La ronda de Sant Antoni reneix com a ‘camp de futbol’ i molesta part del veïnat

Des de mitja tarda fins ben entrada la nit és un camp de futbol sense mitges parts ni aturades, com diuen els locutors, per a la hidratació, i no d’un únic partit, sinó de diversos. No és estrany veure fins a cinc pilotes en joc. Algunes acaben penjades als balcons, sobretot les de vòlei, perquè aquest és un altre dels esports que es practiquen, en aquest cas sense xarxa i amb el repte de veure qui arriba a l’altura més gran possible. Si no les hi tornen, no són estranys els crits i algun insult.

El pitjor, no obstant, no és això. A peu de carrer la situació és més desagradable. «No és un lloc segur per caminar, sobretot per a la gent gran, i no diguem si van amb bastó. Ni tan sols els demanen perdó. I si algú protesta, els pares de les criatures hi intercedeixen amb males maneres». Si els jugadors són adolescents, les faltes de respecte poden arribar a ser intimidatòries.

El tram de la ronda a debat és el que es troba entre els carrers de Villarroel i Casanova. És una de les fronteres entre el barri de Sant Antoni i el Raval o, dit sense ànim de cap tipus de polèmica, entre l’immobiliàriament desitjat Eixample i la ‘little Manila’ de Barcelona, ja que en aquesta cantonada de Ciutat Vella la comunitat filipina és, amb diferència, la comunitat amb més pes demogràfic per darrere de la nativa, d’una mica més de 6.000 persones, gairebé la meitat de tots els residents de la ciutat amb aquest país d’origen, barcelonins com el que més, tot i que la majoria sense dret a vot. Aquest no és un detall menor. Segons l’últim cens electoral, només 45.822 dels 105.524 residents a Ciutat Vella poden escollir els regidors i l’alcalde de la ciutat. Això és molt menys de la meitat.

El consistori va detallar aquest dilluns un pla de xoc per encarrilar la convivència al barri, després de les queixes de veïns i comerciants per diversos focus d’incivisme i brutícia. Una de les «dinàmiques» que «generen conflicte» i han sigut identificades pel Servei de Gestió de Conflictes són precisament els jocs de pilota a la ronda.

La pacificació de la ronda (això era previsible) ha sigut especialment ben rebuda per les famílies del Raval nord, entre altres raons perquè dos dels espais ‘esponjats’ del barri, el MACBA i la plaça de Terenci Moix, ja estan preses pels patinadors i els jugadors de bàsquet, respectivament. Com a espai de joc, és clar, la nova ronda ha sigut un èxit, però no des del punt de vista de tots els veïns, és clar. «A la meva escala –diu Bentallé– viu una professora d’escola per a la qual això ha sigut la pitjor de les malediccions, ja que quan surt de treballar i arriba a casa el que sent són els crits sense pausa dels adolescents». Això només se suporta amb finestres de doble vidre tancades, però per a això és imprescindible l’aire condicionat, afegeix.

Als matins, en honor a la veritat, l’espai acabat d’urbanitzar s’assembla bastant a aquestes recreacions virtuals que els arquitectes solen mostrar quan guanya el concurs d’idees. Els bancs, abundants, solen estar ocupats. Alguns es gronxaven a la zona de joc infantil de la plaça del Pes de la Palla. Fins i tot unes primeres plantes enfiladisses ja han començat a colonitzar, com s’espera d’elles, els travessers superiors de les zones d’ombra. Però la nova ronda és, si es permet dir-ho així, una mena de ‘belle de jour’ urbanística. Quan cau el sol, la seva vida canvia.

Les pilotes segueixen en joc. De vegades s’apunten a xutar la pilota turistes que surten de sopar o de prendre unes copes. Quan un cotxe patrulla de la Guàrdia Urbana travessa el carrer, sense pronunciar cap paraula, tot s’atura, senyal inequívoca que els ‘futbolistes’ saben que estan en fals. Quan el vehicle s’allunya, tot torna a la ‘normalitat’.

Notícies relacionades

Els usuaris de les Glòries testegen noves funcions per a la font d’aigua tancada

Mig arbre de grans dimensions cau sobre la calçada del carrer Entença

Potser hi ha qui, de visita a la zona, opini que no n’hi ha per a tant. Aquesta és una ciutat molt densament poblada i especialment garrepa en zones d’oci per a nens i adolescents, un dèficit que a poc a poc es va corregint, però no ha d’estranyar el que està passant a la ronda de Sant Antoni. És un espai temptador. Si de cas, l’incomprensible ha sigut tot l’anterior. Divuit anys va estar el mercat de Sant Antoni de manera provisional enmig del carrer i la plataforma de ciment que allà va quedar instal·lada després de la tornada a la seva veritable llar, ¡18 anys!, que es diu aviat. Això d’ara ja no és un problema d’obres, sinó de gestió de la quotidianitat, que el futbol no sigui la flama latent d’un nou conflicte.

Només a tall d’epíleg, una pregunta. ¿Podria ser pitjor? A estones ho és. Els caps de setmana, a primera hora de la tarda, els fidels d’algunes esglésies evangèliques prediquen la fe megàfon en mà. No respecten ni la sagrada migdiada. ¿Podria ser encara pitjor? Sí. Després de fer públiques les queixes en un ple municipal, Bentallé va rebre la immediata visita de Vox i el PP. Sense perdre les formes, els va dir que se n’anessin per on havien vingut.