Els joves del sí que puc

CARLOS GAMERO (Madrid, 26 anys).

"La meva recerca va començar fa poc més d’un any. Després d’escriure a diverses immobiliàries i particulars, vaig visitar uns deu pisos i demanaven massa diners per al que valia. En una d’aquestes ocasions, el venedor de la immobiliària em va presentar un immoble que necessitava una reforma integral. Em va convèncer tant a mi com als meus pares. Vaig buscar hipoteca i, després de consultar diversos bancs, com que la meva situació financera estava molt al límit, no me la concedia cap, llevat d’un. Vaig firmar a 40 anys a un tipus fix durant tres anys de l’1,85% i la resta variable a aquest percentatge més euribor. El percentatge que dedico a la casa, comptant l’assegurança de llar i de vida, és el 33% dels ingressos. El preu de la casa va ser 275.000 euros sense comptar impostos. Vaig posar-hi 27.500 euros d’entrada, però com que em van taxar el pis per sota del que estava previst, vaig haver d’abonar una quantitat extra que em van deixar els pares, uns 25.000 euros".

PAU GIMÉNEZ (Algemesí, 30 anys).

"Vaig comprar un pis a València fa tres anys de 50 metres quadrats dividits en una terrassa, dues habitacions, un bany, saló i cuina per 120.000 euros, gairebé el meu límit. Arribar-hi no va ser pas un procés fàcil, més aviat frustrant, perquè en alguns pisos se m’avançaven i un que vaig reservar els venedors es van acabar fent enrere. Feia tres anys que treballava, un temps en què havia aconseguit tenir una mica d’estalvi, perquè no soc malgastador i, tot i que compartia habitatge, podia estalviar uns 300 euros al mes. Amb aquest coixí, però, no n’hi havia prou per embarcar-me en la compra si abans els pares no haguessin anat guardant les meves beques i venut un terreny que tenien i m’haguessin donat una part dels diners. Amb aquests fons em va arribar per donar l’entrada del pis i alguna cosa més, tot i que vaig haver de recórrer també a una hipoteca a 30 anys. Una part de la hipoteca la pago llogant una habitació a un amic per prop de 250 euros, un preu considerablement per sota del que es paga a València, que em permet pagar una part de la quota però sense abusar".

BERTA CASALS (Premià de Mar, 25 anys).

"Vaig comprar un habitatge tota sola i sense cap ajuda pública a Horta-Guinardó, on ara visc amb la parella. Trigo gairebé una hora amb metro per arribar a la feina, però em sento afortunada. Des dels 16 anys he anat guardant cada euro possible. Vaig començar a estalviar amb el primer sou. Han sigut molts anys, però va valer la pena, tot i que vaig necessitar l’aval de la família per aconseguir la hipoteca. Vaig visitar set bancs diferents i vaig elaborar una taula comparativa amb les condicions, bonificacions i penalitzacions de cadascun. Volia estabilitat. Ara tinc una hipoteca mixta amb un límit en l’euribor, i això em dona tranquil·litat si algun any s’enfila. La meva primera opció va ser comprar al barri de Sant Andreu, però els alts preus em van obligar a buscar alternatives. Era impossible amb el que demanaven allà. He aconseguit estabilitat, per fi puc viure tranquil·la i continuar estalviant, tot i que trobo a faltar la família a Mataró. A altres joves que busquen independitzar-se els aconsello que estalviïn molt i, si poden, evitin els lloguers: les condicions que posen són inabastables i acabes deixant-te tots els diners en un habitatge que no serà teu".

ÁLVARO RODRÍGUEZ (Jerez de la Frontera, 31 anys).

"Soc un privilegiat. Em vaig comprar una casa a Jerez de la Frontera, la meva ciutat natal, després de força anys d’estalvi. No tothom pot guardar tants diners. He tingut sort perquè m’han anat bé en el meu negoci, no he tingut càrregues i vaig ajustar moltes despeses. Literalment he estalviat tota la vida per a això. Al juny em van donar la clau de l’habitatge. En el mercat actual només pot comprar gent amb una família que tingui diners, que li hagi anat bé en un negoci o parelles i funcionaris. No pot ser que l’única solució sigui treballar per al públic. Jo vaig tenir sort perquè la immobiliària només em va demanar una comissió del 2%, però conec casos en què han demanat un 4%".

JENNY RENTERIA RAMO (Cerdanyola, 33 anys).

"Fa tres anys que visc amb la parella i el fill al nostre propi apartament a Cerdanyola. Som originaris de l’Equador i fa més d’una dècada que treballem a Espanya: jo en una fleca i la meva parella com a calderer. Quan vam comprar, no teníem gaires estalvis; el que vam reunir va ser fruit de cinc anys d’esforç i de l’ajut econòmic de la sogra, sense la qual no hauríem pogut afrontar l’entrada. Vam aconseguir una hipoteca variable amb un descompte del 5% perquè érem menors de 33 anys, tot i que l’euribor ens amoïna i, quan puguem, volem canviar-la a tipus fix. Sant Cugat era la nostra primera opció, però sortia del nostre pressupost; així i tot, estem contents perquè tinc la feina a només 15 minuts en transport públic. El que més valorem és la privacitat i poder reformar la casa al nostre gust, una cosa que no teníem quan vivíem de lloguer. A altres joves els diria que, si tenen l’oportunitat de comprar, l’aprofitin i mirin les ajudes de la Generalitat".

Notícies relacionades

Les donacions de pares a fills sostenen la compra dels joves

El laberint dels joves per accedir a l’habitatge

CARLOS PASTOR (Hellín, 30 anys).

"Jo només volia comprar a València, però vaig veure que era inviable: tenia una nòmina baixa, pocs estalvis i els pisos volaven abans gairebé de trucar-hi. Després de cansar-me de mirar en plataformes, la meva parella em va proposar anar-nos-en al poble, perquè no hi perdíem res, i acabem a Hellín, Albacete. Vaig deixar la feina en un gimnàs i vam començar a buscar cases al nucli antic d’Hellín, moltes descartades per altres compradors perquè necessitaven obra. Al final en vam trobar una de 300 metres quadrats que, entre la compra i la reforma, ens costarà uns 110.000 euros, una xifra impossible de comparar amb els preus de València. Tot i així, no hauria pogut assumir-ho sense l’ajuda del pare, que ens va donar uns diners a la meva germana i a mi per buscar-nos la vida. Gràcies a això hem cobert dos terços del cost i ens queda una hipoteca de 36.000 euros a 15 anys".