Les donacions de pares a fills sostenen la compra dels joves

No obstant, no és un fenomen que afecti només un grup social, sinó també altres col·lectius. Per exemple hi ha un cert repunt d’utilització de les donacions entre les persones que han afrontat un divorci i són ajudades així pels seus pares. Aquesta ajuda de progenitors als seus descendents pot dur-se a terme a través de diferents fórmules, en diners líquids o en espècie, amb la mateixa vivenda, i a més enfrontarà un diferent tractament fiscal, que varia depenent la comunitat autònoma.

La majoria de regions contemplen bonificacions d’aquest tribut, més si la donació està relacionada amb l’accés a un habitatge. El simple canvi de mans, però, obliga a satisfer altres tributs, com la plusvàlua municipal, igual com si l’ajuda paterna s’articula a través d’un préstec, no exempts de burocràcia.

Tendència a l’alça

Les dades del Consell General del Notariat indiquen que les donacions d’habitatges són una tendència a l’alça: entre el 2017 i el 2024 no han deixat de créixer, i en aquest període de set anys s’han acumulat gairebé 372.000 immobles que han canviat de mans a través d’aquesta fórmula.

En aquest sentit, els notaris assenyalen que "en el context actual del mercat immobiliari, l’augment de la compra de vivenda, les herències i, sobretot, les donacions, semblen mostrar signes de convertir-se en un canal clau d’accés per a les generacions més joves. L’envelliment poblacional augura una gran transmissió patrimonial en les pròximes dècades bé sigui mitjançant donacions o herències".

En aquest sentit, l’organisme explica que, davant "l’actual encariment del metre quadrat de la vivenda a Espanya i la limitada capacitat d’estalvi de les llars joves per poder accedir a la compra, s’ha reforçat la rellevància de les transmissions patrimonials intergeneracionals". El volum és rellevant. Sense anar més lluny, del total de vivendes que van canviar de mans el 2024 (últim exercici fiscal complet disponible), que van ser 1,18 milions, gairebé el 39% van ser herències i donacions. José María Rotellar, economista i director de l’Observatori Econòmic de la Universitat Francisco de Victoria (UFV), considera que "les donacions de pares a fills per a compra de vivenda tenen el seu origen a ajudar amb l’entrada d’aquesta davant la poca capacitat d’estalvi a causa de la pèrdua de poder adquisitiu, fruit d’una pujada de preus de la vivenda", fenomen del qual responsabilitza l’"intervencionisme" del mercat, "al no alliberar sòl, plagar-lo de burocràcia i de normes mediambientals fonamentalistes que limiten l’oferta".

Els impostos derivats

Però, ¿quins impostos porta la donació d’una vivenda? Alguns. El primer, l’impost de donacions, molt bonificat per les comunitats autònomes, sobretot en el cas d’habitatges. Ara bé, això només és el principi. "Tot i que la donació no genera una càrrega en l’IRPF per al receptor, el donant pot haver de declarar un guany patrimonial en la seva declaració de la renda si l’immoble ha augmentat de valor des que el va adquirir", expliquen des de CaixaBank.

Addicionalment, qui rep l’habitatge haurà de liquidar la plusvàlua municipal, que "es calcula en funció del valor cadastral del sòl i del temps que l’immoble ha estat en propietat del donant", segons assenyalen des de la taxadora Cohispania.

Una altra fórmula i potser la més estesa –tot i que no existeixen dades obertes que ho testifiquin–, és la donació de capital, no d’un immoble per si mateix: un pare o una mare regala 20.000, 50.000, 100.000 euros o el valor íntegre del cost d’adquisició de la vivenda. En molts casos es tracta del necessari per a l’entrada amb què poder accedir a una hipoteca, que en alguns casos ronda entre el 20% i el 30%. En altres casos, tenint en compte els baixos salaris, les entitats exigeixen que sigui el 50% o fins i tot el 60%, més quan el preu del pis és alt.

Notícies relacionades

Els joves del sí que puc

El laberint dels joves per accedir a l’habitatge

Això ha generat una paradoxa: els progenitors s’han convertit en un dels principals motors de la demanda d’habitatge. Per exemple, a Madrid, als desenvolupaments del sud-est –cinc barris de nova construcció cridats a ser el pulmó de l’habitatge assequible a la capital, amb pisos que parteixen dels 200.000 euros–, una de cada dues compres es fa amb una donació, segons explica un dels directius d’una d’aquestes promotores, que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

En altres casos, els pares no donen als seus fills els diners de l’entrada, sinó que atorguen un préstec tou, és a dir, sense interessos. Tot i que és una fórmula poc professionalitzada i moltes vegades no es formalitza, els advocats consultats adverteixen que, malgrat no tenir tributació, s’han de liquidar a l’Agència Tributària com a exempts. "També és important que el contracte digui com s’ha de tornar i que es torni efectivament, ja que si no es pot considerar una donació encoberta en frau de llei", comenta un professional consultat.