Temps de castanyes

SANT ANDREU  MERIDIANA, 392 Una icona veïnal

La parada de castanyes i moniatos de Divina Fernández és des del 1996 davant de l'estació de trens de Sant Andreu Arenal. «Vaig aprendre l'ofici amb una tia, que tenia una parada al passeig de Gràcia. Amb el temps em venia de gust muntar una parada al meu barri, perquè no n'hi havia cap», recorda Fernández, coneguda entre els veïns. «Un dels meus clients habituals em va dir que sóc una icona del barri», afegeix amb un somriure la castanyera.

LES CORTS  ENTENÇA, 333 Debutant

María José Gallardo no havia venut castanyes i moniatos abans i afronta aquesta experiència a la parada del carrer d'Entença amb molta il·lusió. «En realitat no té gaire misteri. La preparació és senzilla i mecànica, i venim una hora abans per deixar-ho tot a punt», explica la nova castanyera. «Hi som unes vuit hores al dia, a la intempèrie, però m'agrada el contacte amb el públic i la jornada passa ràpid», explica Gallardo.

SANT MARTÍ  MENORCA, 19 Recepta casolana

Les parades amb llicència estan repartides per tota la ciutat, però els mercats municipals també venen castanyes per fer-les a casa. «La preparació és molt senzilla. N'hi ha prou de rentar-les lleugerament, fer-hi un tall perquè no explotin i coure-les en una paella amb forats», explica Maria Vidal, de la fruiteria del Mercat de Provençals. El moniato blanc, afegeix Vidal, també té molta sortida per fer «panellets econòmics».

CIUTAT VELLA  LA RAMBLA, 120 Relleu familiar

La temporada castanyera per a Rafael García va començar el dia de la Verge del Pilar. «Aquesta data, el 12 d'octubre, marca l'inici clàssic. Els meus pares i oncles ens van ensenyar l'ofici, com preparar les castanyes i els moniatos; i des de fa cinc anys ens n'encarreguem el meu cosí i jo», explica el copropietari, encantat amb la seva situació a la part alta de la Rambla. «Els turistes compren bastant, sobretot xinesos i italians», afegeix.

EIXAMPLE  ARIBAU, 2 De pel·lícula

«Alguns clients m'han confessat que entren dissimuladament les castanyes al cine perquè són més gustoses que les crispetes», explica Montserrat Izquierdo, propietària de la parada situada al número 2 del carrer d'Aribau des del 1978. «Són moltes hores al dia però només obro quatre mesos a l'any, des de l'octubre al gener», puntualitza la venedora. Encara que «la crisi es nota», afirma Izquierdo, tradicions com la Castanyada «no corren perill».

SANTS-MONTJ.  PL. DE SANTS, 1 Preus congelats

«L'oloreta és el millor reclam, però potser hauria de posar un cartell a la parada amb tots els valors nutricionals de la castanya i el moniato. Segur que en vendria moltes més ara que la gent es cuida tant», afirma Concepción Fernández, castanyera amb més de 30 anys d'experiència. «La gent ja no gasta amb la mateixa alegria que abans, tot i que nos-altres hem congelat els preus des de fa vuit anys», explica Fernández.

NOU BARRIS  VERDUM, 55 Acabades de coure

Molt a prop de la plaça de Llucmajor, al barri de la Guineueta, una parada no deixa de despatxar castanyes acabades de coure. «Un dia bo en podem vendre fins a 10 quilos, sense parar», explica Rafaela Maíllo mentre prepara un cucurutxo amb mitja dotzena de castanyes. «Sóc veïna de Ciutat Meridiana però prefereixo demanar llicència per a aquesta ubicació perquè és molt bona», explica Maillo, que fa uns 14 anys que té la parada.

HORTA-GUINARDÓ 3 TAJO, 39  Tradició saludable

La parada del passeig de Maragall a l'altura del carrer de Tajo estarà oberta fins a finals de gener. «Fa set anys que sóc aquí, encara que aquest quiosc té més de 35 anys», explica la castanyera Josefa Álvarez, gallega de naixement i defensora a ultrança del fruit del castanyer. «Aquesta tradició està molt estesa, sobretot a la meva terra, d'on surten les millors castanyes. Són molt saludables perquè tenen molt de ferro», afegeix Álvarez.

GRÀCIA  PRÍNCEP D'ASTÚRIES, 66 Cruïlla concorreguda

Un dels punts clàssics de la temporada castanyera al barri de la Vila de Gràcia és la confluència de l'avinguda del Príncep d'Astúries i Gran de Gràcia. «Aquest any està sent una mica més fluix perquè les bones temperatures no ajuden, tot i que encara és aviat per fer balanç», explica Rocío García, que ha obert la parada a mitjans d'octubre i espera despatxar més cucurutxos i moniatos embolicats amb paper de plata a partir de Tots Sants. 

Notícies relacionades

L’Eixample de Barcelona salta d’un 2% d’estrangers el 1991 a un 30% segons l’últim padró

Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026

SARRIÀ-ST. G.  J. FOLGUERA, 9 Si fa fred, millor

«La nostra ubicació, en una parada com la de Joaquim Folguera, enganxats al mercat del barri, és immillorable. Llàstima del bon temps, perquè ens perjudica molt», lamenta Eva Nialet, que va obrir la parada de castanyes i moniatos a finals de setembre a la plaça de Joaquim Folguera. «Necessitem que faci fred, però tampoc massa perquè la gent surti a passejar», puntualitza Nialet, que obre la seva parada de dilluns a diumenge.