Marta Mitjans: "M’he d’adaptar a l’elit de la manera més humil possible"

Marta Mitjans (Arenys de Mar, 28 de desembre del 2006) arriba a l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró acompanyada del seu avi i enfundada de dalt a baix amb una indumentària ben estilitzada. La samarreta, els pantalons i les sabatilles tenen un denominador comú. Porten el logo de Nike, la marca per a la qual corre. "Per si de cas em feu cap foto", diu l’atleta, que també porta una bossa de tela, on hi diu: "París 2024". Després de buscar un lloc apartat dels carrers de la pista, desplega una cadira de fusta per atendre EL PERIÓDICO. Abans d’asseure’s, però, col·loca una nansa de l’accessori tocant el respatller.

I recorda: "L’estiu passat vaig fer amb la família una ruta per França i em vaig comprar aquesta bossa. Fa temps que insistia als meus pares que volia anar a veure en directe uns Jocs Olímpics", recorda l’esportista catalana –protegida a l’ombra–, quan ja hi ha uns quants atletes que s’entrenen de bon matí a les instal·lacions del recinte. Corren sota el sol i sobre el sintètic blau. N’hi ha que es dediquen a escalfar; d’altres, a completar sèries. Metres i més metres per a les cames. Tants com acumula Marta Mitjans.

A mitjans de juliol, a l’estadi Vallehermoso de Madrid, va segellar un nou rècord nacional sub 20 dels 800: barrera dels 2 minuts superada (1.59,88 min), un temps amb què aconsegueix la mínima per al Mundial de Tòquio del setembre. Al juny, un altre registre disseminat: millor marca de Catalunya absoluta i d’Espanya sub 20 de la prova de 600 metres, al Meeting de Lloret de Mar (Selva). "No tenia al cap anar a buscar res", reconeix sobre l’èxit.

"Abans de la carrera, no vaig ni mirar els parcials que havia de superar. Em vaig dedicar a córrer de pressa i, si me’n sortia, doncs ja està", diu amb senzillesa, mentre aparta una mosca amb la mà. L’insecte voleteja per l’ambient. Va i ve. Vola, igual que aquesta jove per la pista. Perquè, el 2025, aquest no ha sigut l’únic registre polvoritzat. Al gener, a la Carme Valero de Sabadell, va superar tres rècords amb un mateix temps (2.03,68 min) en els 800 de pista coberta: el de Catalunya sub 23 i el de Catalunya i Espanya sub 20.

Aquest últim pertanyia fins ara a Esther Desviat –una marca amb gairebé 25 anys de vigència–, que va clavar uns 2.05,39 minuts el març del 2000. Aleshores, Marta Mitjans encara no havia nascut. Tampoc havia decidit el seu futur com a esportista. Quan tenia menys de 10 anys, li va tocar escollir: natació o atletisme. "M’havia d’entrenar cinc o sis dies a la pista i competir. A aquella edat em vaig dir: ‘Tiro per l’atletisme’", assenyala en mig de rialles.

Ara s’exercita "quatre vegades a la setmana". En diferents llocs i terrenys. Fins i tot en polígons. Hi ha rutes de la infància que manté, perquè encara recorre el passeig marítim o el port del seu municipi natal: "Allà hi ha una recta de 400 metres", explica amb precisió la corredora catalana: una persona "organitzada" i a qui li agrada "tenir-ho tot bastant controlat". "Si no, me’n vaig cap a la part alta d’Arenys de Mar o a una pista de sorra que hi ha, tot i que té els revolts molt tancats", detalla l’atleta, immersa en la transició cap a l’esport de màxim nivell.

"Ho porto bé. M’he d’adaptar a l’elit de la manera més humil possible. Amb els peus a terra, tenint en compte d’on vinc i qui m’ha fet arribar fins aquí", indica Mitjans, mentre el seu avi, el Joaquim, l’escolta amb atenció. Ho fa des que ha començat la conversa amb aquest diari. A les palpentes i assegut –també a l’ombra– en uns petits esglaons de metall pròxims a la recepció de l’estadi. "La família i els entrenadors sempre m’han ajudat a anar pel bon camí", afirma la corredora.

Una travessia que va tenir un dels punts més àlgids al mes de març, quan es va estrenar amb la selecció absoluta a l’Europeu d’Apeldoorn (Països Baixos). "Em va agafar per sorpresa. Tenia la puntuació mínima que demanava la Federació Espanyola en el rànquing: vam debutar i vam fer rècord als 800 metres en pista coberta", diu Mitjans, que també ha evolucionat respecte a la manera com es prepara per competir.

Des que va iniciar la seva etapa pel sub 18, va començar a fer força, intervals, marxapeus i tècniques de carrera. "Vaig descobrir un altre tipus d’entrenament", explica l’atleta sobre una metodologia de treball supervisada pel seu actual entrenador, Alfonso Guillén. Centrada a preparar-se per al pròxim Europeu sub 20, que se celebrarà aquest agost a Finlàndia, Mitjans té al seu torn altres objectius que traspassen l’àmbit merament esportiu: "Aquest any ha sigut difícil i cansat. Ha sigut el primer en què he estudiat la carrera d’INEF", diu l’esportista.

Notícies relacionades

Iñigo deixa el Barça per anar a l’Aràbia Saudita

El Vila-real fitxa Thomas, acusat de violar i agredir sexualment tres dones

Es forma, "apartada del món", a la Universitat de Barcelona de Montjuïc. "Aquest curs he fet 12 esports: sis el primer semestre i sis més el segon. De vegades, ha sigut bastant aclaparador", reconeix. Perquè, entre competició i competició, li ha tocat "repassar els apunts a l’aeroport i a l’avió". De nou, l’atletisme reprèn el protagonisme de la conversa.

I l’atleta catalana també parla del futur. Dels objectius i somnis. Entre ells, per descomptat, disputar els Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028: "Tant de bo que hi pugui anar. Toca continuar treballant i, si ha de passar, passarà", assenyala per acabar Marta Mitjans, quan s’aixeca de la cadira i agafa la seva borsa de París 2024. Just després, el seu avi fa el mateix i deixa anar amb tendresa: "Ja li comencen a fer mal les cames, aquí assegut tanta estona".