L’Eixample ja prepara la versió 2.0 de la superilla de Sant Antoni

Xapa, encara no, però pintura, sí. El govern municipal de Barcelona ha decidit acomiadar l’actual mandat amb tota una declaració d’intencions. S’està modernitzant la superilla de Sant Antoni (bancs, papereres, jardineres, taules d’escacs...), però, sobretot, s’ha procedit a renovar la pintura de la calçada que tant va semblar molestar a una part de l’opinió pública, com a mínim a les xarxes socials. Amb els eixos verds de la resta de la ciutat en obres (batejats també com a superilles tot i que el nom realment no els encaixi), l’equip d’Ada Colau ha volgut amb aquesta nova capa de pintura portar a terme el que en termes de litúrgia catòlica seria la cerimònia de la confirmació passats uns anys ja des del baptisme, en aquest cas, cinc. La cosa, no obstant, no acaba aquí. A falta que les eleccions del maig decantin qui governarà la ciutat els pròxims quatre anys, l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat ja un avantprojecte per posar al dia la superilla de Sant Antoni, aquesta vegada sí, la xapa.

A la seva manera, Sant Antoni va ser en el seu origen, almenys en part, un laboratori del qual es pretenien treure conclusions o, dit d’una altra manera, una oportunitat de practicar la tècnica de la prova i l’error. Ha sigut útil a l’hora de dissenyar ara el que es pretén, per exemple, a Consell de Cent, Rocafort, Borrell, Girona i Pi i Margall, que visualment quedi clar que la màxima prioritat de pas la té el vianant, no el cotxe. L’avantprojecte acabat d’encarregar per reformar Sant Antoni té com a motor principal eliminar aquesta diferència estètica encara existent entre el que un dia va ser vorera i el que era calçada per als vehicles.

Errors passats

L’urbanisme té sovint un elevat component d’imprevisibilitat. Antecedents coneguts n’hi ha alguns. Amb motiu dels Jocs Olímpics es van posar entusiastes esperances en alguns projectes que van acabar per ser rotunds fiascos. El propòsit de convertir el Moll de la Fusta en una zona d’oci fidel a l’eclosió del disseny de llavors va acabar tremendament malament. Els locals van tancar i van servir de refugi a menors marroquins que malvivien entre brutícia i rates. En part per això van ser enderrocats. És només un exemple que no és fàcil preveure què sortirà malament.

Sant Antoni no és, ni de lluny, aquest fracàs, però el que els urbanistes van dissenyar no va tenir present (per dir-ho d’alguna manera i sense ànim d’ofendre) el reflex condicionat del vianant. Com en un experiment de Pàvlov, tants anys de caminar per les voreres i no per les calçades han generat més que un hàbit. A tall d’apunt històric, quan el cotxe es va popularitzar als Estats Units en els anys 20 del segle XX, hi va haver encesos enfrontaments perquè els que anaven a peu no entenien per què no podien transitar per qualsevol lloc del carrer com havia sigut comú des dels inicis de la civilització. El següent pas que va costar imposar va ser el respecte al semàfor. Tot això ve al cas perquè a Sant Antoni, tot i que amb excepcions freqüents, són molts els vianants que utilitzen les antigues voreres per caminar, en lloc d’ocupar tot l’espai que urbanísticament els pertany.

Notícies relacionades

La ronda de Sant Antoni reneix com a ‘camp de futbol’ i molesta part del veïnat

Els usuaris de les Glòries testegen noves funcions per a la font d’aigua tancada

La primera tinenta d’alcalde, Janet Sanz, acompanyada per una representant de l’associació veïnal de Sant Antoni, Roser Vilaró, ha anunciat que s’ha encarregat l’avantprojecte de millora de la superilla, per passar de l’anomenat tàctic (la pintura, per exemple) a l’estructural, com convertir la intersecció de Borrell amb Parlament en una veritable plaça. Ha fet aquest anunci i, sobretot, ha volgut fer un balanç del que, segons la seva opinió, és «un èxit».

Sant Antoni (i Vilaró ha assentit en tot moment) es va recuperar comercialment després de la pandèmia més ràpid que la resta de la ciutat. «El valor econòmic de les transaccions a Sant Antoni entre el 2018 i el 2022 ha augmentat un 38,8%, mentre que en el mateix període, en el conjunt de la ciutat, ho ha fet un 18,5%», ha explicat Sanz. Això, en qualsevol cas, ha sigut el plus, perquè el propòsit inicial de la reforma completada el 2018 era pacificar la zona en trànsit, soroll i contaminació. En cada una d’aquestes categories s’ha complert l’objectiu. El trànsit en el conjunt del barri ha disminuït un 17%, la contaminació per NO2 en alguns encreuaments, un 40% i les nits en alguns carrers són quatre decibels més tranquil·les.