La universitat podrà oferir graus de 3 anys i màsters de 2

El Consell de Ministres aprovarà avui excepte una sorpresa d'última hora la reforma universitària que donarà pas als graus de tres anys, un altre fill controvertit del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i una qüestió complexa que suscita no pocs rebutjos i molts dubtes. El decret servirà perquè les universitats puguin modificar el plantejament actual (carreres de quatre anys i màsters d'un) per fer tres anys de carrera i dos de màster, aproximant-se d'aquesta forma al funcionament que regeix a la majoria dels països europeus. Del rebuig que causa la iniciativa en va donar fe ahir la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) que va carregar contra la reforma i va anunciar per dilluns una assemblea sobre el tema.

La secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, va negar que això hagi de comportar un cost econòmic més gran per a les famílies i va recordar que les universitats podran escollir entre abordar o no els canvis. Però no es va quedar aquí. Va arribar a afirmar que de fet les famílies estalviaran 150 milions d'euros, és clar que això serà a costa de fer una carrera de tres anys i no de quatre, i renunciar a cursar després un màster. Només així sortiria més barat. No va convèncer gairebé ningú.

La iniciativa presenta problemes potencials, d'índole acadèmica i econòmica, essencialment. D'entrada, és voluntària, de manera que una universitat pot assumir-la i una altra no, sense límit de data. Això obre la porta a un escenari potencialment discriminatori: podria suposar que estudis de la mateixa matèria tinguin durades diferents: un grau de matemàtiques de tres anys i un altre de quatre podrien conviure, amb tots els problemes que això pot comportar, per exemple, per a la contractació futura del graduats. El que segur que passarà és que convisquin graus de tres i quatre anys en matèries diferents.

Altres qüestions preocupen també universitats, sindicats i estudiants. D'entrada, el preu. «Un crèdit de grau costa 30 euros. Un de màster, 45», explica Juan Jesús Donaire, vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica de la UAB. L'operació és senzilla: dos anys de màster són més cars que un de grau i un de màster. «Els graus de quatre anys no han tingut recorregut suficient», diu considerant que el canvi també és precipitat en clau acadèmica.

«La línia vermella és protegir la igualtat d'oportunitats dels alumnes», afegeix. Els estudis, subratlla, resultaran més cars. I compara: «S'ha de recordar que a França un màster és sis vegades més barat que a Catalunya». Un màster costa a les universitats espanyoles un mínim d'uns 3.000 euros per curs (actualment, un de sol).

Un altre risc que cita Donaire: si les carreres passen de quatre a tres anys, baixaran de 240 crèdits a 180. Donat que el finançament va vinculat al crèdit, això suposaria menys diners per al centre. Ho considera «innegociable». Més fusta: per lògica, menys crèdits i menys diners porten a menys professors: «D'això ni parlar-ne», afirma el vicerector de la UAB, que ho considera absolutament inacceptable.

«El que no pot ser és que es carregui sobre l'estudiant un canvi d'estructura acadèmica», diu Gaspar Roselló, vicerector de Política Acadèmica i Qualitat de la UB, que coincideix amb Donaire i veu com a solució «que el preu dels crèdits de grau i de màster s'aproximin». Cinc cursos, tres de grau i dos de màster o quatre més un, costarien el mateix: «S'ha d'estudiar quina ha de ser l'estructura. No tots han de ser graus de tres anys».

Notícies relacionades

La xarxa d’Escoles Europees impartirà el català als alumnes espanyols que ho demanin

El Guirigall: l'escola bressol de referència al Baix Llobregat

APLICACIÓ AL CURS 2016-17 / Fonts de la Secretaria d'Universitats van ratificar el suport del Govern català a passar a graus de tres anys però van apuntar matisos. Una vegada s'aprovi el decret, el Govern en vol consensuar amb les universitats, al Consell Interuniversitari, una aplicació uniforme a Catalunya. També van advertir que consideren que el pla no podria entrar en vigor fins al curs 2016-17.

Estudiants i sindicats van carregar contra les intencions d'Educació i van anunciar mobilitzacions. Ho va fer, per exemple, la secretària general del Sindicat d'Estudiants, Ana García, que va denunciar que s'intenta fer fora de la universitat els estudiants amb menys recursos.