Menys de la meitat dels alumnes de la FP mitjana obtenen el títol

Que quatre de cada deu graduats en formació professional (FP) a Catalunya hagin aconseguit una feina, segons constatava la setmana passada l'estudi anual sobre inserció laboral de la Conselleria d'Ensenyament i el Consell de Cambres de Catalunya, és tot un èxit. Que a més aquest any sigui el primer, dels últims set, en què el nombre de graduats de FP amb un contracte de treball supera per fi el dels que estan a l'atur també és molt lloable. Com ho és el fet que el nombre d'estudiants de FP hagi crescut un 78% en els últims cursos, com va dir ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

El problema -i això no ho esmentaven ni l'informe ni tampoc la consellera- és que dels més de 56.300 estudiants que el curs 2012-2013 seguien cicles formatius de grau mitjà només van aconseguir treure's el títol 15.915, cosa que suposa una taxa de fracàs escolar en aquesta etapa educativa superior al 50%, segons calculen analistes del sistema educatiu. S'ha de tenir en compte, adverteixen, que hi ha cicles d'un any i cicles que duren dos cursos. Una mica millors van ser els rendiments dels estudiants de grau superior, on, dels 51.000 matriculats, en van acabar gairebé 20.000.

«La veritat és que és molt difícil saber exactament quants alumnes aconsegueixen la titulació en formació professional, perquè ni el Ministeri d'Educació ni la Conselleria d'Ensenyament faciliten informació sobre la taxa neta de graduació», admet l'economista Adrián Zancajo, del grup d'investigació Globalisation, Education & Social Policies (GESP) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

CREUAMENT DE DADES / Encreuant dades de diferents administracions és possible arribar a la conclusió, però, que «els alumnes de cicles formatius que aconsegueixen completar els seus estudis amb èxit representen a penes entre el 40% i el 50% dels inscrits», indica Zancajo, autor de diversos estudis sobre el tema.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Encara que Ensenyament ha repetit, en diverses ocasions, que la situació a la FP és de franca millora (gràcies, entre altres coses, a l'increment d'oferta que hi ha hagut en els últims anys), els investigadors no comparteixen l'optimisme de la Generalitat. Amb la desaparició, imposada per la LOMCE, dels plans de qualificació professional inicial (PCPI), molts alumnes que es graduïn amb resultats molt justos a l'ESO aniran ara a la FP de grau mitjà, «cosa que podria suposar un augment dels suspesos en aquestes estudis», avisa Zancajo.

SISTEMA POLARITZAT / L'impuls que en els últims anys s'està donant a la FP de grau mitjà és fruit d'una constatació preocupant: només el 9% de la població adulta espanyola ha cursat aquests estudis, davant del 34% de mitjana dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) o el 57% d'Alemanya. A Espanya, la població està terriblement polaritzada si el que es mesura és el seu nivell de formació, cosa que suposa que, mentre un 44% de ciutadans tenen només estudis bàsics (com a molt fins a ESO), un altre 34% ha obtingut almenys un títol universitari. Això significa que la franja central de nivell d'estudis (FP de grau mitjà o superior i batxillerat) és només del 22%, cosa que condiciona, al seu torn, l'estructura del mercat laboral.