Altruistes i sublevats

És gairebé l'hora del dinar i César Bona, que acaba d'acompanyar els seus alumnes de 5è B fins al vestíbul del col·legi, no sembla que tingui gana encara. Des que va saber que era finalista del Global Teacher Prize, gairebé no ha tingut ni un moment lliure, explica. «He rebut una allau de felicitacions de companys i amics i trucades de diaris...», diu. Malgrat això, aquest llicenciat en Filologia Anglesa, que ofereix classes a l'escola pública des de fa set anys, no presenta símptomes d'esgotament.

Insisteix, en primer lloc, a explicar in situ com funciona la seva aula i què espera que hi aprenguin els estudiants. I convida a agafar seient als pupitres. La seva classe, al col·legi saragossà Puerta de Sancho, està concebuda «com un engranatge on cada persona té una funció», explica. Així, en una primera ullada, crida l'atenció la distribució de les taules de treball: unes, disposades per acollir quatre persones; unes altres, per a cinc i, al mig d'aquestes, una d'un únic alumne. «Les taules grans són els continents on viuen els nois. La petita és una illa, que pot ser Creta o Sicília, on s'asseuen els alumnes que han de fer un treball individual», explica el mestre.

Hi ha també unes normes de respecte i convivència escrites a tot color a la paret, i una sèrie d'alumnes responsables (no el professor) que s'encarreguen de fer-les complir. I hi ha, finalment, estudiants -i això ja és menys freqüent- que exerceixen funcions com la de l'advocada, que fa d'intermediària entre el mestre i les persones que han ingressat a la llista negra dels que parlen massa, o la del cap dels sublevats, que recull de forma anònima les queixes, comentaris o denúncies dels seus companys. «A través d'aquest últim, per exemple, jo tindria la manera de saber si es produeix algun cas d'assetjament en el grup», assenyala Bona.

«Si la finalitat de l'escola és educar els nens en l'excel·lència, com tantes vegades diuen les administracions -reflexiona el mestre-, crec que només arribaran a aquesta excel·lència si tenen eines per relacionar-se amb els altres. No importa quants idiomes sàpiguen, ni quantes carreres tinguin si no són curiosos i no es plantegen reptes a si mateixos», sentència.

 

Per això, afegeix, ell parteix de la base que «els estudiants, fins i tot els de 10 anys, com els meus, són perfectament capaços d'assumir les seves pròpies responsabilitats. Així adquireixen valors com l'esforç, la solidaritat i el respecte pels altres». D'aquesta manera, a la seva classe també hi ha l'historiador (que escriu les històries curioses que passen al grup) i el responsable de la llista blanca dels altruistes, que posa en contacte els alumnes que s'ofereixen per ajudar els seus companys en alguna assignatura amb els nois que sol·liciten rebre un reforç en aquesta mateixa matèria. «Un altre dels objectius del curs és l'autoexigència, i per a això cadascú ha de conèixer les seves habilitats i les seves necessitats», explica el professor.

Notícies relacionades

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Una FP lligada a l’evolució social

«Acaba d'arribar, però ja es nota la seva presència», observa Javier Balbás, director del Puerta de Sancho, l'escola on Bona dóna classes des del setembre passat. El centre, que segueix un programa per desenvolupar les altes capacitats dels seus alumnes, és, per si mateix, un col·legi singular. «Potser això va ser el que li va interessar per demanar una plaça aquí... En tot cas, per a nosaltres, la seva arribada ha sigut tot un fitxatge», afirma el director.

I això que «en les condicions actuals, amb els recursos que disminueixen, amb les plantilles cada vegada més reduïdes i amb la formació del professorat pràcticament desapareguda, no és estrany que hi hagi gent temptada a tirar la tovallola», lamenta Bona. «S'ha de tenir molta vocació per no perdre les ganes», subratlla.