Els Pujol intenten demostrar l’origen lícit dels diners andorrans

La sessió d’ahir del judici per la fortuna oculta de la família Pujol a Andorra va començar amb les qüestions prèvies que va plantejar l’advocat Pau Ferrer, en nom de Mireia, Marta, Oleguer i Pere Pujol, quatre dels set fills de l’expresident Jordi Pujol Soley. El lletrat es va encomanar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i a un llibre sobre Banca Catalana (Banca Catalana, más que un banco, más que una crisis, dels periodistes Siscu Baiges, Enric González i Jaume Reixach), que va fer fallida el 1982, fet que va donar lloc a una querella contra l’expresident català que va acabar arxivada.

Amb això, la defensa mira de demostrar que els diners a Andorra procedien de la deixa que l’avi i pare de l’expresident, Florenci Pujol, va deixar a la família, el que serviria per negar l’origen il·lícit dels diners i, en conseqüència, el delicte de blanqueig de capitals. Tant el llibre, editat el 1985, com el BOE se centren en Florenci Pujol. El primer document detalla que aquest, fundador de Banca Catalana, es va dedicar al contraban de divises durant el franquisme, fet que li va permetre amassar una fortuna.

"És una investigació periodística", va recalcar l’advocat dels fills de Pujol sobre l’obra que només es pot comprar a internet de segona mà. L’objectiu, va incidir, és traçar el "perfil econòmic i empresarial de Florenci Pujol" per acreditar la tesi que els fons que van nodrir els comptes andorrans procedien d’aquest llegat.

El BOE del 9 de març del 1959 aportat en el judici recull una llista de contribuents sancionats o investigats per tinença d’actius a l’estranger, entre ells, Florenci Pujol. Aquests fons, segons la defensa de la família, van ser els que van acabar en comptes corrents a Andorra.

L’esforç de la família Pujol per aclarir la procedència dels diners és clau perquè existeixi un delicte de blanqueig o no. I aquest esforç va ser acompanyat pel dels advocats dels empresaris, que van insistir que l’escrit d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció els genera indefensió, al no concretar l’activitat il·lícita d’on procedeixen uns fons que es considera que han sigut blanquejats a través d’operacions simulades. El lletrat Ferrer, en nom de quatre dels fills de Pujol, també va presentar al tribunal documentació tributària dels seus clients i va insistir en les seves al·legacions en la "lesió del dret de defensa" per la "falta de concreció" de l’acusació del fiscal, argument repetit per les defenses.

En aquesta línia, Luis Jordana de Pozas, advocat de Bernardo Domínguez, l’empresari mexicà que va fer negocis amb Jordi Pujol Ferrusola, es va preguntar: "Si els fons són desconeguts, ¿quin és l’antecedent del delicte de blanqueig? Exactament cap, cap, cap". Fermín Morales, defensor de Francesc Robert, exdirector de la TV d’Andorra vinculat a Pujol júnior, va recordar que la justícia andorrana va excloure que les comissions rogatòries que contestava es poguessin utilitzar per perseguir els delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals.

"Comodí del públic"

Notícies relacionades

Vilaplana va acostar Mazón amb el seu cotxe fins al Palau el 29-O

Els crítics d’ERC a BCN estudien impugnar la gestora que pilotarà la crisi

José María Fuster-Fabra, en nom de l’empresari Josep Mayola Comadira, es va expressar de manera similar, després d’assenyalar que el que en principi "semblava un delicte de tràfic d’influències es va acabar convertint en un delicte de blanqueig de capitals, que, alhora, s’ha convertit en una espècie de comodí del públic", sempre acompanyat del d’associació il·lícita.

Mentrestant, fonts de l’entorn de l’expresident Pujol van assenyalar que no es connectarà al judici fins que li toqui declarar, el maig del 2026.