Anar al contingut

CONVOCATÒRIA SINDICAL

Tímid seguiment de la vaga de professors a Catalunya

Els docents reclamen a Ensenyament restablir l'horari lectiu de 18 hores a secundària i 23 a primària

Només el 10,7% dels docents s'han absentat de les aules, segons xifres del Govern

Carlos Márquez Daniel

Hi ha una cosa estranya, fins i tot perversa, en tot el que envolta les vagues d’educació convocades en aquests últims temps. Perquè no és habitual que els convocants i els causants de la protesta estiguin d’acord en el fons de la reclamació. La d’aquest dijous, la quarta en poc més de sis mesos, ha tingut un seguiment molt modest, del 10,77%. Això són 7.868 professors i professores que no han anat a la seva aula per moltes raons. Però per dues en concret: exigeixen la reducció de la ràtio (nombre d’alumnes per classe) i incrementar l’horari lectiu sense alumnes, o sigui, aquell temps que dediquen a reunions, formació i organització de les escoles. El cas és que el Departament d’Educació assegura combregar amb els sindicats, però passa que el Govern té el pressupost prorrogat i encara no hi ha marge per revertir les retallades iniciades el 2010 i la tornada a les 23 hores lectives a primària i a les 18 a secundària.

La jornada amb prou feines ha tingut incidència en els centres educatius malgrat que la convocatòria, a diferència de les anteriors vagues, comptava amb la firma de tots els sindicats amb representació al sector: USTEC-Stes, CCOO, UGT, ASPEC-SPS i les intersindicals IAC i CSC. L’anterior aturada, a començaments de març, va tenir un seguiment del 10,24%, segons dades del Govern, mentre que el 21 de febrer, en un context de vaga general a Catalunya, va ser del 28,73%, i al novembre, de l’11,7%. Per a Núria Cuenca, directora general d’Educació, la tímida resposta demostra “el compromís que demostra diàriament el professorat i l’esforç de servei que presten per mantenir la qualitat de l’educació”.

“No era el moment”

Segons Cuenca, els docents s’han adonat que aquest no era el moment de sortir al carrer. “Estem en temps de pròrroga pressupostària, i per molt que siguin reivindicacions legítimes que el departament comparteix, ara no era el millor moment”. Qualsevol podria pensar que si el Govern està d’acord amb el que demana el professorat, un èxit indiscutible de la vaga seria la millor arma per plantar-se al Parlament i intentar convèncer l’oposició de la necessitat de desbloquejar els comptes. O en el seu defecte, de la urgència de pactar una partida extraordinària que permeti començar a revertir les retallades que es van començar a aplicar durant l’era del president Artur Mas i la consellera Irene Rigau. Però una cosa és la lògica i una altra el desgast polític entre partits

Per territoris, la zona que inclou el Consorci d’Educació de Barcelona, amb un 16,31% de seguiment, és la que més ha recolzat la vaga. La segueix el Baix Llobregat (14,35%), el Vallès Occidental (14,02%), el Maresme i el Vallès Oriental (13,3%), la resta de comarques de Barcelona (11,9%), Tarragona (7,84%), Girona (7,77%), Catalunya central (6,93%), Terres de l’Ebre (6,26%) i Lleida (3,32%).

A la manifestació de Barcelona s’han congregat una mica més de 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, sota la pancarta ‘ve d’una hora i va de ràtios’, que recull els dos assumptes principals de la protesta. A la plaça de la Universitat, abans de sortir, Josepa i Montse, professores de l’escola Santiago Russiñol de Nou Barris, a Barcelona, han coincidit a parlar d’“educació tercermundista”. “Perquè en les condicions en què som no podem donar qualitat als nostres alumnes. I més al nostre barri, on fem front a situacions socials molt delicades i no tenim temps per poder tractar-les com mereixen. Ens enfrontem a problemes de salut mental, a situacions límit, a famílies de cinc membres que dormen en una habitació”. Més enllà de reduir la ràtio i poder disposar de més hores lectives fora de l’aula, consideren vital comptar amb un psicopedagog fix al centre. Ara en tenen un a la setmana, i només al matí.

Ferran, de l’escola 30 passos del barri de la Sagrera de la capital catalana, admet que tants anys de precarietat els ha minat la moral. “Quan et retallen a la feina també t’estan tallant la llibertat, i això és una cosa que hem notat i ens ha afectat”. Però també fa autocrítica al recordar que en països com Finlàndia la nota necessària per estudiar Magisteri és de les més altes. “Volem millors condicions de treball, però també més exigència en la formació”.

Temes: Vagues Catalunya