Un fiasco de 30 milions

No és ni de bon tros l’operació més decebedora de la història del Madrid, perquè és lluny de la ruïna que va suposar Eden Hazard, per exemple, però Reinier encarna un fracàs incontestable per a l’entitat madrilenya. Amb 23 anys, ja és al seu Brasil natal per tancar el fitxatge per l’Atlético Mineiro, preparat el Madrid per anunciar el seu traspàs gratuït de seguida que tot estigui acordat amb el club de Belo Horizonte. El club blanc, això sí, es guardarà un 50% dels seus drets federatius. Pel que pugui passar.

Política de fitxatges

"Soc feliç de tenir aquest afecte, que abans no tenia, i de poder vestir aquesta samarreta. El que estava buscant era la meva felicitat, perquè vaig estar cedit cinc anys i no era feliç", va manifestar el jugador a l’arribar al Brasil, recordant el seu tortuós lustre en el futbol europeu, al qual va arribar acabada de complir la majoria d’edat per 30 milions d’euros, procedent del Flamengo, amb un contracte fins al 2026.

Reinier és l’excepció a una política de fitxatges liderada per Juni Calafat que ha donat grans alegries al Madrid. Ja fa més d’una dècada que el club blanc pentina el mercat de promeses sud-americanes a la recerca de joies adolescents. L’objectiu és fitxar-les abans que la seva explosió definitiva els faci atraure l’interès de mig Europa, i n’encareixi el preu. Amb aquesta estratègia van arribar a Madrid homes com Casemiro (6 milions el 2013), Valverde (5 el 2015), Vinícius (45 el 2018), Rodrygo (45 el 2019) i Endrick (uns 50 el 2024). Tots, a excepció de l’últim, han sigut fitxatges d’un èxit incontestable per al Madrid. No ha sigut el cas de Reinier.

El migcampista de Brasília va arribar per aclimatar-se a Castella, però la seva estada a les ordres de Raúl González va ser brevíssima, ja que va debutar el febrer del 2020, just unes setmanes abans que la pandèmia paralitzés totes les competicions. De fet, amb prou feines va poder jugar tres partits, en què va marcar dos gols. El Madrid va decidir llavors cedir-lo al futbol alemany, una estratègia recurrent per a les seves joves promeses. El Dortmund va ser l’elegit, amb un contracte de cessió de dues temporades en què el Madrid confiava que es convertís en un jugador important.

Dortmund, Girona...

Notícies relacionades

Svitolina perd contra Osaka i pateix la fúria dels apostadors

El Barça disfruta d’un Gavi pletòric

L’experiència no va ser positiva. Reinier no va arribar mai a ser un futbolista important a Dortmund; va disputar tot just 600 minuts en total en aquests dos cursos, i va ser titular en només tres partits. Un bagatge que va portar el Madrid a buscar-li, de cara al curs 2021-22, una nova cessió en un club d’un nivell inferior: el Girona. La història es va repetir, amb poca participació a Montilivi: 600 minuts en tota la temporada.

Els dos últims anys els ha disputat al Frosinone italià (2023-24), amb el qual va descendir a la Serie B, i amb el Granada (2024-25) jugant a Segona Divisió. En cap de les dues destinacions va aconseguir assentar-se com a titular, mentre el Madrid anava assumint que la jove joia que havia fitxat ja no brillaria.