Camí de les urnes
Illa copa les crítiques en un debat que no aclareix les aliances postelectorals
Les infraestructures i el model de finançament autonòmic divideixen en dos grans fronts els partits, que escenifiquen vetos creuats
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
El teleespectador que ahir a la nit va seguir el debat televisiu de La Sexta probablement no va poder aclarir quins seran els possibles pactes postelectorals que hi hagi després de les eleccions al Parlament de diumenge vinent. El candidat del PSC, Salvador Illa, a qui totes les enquestes donen folgadament com a força més votada, va captar les crítiques de la resta dels contrincants, imposant la lògica del tots contra mi en un debat marcat per les diferències en matèria de finançament i infraestructures.
Tant independentistes com constitucionalistes, passant pels Comuns i la seva ofensiva perquè el PSC no acapari el vot útil d’esquerres, van arrencar el debat obrint foc contra Illa. El candidat socialista els va convidar a fer-ho traçant la línia en "o bloqueig o nova etapa". L’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, li va recordar que no només amb ser el més votat s’aconsegueix la presidència, tal com va passar en les passades eleccions generals del 23 de juliol. "Vigili que no li quedi cara de Feijóo", li va etzibar.
El poder de Madrid
Les aliances postelectorals seran clau per decidir el pròxim inquilí del Palau de la Generalitat i poques novetats li van reportar a la ciutadania els candidats en aquest sentit. Junts va intentar arrossegar ERC per evitar que el pròxim president es decideixi a Madrid, igual com PP i Cs, mentre que Vox va mirar d’equiparar el PSC amb l’independentisme.
Sobre totes les carpetes que es va anar debatent els partits van anar configurant dos grans fronts sobre els quals es van anar alineant. En habitatge, les opcions que s’autodefineixen com a progressistes, com ERC, Comuns o la CUP, van plantejar incrementar el parc públic de lloguer i regular els arrendaments de temporada, mentre que les forces més conservadores –aquí Junts va coincidir amb el PP– van advocar per promoure la compra i ajudar els més joves perquè optin per l’esmentada opció.
En matèria de sequera, més enllà dels retrets, es va imposar la tesi que calen més dessalinitzadores i van prometre inversions en un futur, comprometent-se que aquestes no se’ls oblidaran fins a la pròxima sequera. I una altra opció com el transvasament de l’Ebre per portar aigua a Barcelona va quedar reduïda al Partit Popular i Vox, i amb més o menys entusiasme la resta de forces s’hi va mostrar en contra.
Tant la CUP com els Comuns van reclamar no desvincular el debat de la falta d’aigua de la gestió de la crisi climàtica i van carregar contra el macroprojecte del Hard Rock que defensa el PSC o Junts i que ERC va assumir en l’últim –i fallit– acord de pressupostos. Totes les propostes que van esgrimir els candidats necessitaran finançament i cada formació va manifestar voler treure-la de diferents partides. Junts va obviar que en el seu programa electoral contempla reduccions d’impostos similars a les del PP, que va burxar en les contradiccions internes dels postconvergents i els va acusar de comprar-li les mesures a la CUP durant els moments àlgids del procés.
Competència fiscal deslleial
El PSC, per la seva banda, va prometre iniciar des de Catalunya una guerra a la competència deslleial que promouen els populars des de les comunitats autònomes de Madrid o Andalusia, i ERC va insistir en la necessitat de recaptar els tributs des de Catalunya, punt on podrà teixir aliances amb Junts o els Comuns.
I en matèria d’educació, mentre que el Partit Popular, Vox i Ciutadans van mirar de copar el debat pel que fa a la llengua catalana, entre la resta de forces es va imposar un cert consens que cal més inversió pública per revertir els mals resultats que va visibilitzar l’últim informe PISA.
