Acebillo anima en presència de Trias a revertir Consell de Cent

Amb els exalcaldes Xavier Trias (que acaba de confirmar que es presentarà a les eleccions municipals d’aquí mig any) i Joan Clos, en un acte organitzat sota el paraigua del Cercle d’Economia, l’exarquitecte en cap de Barcelona, Josep Antoni Acebillo, ha reclamat que qui ocupi la butaca consistorial a partir de maig del 2023 reverteixi les obres de Consell de Cent i, tot i que no els ha citat expressament, de la resta d’eixos verds que actualment estan en obres a la ciutat. L’auditori l’ha aplaudit. Posats a fer, ha reclamat que també es faci marxa enrere en els treballs d’extensió de la xarxa del tramvia fins al passeig de Sant Joan. Hi ha hagut gestos d’aprovació amb el cap. No era un acte de precampanya, o sí, però ha sigut, sens dubte, un punt d’inflexió, ja que s’ha verbalitzat allò fins ara tabú: tornar Consell de Cent al seu aspecte original perquè suposadament hi ha un clamor popular entre els barcelonins que ho reivindica.

‘En defensa de l’Eixample’. Aquest era el títol de la taula rodona organitzada amb motiu que ha sortit d’impremta el número 50 de ‘Política & Prosa’, una revista que va sortir al mercat fa quatre anys per parlar de més coses que del procés, amb l’afany de propiciar debats des de diferents punts de vista i que, el que són les coses, al complir la cinquantena de número ha organitzat una taula rodona en la qual els tres ponents (Acebillo, l’exregidor socialista Ramón García Bragado i l’excap de comunicació de Pasqual Maragall, Àngela Vinent) no discrepaven pràcticament en res.

El protagonista total ha sigut (probablement qui ha aconseguit que no quedessin cadires buides a l’auditori), és clar, Acebillo, que com a orador sempre ha sigut una joia per al periodisme de titulars impactants, ja que expressa en veu alta el que pensa.

Sosté que la ciutat s’enfronta a l’«apocalipsi urbanística». A menys que un nou alcalde ho impedeixi, ha pronosticat. Ha dit que el nou Consell de Cent, més per als vianants, menys «cotxista», serà catastròfic perquè fugiran els professionals que tenen despatx allà, que molts comerços tancaran les portes, que envellirà la mitjana d’edat dels residents i, en definitiva, que s’haurà plantat la llavor de la conversió de l’Eixample en un districte dormitori.

Entre una part de l’auditori (pot ser que poca, perquè l’entrega era absoluta per part de la resta) hi ha hagut una certa sensació de ‘déjà vu’, ja que es van realitzar les mateixes admonicions quan es va convertir en peatonal la Porta de l’Àngel o, més recentment, quan es va tancar al trànsit Major de Sarrià. No va passar res del que s’havia predit.

En la seva torrencial intervenció, Acebillo ha fet el retrat d’una ciutat a punt de l’últim sospir, sempre amb el seu verb torrencial, no exempt de grans inexactituds. Per exemple, ha recordat el dia en què Clos el va convidar a celebrar que la ciutat havia superat la barrera del milió d’afiliats a la Seguretat Social i ha donat per descomptat que la Barcelona d’avui està molt per sota d’aquella xifra. En realitat és al revés. S’aproxima als 1,2 milions d’afiliats.

¿Era aquest un acte de campanya? I, si ho era, ¿en benefici de qui? Qüestions com aquesta es conversaven en els minuts previs a l’inici de la sessió. No hi ha hagut resposta clara en les intervencions. Només ha quedat clar contra qui. Tot i que ho ha verbalitzat en un moment de la seva intervenció, és més interessant, potser, recórrer a la literalitat del que ha escrit Acebillo en aquest últim exemplar de ‘Política & Prosa’: «Les dreceres urbanístiques del populisme neoperonista municipal per esquivar la complexitat dels grans temes urbans estan dirigides des d’un lideratge messiànic i cal analitzar-les políticament pel risc que suposen per la seva deriva cap a una democràcia ‘iliberal’».

Notícies relacionades

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

IMATGES | Així seran les noves estacions de l’L8 de FGC a l’Eixample

Que titlli Ada Colau de «messiànica» i «neoperonista» per agradar el públic present pot ser només un avançament de com de pancreàtica serà la campanya electoral que s’acosta.

Una altra qüestió és a la que es refereix l’exarquitecte en cap de la ciutat quan denuncia «les dreceres urbanístiques del populisme neoperonista». A això ha respost García Bragado en la seva intervenció, ja que ha sigut ell qui ha portat als jutjats la manera com s’han impulsat administrativament les obres dels eixos verds. De moment, la justícia li ha denegat la paralització cautelar dels treballs, però això no li treu, diu ell, la raó quan afirma que la reforma de Consell de Cent, per exemple, no es pot fer sense reconèixer que hi ha una modificació del planejament urbanístic de la ciutat.