Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos

La parcel·la encara la que, per ara, es preveu que sigui l’última dècada en què funcioni com a abocador. «La concessió és fins al 2035, però la vida de la instal·lació acabarà entre el 2032 o el 2034, quan finalitzi l’ompliment», estima Xavier Mundet, gerent d’Atlas Gestión Medioambiental, l’empresa encarregada de Can Palà.

Residus camuflats

Després de la clausura, el lloc ha de mudar d’aspecte. Es pronostica que, a partir del 2030, comenci a plantar-s’hi vegetació i que, després de tres dècades de revisions posteriors al tancament, milions de tones de residus quedin sepultats sota 2.080 arbres –seran garrics, pins i alzines–, 27.050 exemplars de plantes i arbustos –ginebrer, llentiscle, romaní, farigola…– i, també, cultius de secà. S’escolliran d’arrel curta, perquè no travessin la capa d’argila, làmines geosintètiques, drenatges i terres vegetals que aïllarà la runa.

Tot abocador sol acabar amb plantacions a sobre per ser camuflat i igualat amb el paisatge. L’excepció en aquest cas és que el que l’espessor cobrirà seran les substàncies més tòxiques que continuen traslladant-se a un dipòsit a Catalunya, després de ser tractades perquè no resultin corrosives, inflamables o explosives. «No hi ha d’haver cap interferència entre els cultius i la massa de residus. Hi haurà set o vuit metres de capes superficials de protecció», puntualitza Mundet.

Controls fins al 2062

El desenllaç que Castellolí entreveu en l’horitzó planteja reptes sobre la gestió de residus. L’accés al paratge es restringirà almenys fins al 2062, mentre es practiquin inspeccions mensuals, semestrals i anuals per comprovar si s’escampa contaminació a l’atmosfera i les aigües subterrànies.

«Aquests dipòsits es construeixen en zones on és improbable que hi hagi activitat sísmica, i queden confinats sota terra i no han de donar cap problema», diu Joaquim Rovira, professor de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili. «Ara bé, no és la solució ideal per a cap tipus de residu. És com aixecar una mica la catifa i posar-hi les escombraries a sota», compara.

Rovira ha participat en estudis sobre les emissions de l’abocador de restes perilloses: «En línies generals, es troben nivells més elevats de dioxines i metalls dins de l’abocador, però, quan sortim, els nivells descendeixen. En les dues poblacions més pròximes, Castellolí i Òdena, tenen nivells normals, com els d’altres municipis», assenyala.

El Govern que sorgeixi de les eleccions del 12 de maig haurà de resoldre on es transporten els residus industrials que es continuïn generant d’aquí a una dècada, quan venci el permís a Castellolí. Fonts de la Generalitat expressen a EL PERIÓDICO que és un assumpte pendent d’obrir a partir de la pròxima legislatura.

Al seu torn, assenyalen que seria factible incloure més terreny en la població de l’Anoia per continuar traslladant-hi residus i que també hi ha la possibilitat d’optar per una altra ubicació. Mundet diu que Atlas vol donar servei més enllà de la concessió actual: «Treballem les diferents alternatives amb l’administració per donar-li continuïtat».

Unes 150.000 tones de residus van a parar cada any a Castellolí. Rep runa de terres que es van declarar contaminats, llots industrials i concentracions fins a tres vegades superiors de metalls pesants, entre altres components nocius. Des del 2005, van omplint el clot que es va excavar fins a 20 metres de profunditat al solar.

S’espera que la fossa s’hagi cobert cap a mitjans del 2025 i els residus acumulats comencin llavors a alçar-se per sobre del nivell en què es va cavar la superfície. Es col·locaran de manera que vagin aixecant un turó, amb vies perquè circulin vehicles i maquinària. Quan se segelli, mesurarà 18 metres d’altitud.

Notícies relacionades

Europa exporta 30 milions de tones d’escombraries a l’any com a mínim

20.000 tones de cendra d’escombraries que no es reciclen

La Generalitat té una petició de l’empresa Atlas sobre la taula perquè la capacitat de Can Palà augmenti un 23,9%, fins a 2,62 milions de metres cúbics. En cas d’aprovar-se, el marge que li queda per emmagatzemar residus es doblarà d’unes 600.000 tones a 1,2 milions.

L’increment ha d’alleugerir la digestió del desmantellament obligatori d’amiant, que la Unió Europea exigeix erradicar d’aquí al 2032. Tot i així, queda més asbest per eliminar que el que el dipòsit podrà admetre, i pot ser que l’ampliació no sigui suficient. «Sí que ho serà per a una part important. D’altra banda, treballem amb l’administració perquè sempre hi hagi espai disponible», comenta Mundet.