El garatge novaiorquès que podria ser un jardí per a la Sagrada Família

Quan Gabriel Mercadal obre les portes del balcó de casa seva, de seguida es veu el problema. Ràpidament matisa: no és la història d’un problema, sinó d’una oportunitat: «No són els perjudicis, sinó el que perdo». L’illa on es troba el Manhattan és una de les afectades pel pla urbanístic entorn de la Sagrada Família, on hi ha diversos blocs que han de desaparèixer per donar pas a un gran passatge verd. Mentre el projecte està en pausa, demanen que almenys el pàrquing desaparegui per donar lloc a un parc. És només un primer pas a falta que s’acabi de desencallar la solució per a totes les illes pròximes a l’obra de Gaudí. Tanmateix, està convençut de la causa. Assegura que guanyaria tant, que és inimaginable. «A més, aquestes façanes ja estan pensades per donar a un carrer, i no a un interior».

El Manhattan és l’enèsim exemple que el pla Cerdà no va acabar d’aplicar-se. Els interiors de les illes havien de ser parcs i fins i tot en alguns casos passejos on només s’edificaven dos dels costats del quadrat. Però el miratge va anar desapareixent a poc a poc, al mateix temps que s’anaven assemblant més a l’urbanisme de La Gran Poma. Els constructors van anar guanyant terreny respecte a la natura, i el lema d’Ildefons Cerdà: «Ruralitzeu l’urbà, urbanitzeu el rural», va perdre la seva primera pota.

Interiors d’illa

L’Ajuntament ja es va adonar el 1987 de com l’esperit verd original per a l’Eixample s’havia convertit tan sols en una faula. Llavors es va llançar un pla per crear interiors verds entre els blocs d’edificis. L’objectiu era aconseguir-ne un cada 200 metres, tot i que de moment només n’hi ha 48 en els més de set quilòmetres quadrats de districte.

Ara aquesta illa en podria ser una altra, perquè el govern municipal s’està reunint amb les entitats veïnals per desencallar la situació urbanística entorn de la basílica de la Sagrada Família. Fonts de l’Ajuntament admeten que la situació de partida és «complexa» perquè hi ha molts interessos diferents, «legítims però evidentment allunyats».

Els objectius de l’Ajuntament segueixen la línia del mandat: disminuir la pressió turística al barri i garantir el dret a la vivenda. El consistori pretén facilitar que acabin les obres del temple, però fent-les compatible amb millorar les dotacions al barri. En aquest marc, la desaparició del Pàrquing Manhattan per donar lloc a un parc encaixaria a la perfecció amb la voluntat de la ciutat, i també dels veïns.

Tanmateix, la situació és complicada. El Gabriel el coneix bé perquè fa més de 40 anys que viu allà: «Per primera vegada en molt temps hi estem tots d’acord. Aquesta zona podria ser un parc, però abans s’hauria d’expropiar el terreny». Ha explotat la seva faceta de veí en el teixit social del barri i és representant de la Comissió d’Afectats pel Temple, cosa que l’ha portat a participar de les reunions amb l’Ajuntament, i en alguna ocasió també amb el propietari del Manhattan: «No s’hi posa en contra. Diu que ja li estaria bé si, per exemple, pogués fer un pàrquing sota terra».

Amiant com a catalitzador

Solucionar la falta d’espais verds a l’Eixample és a l’agenda de l’Ajuntament des dels anys vuitanta, però en l’última dècada s’ha fet visible una qüestió nova que pot fer escalar el tema entre les prioritats del consistori. La por que genera l’amiant. El material és considerat cancerigen per l’OMS, però tot i així encara cobreix la coberta del Manhattan des de la seva creació i per tant, ara ha de retirar-se. Molts dels veïns han manifestat que la coberta d’aquest gran garatge els preocupa. Un d’ells és el Gabriel, que tanmateix, és més prudent: «Té risc, però no és perillós ara mateix».

Malgrat que el propietari també és conscient d’això, es tracta d’una operació complicada i cara, i des del terrat de casa seva, els veïns són realistes: «El propietari mai retirarà l’amiant, perquè amb el pla urbanístic pensa que potser es gasten els diners i després li expropia el terreny», sentencia Mercadal. Precisament aquí rau una de les esperances del veïnat: que l’Ajuntament mogui fitxa per solucionar dues coses d’un cop.

Per al Manhattan l’actual situació tampoc és agraciada. Es manté dempeus, ancià, però no es pot remodelar, ampliar ni adaptar ja que el terreny està afectat pel pla inicial de convertir el terreny en una rambla que dirigeixi els ciutadans i turistes cap a la Sagrada Família. Alguns treballadors del garatge porten una dècada a l’empresa, com un dels seus vigilants, que actua de portaveu oficiós: «No en sabem res, més enllà que el demoliran en algun moment». Acaba admetent que són conscients de la situació: «Tampoc permeten fer ni construir res, així que ja ho teníem assumit».

Noves converses en marxa

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Des de la pandèmia la negociació està funcionant a ralentí, perquè el confinament i la consegüent caiguda del turisme va rebaixar la pressió al barri i va frenar les converses entre les parts. Però ara, tant les associacions de veïns com el govern municipal han confirmat a aquest mitjà que les converses s’han reprès. Fonts oficials confirmen que s’ha posat en marxa de nou el que anomenen «procés de reflexió», mentre els veïns són més precisos: l’última reunió va ser el 15 de juliol i ara estan pendents de la pròxima.

Venen eleccions i els ciutadans no són aliens al vaivé que pot generar un canvi polític. Tot i que tampoc els preocupa gaire: «No crec que sigui una qüestió de quin grup governi, veig un cert consens per arreglar aquesta situació», apunta el Gabriel. Amb el debat de nou sobre la taula, Barcelona està ara una mica més a prop de desencallar el futur d’aquesta illa. De saber si el consens es converteix en un canvi, o si el Manhattan continua acostant l’urbanisme espès de La Gran Poma a l’Eixample.