L’elaboració dels Pressupostos del 2026 acumula una cadena de retards

Ordre ministerial (incomplert).

A través d’aquesta norma, el Ministeri d’Hisenda emet les directrius dels pròxims comptes i les instruccions als diferents departaments de l’Administració General de l’Estat (AGE). No hi ha una data estipulada per a aquest tràmit. Amb freqüència, aquesta norma s’emet en els tres primers mesos de l’any. L’any passat es va publicar el 27 de juny. Aquest any encara no s’ha publicat. El 30 de setembre es presenta com la data límit per al Govern per remetre a les Corts el projecte de llei.

Objectius de deute i dèficit: 30 de juny (incomplert).

Segons la llei d’estabilitat, Hisenda hauria d’haver comunicat abans de l’1 d’abril el repartiment del camí d’objectius entre Administració central, autonomies i ajuntaments a fi de sotmetre’l a la consideració del Consell de Política Fiscal i de la CNAL aquell mateix mes. Després d’haver sigut validats, el Consell de Ministres hauria d’haver aprovat el camí d’objectius abans del 30 de juny. Cap d’aquests tràmits s’han iniciat.

Regla de despesa: 30 de juny (incomplert).

Juntament amb l’aprovació del camí d’objectius, el Consell de Ministres hauria d’haver aprovat, també abans del 30 de juny, un informe de situació de l’economia espanyola (sovint el Govern aprofita aquesta oportunitat per revisar el quadre macro, si ho considera precís) que, sobretot, ha d’incloure la regla de despesa aplicable a l’any vinent. L’any passat, per exemple, es va fixar una regla de despesa del 3,2% per al 2025 (aquest és el percentatge màxim d’augment de la despesa computable) i va aconseguir retard, el 16 de juliol.

Sostre de despesa: abans de l’1 d’agost (pendent).

Amb les coordenades dels objectius de dèficit i de deute i de la regla de despesa (que encara no existeixen), Estat, autonomies i corporacions locals han d’aprovar els seus corresponents sostres de despesa abans de l’1 d’agost. L’any passat, en una mateixa data (el 16 de juliol), el Govern va emprendre tots els passos anteriors –camí d’objectius, informe de situació de l’economia i regla de despesa– i va aprovar el sostre de despesa. El cert és que després el Govern no va aconseguir que el Congrés aprovés el seu camí d’objectius de dèficit i deute, negativa que va acabar derivant en la impossibilitat de tirar endavant uns nous Pressupostos i que va conduir a una nova pròrroga dels de 2023. Mirant al projecte de Pressupostos del 2026, Hisenda no descarta trepitjar l’accelerador per aprovar el sostre de despesa de l’Estat aquest juliol, tot i que tampoc descarta deixar-ho per al setembre.

Consell de Política Fiscal i Financera: abans de l’1 d’agost (pendent).

Abans que les autonomies i els ajuntaments aprovin els seus corresponents sostres de despesa (abans de l’1 d’agost), s’ha de convocar el Consell de Política Fiscal i Financera i la Comissió d’Administració Local per conèixer amb quins ingressos de l’Estat comptaran per confeccionar els seus respectius pressupostos, a través de les entregues a compte del sistema de finançament. Aquestes reunions normalment tenen lloc a partir de la segona setmana de juliol. L’any passat es van celebrar el 15 de juliol. Per a aquest any encara no han sigut convocades.

Notícies relacionades

Competència convoca una reunió ambles grans elèctriques

Nescafé es bolca en la investigació per garantir el subministrament de cafè

Presentació a les Corts: 30 de setembre.

La llei general pressupostària estableix que el Consell de Ministres ha de remetre el projecte de Pressupostos a les Corts abans del 30 de setembre de l’any anterior. L’objectiu és emprendre la tramitació parlamentària amb temps suficient d’arribar al 31 de desembre amb els nous comptes aprovats "en temps i forma". Abans que això, el Govern està obligat per la Comissió Europea amb un altre termini: el 15 d’octubre. Abans d’aquesta data, els governs han de remetre a Brussel·les els plans pressupostaris del conjunt de les administracions públiques. L’incompliment d’aquest termini –que mai s’ha produït– sí que està subjecte a conseqüències sancionadores per part de les institucions europees.