Somnis que fan perdre el son

¿Qui els havia de dir que el somni que els il·lusiona des de fa anys seria ara el motiu que els faria perdre hores de descans? La sacsejada emocional que pertorba Àurea Font, Marina Alcalá i Erick Merchán els acompanya en els actes quotidians d'aquests últims dies. No es poden treure del cap que des d'avui fins divendres es juguen el seu futur professional en un grapat d'exàmens. «Fa dos dies que em desperto a les set del matí, dues hores abans del que acostumava a fer les setmanes prèvies de preparació de la selectivitat», diu l'Erick, de 17 anys, al costat de la Marina i l'Àurea, alumnes tots tres de l'institut Joan Miró, a Cornellà de Llobregat. També la Marina admet que la nit passada només va poder dormir «a estones». 

Les sensacions d'aquests tres amics difereixen poc de les que pateixen en pell pròpia els més de 31.000 alumnes catalans que afronten aquesta setmana les proves d'accés a la universitat. La gastada pregunta de què volen ser de grans que han sentit durant anys es convertirà ara, en un termini de tres dies, en una resposta inapel·lable.

L'Àurea té molt clar que vol ser infermera. El seu desig és tan vocacional com clara l'especialització. «Obstetrícia», respon sense vacil·lar. Necessita aconseguir un 7 a la selectivitat perquè la combinació amb el 6,82 del seu expedient al batxillerat li garanteixi un futur amb bata blanca i entre nounats.

L'Erick necessita un rendiment similar si vol que el 5,92 de mitjana a batxillerat li serveixi per entrar a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya

(ESCAC). La Marina sap que no podrà accedir als estudis d'Educació Social en un centre públic perquè el 8,8 de la nota de tall de l'Autònoma és inassequible per a la seva mitjana de 5,82. Però no es pot permetre el luxe de suspendre si vol començar el seu periple en un centre privat i consagrar el seu talent professional «a ajudar els altres».

Danys col·laterals

Anhels tan intensos que es tornen en contra dels que experimenten la incertesa del fracàs d'una manera desconeguda en les seves vides fins al moment. Els afectats, però, són molts més si es comptabilitza la família i les persones de l'entorn que pateixen els danys col·laterals d'aquesta tensió acadèmica.

A casa de la Marina ja coneixen el seu temperament nerviós i que s'enfila «per les parets» amb qualsevol examen. «A mi m'agafa per parlar quan em poso tensa, i ja em noto molt nerviosa des de fa dies», comenta divertida. L'Erick explica la teràpia de xoc que li suggereixen a casa seva per suportar la pressió: «La meva mare em diu que em posi una pel·li, m'ho nota de seguida. Encara que la veritat és que qualsevol se n'adona, perquè si no em surt un problema de mates, em molesta tot: que parli la meva germana, un mosquit que passa...».

A vegades els intents per descarregar la tensió es tornen en contra seu. «Agafes el mòbil per demanar apunts o desconnectar i t'arriba una allau de missatges d'amics que estan més aclaparats que tu», diu l'Erick. Llavors ell i la Marina busquen refugi en les seves mascotes i treuen a passejar el gos, necessitats de complicitat sense preguntes, un parèntesi en una pressió a la qual no estan acostumats.

Amb les piles carregades, la Marina i l'Àurea confessen que necessiten la quietud de la biblioteca per evitar la dispersió a casa. L'Erick també necessita un entorn silenciós, però admet un handicap per estar del tot a gust. «Necessito memoritzar en veu alta i per fer-ho així, millor a casa», diu, entre rialles d'elles. No obstant, és assidu de la Biblioteca Marta Mata, on coincideix amb l'Àurea i la Marina, tot i no estar planificat.

Escenari desconegut

Tots tres encreuaven els dits perquè el nivell de les proves sigui assequible. «En algunes assignatures, cada vegada t'exigeixen més. En Química, per exemple, cada any t'has d'enrotllar més», assegura  l'Àurea. «Abans de Bolonya [el procés de convergència educativa de la UE] no era així», assegura l'Erick. Mentrestant, fan l'únic que depèn d'ells: estudiar i intentar emular les condicions que es trobaran en un entorn del tot desconegut, en unes aules que no són seves, amb professors que no han vist en la seva vida. Un escenari que els incomoda. Per això, aprofiten els últims dies per posar-se a prova amb les úniques armes a la seva disposició: preguntes d'altres edicions.

Notícies relacionades

La selectivitat supera 9 filtres per evitar pífies com les de l'any passat

«Cada cop més alumnes de FP arriben a la universitat»

La Marina insisteix amb Història de l'Art, atabalada per «la gran quantitat de matèria» que s'ha d'assimilar. L'Àurea segueix amb Biologia, la que més por li fa. L'Erick porta «fatal» el dibuix axonomètric. «Si no visualitzo la figura, no hi ha manera», esbufega. Tots tres coincideixen que la prova de listening d'Anglès els preocupa «especialment». «No és que sigui la més os, però és que no té res a veure fer l'exercici a casa, tranquil, amb la tensió d'un espai com el que ens trobarem», afegeix ell.

Esperen començar les vacances un cop liquidada amb èxit la temuda selectivitat, la prova en què s'ho juguen tot «a una carta», diu l'Àurea, que clama contra aquesta «injustícia». Però tampoc els sembla millor solució que cada universitat tingui les seves pròpies proves. «¿I si suspens? ¿I si dubtes entre més d'un centre? ¿Quantes proves hauràs de fer?», exposa la Marina. Incògnites que s'acabaran d'aclarir el curs 2017-18, segons els plans del ministre Wert. Dubtes que deixaran de preocupar la Marina, l'Àurea i l'Erick a partir de divendres a la tarda.