous clients». «¿Però qui ha escrit això? ¿Ho han dit als supermercats de 24 hores i les botigues de ‘souvenirs’ de la Sagrada Família?», afegeix.

La campanya de Paisatge Urbà ha provocat un incendi que preocupa, com s’ha dit, en altres despatxos municipals. I ha destapat, al seu torn, altres malestars latents. Sense donar el seu nom, perquè tem represàlies administratives, un dels comerciants degans de l’avinguda mostra la discreta il·luminació que ha de retirar si no desitja rebre noves multes. Són llums que il·luminen l’aparador i una mica la vorera. La farmàcia, en la mateixa tessitura, ja ha retirat un parell de focus que, enfocats també a la paret, estaven fora de la norma. «El problema és que aquesta és, de nit, una avinguda molt fosca. No només comencen a ser els dies més curts, sinó que ben aviat es realitzarà el canvi d’hora i es farà de nit més aviat», diu. I tot seguit convida a reparar en els fanals de l’avinguda, d’un disseny antic i, per això, potser boniques, per gustos els colors, però bastant ineficaces des del punt de vista lumínic.

La pràctica totalitat dels afectats consultats assenyalen que aquesta campanya per suposadament embellir els comerços és tot un contrasentit si s’observa l’aspecte descuidat de les voreres, els escocells i el mobiliari urbà de l’avinguda. «L’Ajuntament hauria de prendre la seva pròpia medicina», recomana la propietària d’un altre negoci. Convida a mirar amb deteniment l’estat de conservació del passeig central. Sembla d’una altra època. Són els anys 80. I en el que és tota una casualitat que ve com anell al dit per aquesta crònica sobre el foc que de forma latent crema a l’avinguda de Gaudí, arriba de sobte una funcionària municipal que, llibreta en mà, comença a comptar les taules i cadires de cadascuna de les terrasses d’aquest tram del passeig, precisament el més veïnal i menys turístic. «Ho veu, això és el nostre dia a dia».

El compliment exhaustiu de les normes de Paisatge Urbà, que daten de 1999 i que des d’aleshores no havien sigut aplicades amb tant zel, suposaria una revolució si es portés fins a les últimes conseqüències a tota la ciutat. Una revolució encapçalada pel sector comercial, és clar. De moment, Gaudí Shopping, l’associació que agrupa el comerç de barri de l’avinguda, ja ha remès a Barcelona Oberta una part de la batalla que s’entaula als voltants de la Sagrada Família per si això desemboca en una guerra total. En els últims quatre anys s’han tramitat a tota la ciutat 537 expedients, una xifra petita si es té present que només ara se n’han executat 158 només a l'avinguda de Gaudí.

Els rètols en bandera, per exemple, aquests que sobresurten perpendicularment de la façana, només estan permesos, i amb limitacions de mida, per a les farmàcies, pàrquings, hotels i caixers automàtics. Els rètols, tal com pretén la norma, ni tan sols haurien d’estar arran de façana, haurien d’estar adossats a la fusteria de la botiga, com a mínim a 25 centímetres de la línia de la paret, però allà els inspectors són més laxos. Des que van començar a rebre les primeres multes i, per tant, van començar a llegir la lletra petita del que pretén l’Ajuntament de Barcelona, els afectats no surten de la seva sorpresa quan passegen per la resta de la ciutat. No hi ha tram de carrer en què no n’hi hagi un o diversos incompliments.

Notícies relacionades

La Sagrada Família arrenca a l’octubre el centenari de la mort de Gaudí, que culminarà el 10 de juny amb el cim del temple coronat

Barcelona s’aboca a l’abisme de deixar perdre el gran tresor fotogràfic de l’IEFC

La tesi municipal és que cal respectar el que al seu dia va ser la voluntat dels arquitectes que van aixecar tal o tal altre edifici, o sigui, que els baixos comercials són part de la pell de la ciutat i que aquesta no necessita maquillatges estridents. La realitat municipal és que, per exemple des del districte de l’Eixample, s’és conscient que hi ha una ferida oberta a l’avinguda Gaudí que és urgent cicatritzar, de manera que ha obert una línia d’ajudes econòmiques perquè els afectats puguin fer front al que se’ls exigeix, de fins a 20.000 euros si és necessari, i s’ha posat a la seva disposició una empresa externa especialitzada a gestionar aquest tipus d’ajudes i a oferir assessoria. «És veritat», diu un d’ells, «però abans que res hem de pagar les taxes municipals per fer qualsevol pas».

Fins fa ben poc, a l’avinguda Gaudí hi havia fins i tot comerços de producte fresc, polleries i fruiteries, per exemple. En el dia d’avui, les botigues de proximitat representen encara més de la meitat dels poc més de 100 establiments dels baixos dels edificis. La pregunta que es fan tots és si el conflicte obert servirà amb safata a les botigues de ‘souvenirs’ i de ‘fast-food’ una innecessària i immerescuda victòria.